A cada cop que em miro una cosa
puc veure detalls o dimensions o punts de vista diferents.
.JPG){kind=link}
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Això et passa per versionar, Carmeta.
ResponEliminaMe'ls miro i me'ls remiro, em quedo amb el tercer.
No me n'he sortit de fer-lo com jo l'imaginava.
EliminaAixí cada cosa la vius més vegades. On és aquesta ermita?
ResponEliminaSi no recordo malament és Santa Margarida de Vinyoles, com diu en Jordi, al Lluçanés.
EliminaLa realitat es pot reinterpretar. També ens podries donar una versió surrealista d'aquesta visió.
ResponEliminaHauré d'intentar-la, aquesta surrealista, a veure si em surt millor...
EliminaUna casa del Lluçanès.
ResponEliminaNo recordo quina.
Però fa temps que no hi passava.
N'he perdut els matisos?
O és que jo ja no els tenia?
Jo crec que és Santa Margarida de Vinyoles, si no ho recordo malament...
EliminaEls matisos els tenies i els tens... Encara els tens, rics i plens.
jo en quedo amb el primer... aquest cel m'enamora
ResponEliminaGràcies!!!
EliminaI hi ha gent que es conforma amb un únic punt de vista. No saben el que es perden!
ResponEliminaQuanta raó tens, Mc!!!
EliminaQuin exercici tan interessant que m'has fet fer. He anat mirant una a una les teves aquarel.les. Els elements que veig ressaltats en una se'm difuminen a l'altra i a canvi veig ressaltats els segons i difuminats els primers.
ResponEliminaCom podria apreciar que uns ressalten sinó difuminessis els altres i a la inversa?
A la vida és igual... a vegades penso que tot és això, quan hi han desacords o mals entesos és que difuminem i ressaltem coses diferents...
EliminaEstic entre el primer i el segon, tot i que el tercer no em desagrada.
ResponEliminaM'agrada (gairebé amb tot) remirar, sempre trobo nous elements que poden canviar la meva primera visió, tot i que la intuïció (gairebé sempre) s'emporta el premi.
Aferradetes dolcetes!! ☺
Mirar i remirar... doncs, que no se'ns escapin gaires coses...
EliminaAixò és una sort, també per a nosaltres ja que n'hi ha per a tots els gustos.
ResponElimina:) Sou sempre d'una generositat absoluta, Noves Flors...
EliminaD'això, més enllà de les aquarel·les (ben boniques) que serveixen per a expressar amb aigua i color i traça, jo ho definiria l'exercici com a intel·ligència.
ResponEliminaDoncs això, el que li deia a Noves Flors...
EliminaJo em quedo amb el primer. Però em mola la gran quantitat de variants de la mateixa imatge. Para gustos, colores!
ResponElimina:)
Són tres dibuixos, només... Gràcies!!!
Eliminacom tot, quan més mires més coses hi trobes, i no cal que siguin dolentes
ResponEliminaNo, no cal que siguin dolentes, millor que no, però massa sovint ho són.
EliminaAixò indica que ets una bona observadora. Segur que tots no poden dir el mateix.
ResponEliminaVicent
Una bona observadora de segons què.. Cadsacú per on l'enfila!
EliminaReal com la vida mateixa... molts punts de vista, molts angles diferents, molts moments, estats d'ànim...
ResponEliminaPer cert, van per parelles, oi? Vull dir que, en realitat, només hi ha tres pintures oi?... Com sempre que fas coses així, ens agrada triar hehehe... Trio la primera! ;-))
Exacte! Tres dibuixos!!!
EliminaEl primer és el primer que vaig fer...
La primera impressió sempre és la bona...
ResponEliminaBona nit Carme.
A vegades, sí, Pere!! Sempre, sempre, segur que no!!!
EliminaI tantes vegades com t'ho miris en treuràs un nou dibuix!!!
ResponEliminaNena! Quina facilitat!!
Són tots molt bonics!!!
:) Els hagués volgut més diferent s encara... però es veu que no en sé... cada cop em quedava "massa" igual. he, he, he... gràcies, guapa!
EliminaA mi també em passa! Temps i contrast, necessitem les persones.
ResponEliminaEstà bé que ens passi... oi?
Eliminaun bon exercici mental, perquè la realitat, afortunadament, està plena de matisos :)
ResponEliminaI mai no arribem a tots... :)
EliminaM'ha agradat molt, això és una simfonia amb variacions sobre un mateix tema...
ResponEliminaPetonets.
Saps què trobo? Que s'assemblen massa... :D
Elimina
ResponEliminaCom a fotògraf t'entenc perfectament. Sempre m'ha agradat buscar els detalls, parar atent a una mateixa escena. Igualment, m'agraden les variants sobre un mateix tema. L'art, en aquest sentit, ofereix possibilitats gairebé infinites.
Des de El Far, una abraçada!
Quan el repetia me l'imaginava ben diferent i em sortia només una mica diferent...
EliminaUna abraçada!!!
Com es nota que saps mirar, Carme
ResponEliminaAmb els anys n'he après una mica... Però no se'n sap mai prou de mirar...
EliminaAixò és una virtut i un talent alhora d'escriure, pintar o practicar qualsevol art. A mi em costa molt reescriure per això en valoro molt la importància. I saps què és el millor? Que en cada nova versió s'aprenen coses! Bon dilluns, Carme :))
ResponEliminaA mi també em costa reescriure... Més que no pas tornar a pintar. Ara és cert que cada cop s'aprenen coses noves. Gràcies, sílvia!!!
Elimina