dijous, 10 d’abril de 2014

M'ho miro i m'ho remiro...









A cada  cop  que em miro  una cosa 
puc veure detalls  o dimensions  o punts  de vista  diferents.






44 comentaris:

  1. Això et passa per versionar, Carmeta.

    Me'ls miro i me'ls remiro, em quedo amb el tercer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No me n'he sortit de fer-lo com jo l'imaginava.

      Elimina
  2. Així cada cosa la vius més vegades. On és aquesta ermita?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no recordo malament és Santa Margarida de Vinyoles, com diu en Jordi, al Lluçanés.

      Elimina
  3. La realitat es pot reinterpretar. També ens podries donar una versió surrealista d'aquesta visió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hauré d'intentar-la, aquesta surrealista, a veure si em surt millor...

      Elimina
  4. Una casa del Lluçanès.
    No recordo quina.
    Però fa temps que no hi passava.
    N'he perdut els matisos?
    O és que jo ja no els tenia?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que és Santa Margarida de Vinyoles, si no ho recordo malament...

      Els matisos els tenies i els tens... Encara els tens, rics i plens.

      Elimina
  5. jo en quedo amb el primer... aquest cel m'enamora

    ResponElimina
  6. I hi ha gent que es conforma amb un únic punt de vista. No saben el que es perden!

    ResponElimina
  7. Quin exercici tan interessant que m'has fet fer. He anat mirant una a una les teves aquarel.les. Els elements que veig ressaltats en una se'm difuminen a l'altra i a canvi veig ressaltats els segons i difuminats els primers.
    Com podria apreciar que uns ressalten sinó difuminessis els altres i a la inversa?

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la vida és igual... a vegades penso que tot és això, quan hi han desacords o mals entesos és que difuminem i ressaltem coses diferents...

      Elimina
  8. Estic entre el primer i el segon, tot i que el tercer no em desagrada.
    M'agrada (gairebé amb tot) remirar, sempre trobo nous elements que poden canviar la meva primera visió, tot i que la intuïció (gairebé sempre) s'emporta el premi.

    Aferradetes dolcetes!! ☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mirar i remirar... doncs, que no se'ns escapin gaires coses...

      Elimina
  9. Això és una sort, també per a nosaltres ja que n'hi ha per a tots els gustos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Sou sempre d'una generositat absoluta, Noves Flors...

      Elimina
  10. D'això, més enllà de les aquarel·les (ben boniques) que serveixen per a expressar amb aigua i color i traça, jo ho definiria l'exercici com a intel·ligència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs això, el que li deia a Noves Flors...

      Elimina
  11. Jo em quedo amb el primer. Però em mola la gran quantitat de variants de la mateixa imatge. Para gustos, colores!
    :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són tres dibuixos, només... Gràcies!!!

      Elimina
  12. com tot, quan més mires més coses hi trobes, i no cal que siguin dolentes

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no cal que siguin dolentes, millor que no, però massa sovint ho són.

      Elimina
  13. Això indica que ets una bona observadora. Segur que tots no poden dir el mateix.


    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una bona observadora de segons què.. Cadsacú per on l'enfila!

      Elimina
  14. Real com la vida mateixa... molts punts de vista, molts angles diferents, molts moments, estats d'ànim...

    Per cert, van per parelles, oi? Vull dir que, en realitat, només hi ha tres pintures oi?... Com sempre que fas coses així, ens agrada triar hehehe... Trio la primera! ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte! Tres dibuixos!!!

      El primer és el primer que vaig fer...

      Elimina
  15. La primera impressió sempre és la bona...

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades, sí, Pere!! Sempre, sempre, segur que no!!!

      Elimina
  16. I tantes vegades com t'ho miris en treuràs un nou dibuix!!!

    Nena! Quina facilitat!!

    Són tots molt bonics!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Els hagués volgut més diferent s encara... però es veu que no en sé... cada cop em quedava "massa" igual. he, he, he... gràcies, guapa!

      Elimina
  17. A mi també em passa! Temps i contrast, necessitem les persones.

    ResponElimina
  18. un bon exercici mental, perquè la realitat, afortunadament, està plena de matisos :)

    ResponElimina
  19. M'ha agradat molt, això és una simfonia amb variacions sobre un mateix tema...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps què trobo? Que s'assemblen massa... :D

      Elimina

  20. Com a fotògraf t'entenc perfectament. Sempre m'ha agradat buscar els detalls, parar atent a una mateixa escena. Igualment, m'agraden les variants sobre un mateix tema. L'art, en aquest sentit, ofereix possibilitats gairebé infinites.

    Des de El Far, una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan el repetia me l'imaginava ben diferent i em sortia només una mica diferent...

      Una abraçada!!!

      Elimina
  21. Respostes
    1. Amb els anys n'he après una mica... Però no se'n sap mai prou de mirar...

      Elimina
  22. Això és una virtut i un talent alhora d'escriure, pintar o practicar qualsevol art. A mi em costa molt reescriure per això en valoro molt la importància. I saps què és el millor? Que en cada nova versió s'aprenen coses! Bon dilluns, Carme :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em costa reescriure... Més que no pas tornar a pintar. Ara és cert que cada cop s'aprenen coses noves. Gràcies, sílvia!!!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari