dissabte, 19 d’abril de 2014

Pintant vidre


No sé  si calia,  decorar  la  bella transparència  del vidre.  
M'agraden els objectes  de vidre. 
L'oferiment,  la demanda,  els materials  posats  a la meva  mà...
Primera  prova:  pintant  vidre.
Els gerros  i les  flors sempre  s'han avingut... 


33 comentaris:

  1. A mi em sembla una cosa difícil, pel material i per la superfície corbada. Bé, ja m'ho sembla sobre llenç, però així ja ni m'ho puc imaginar. Tu te'n surts bé sobre qualsevol superfície!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La pintura que em van deixar, (no sé si totes les pintures de vidre són iguals) era firça líquida... Una mica conplicadet si que va ser.. :D

      Suprimeix
  2. El vidre, malgrat tot, sempre troba el seu reflex.
    I l'abraça,
    retenint-lo,
    qui sap si presoner.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Vidre i reflex, inseparables i presoners l'un de l'altre... Es retenen ... I mantenen la seva bellesa individual i conjunta... Com una inspiració per a nosaltres, pobres homes de sang inde fang... ;). Que diria en Raimon...

      Suprimeix
  3. "Pot ser més bella la gerra que l'aigua?" Pot ser més bella la flor pintada que no pas la natural?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Mai, mai pot ser més bella la gerra que l'aigua... ;). Ni la flor pintada més bella que la natural... Només és un intent deseperat dels homes indones per acostar-nos una engruneta a la bellesa...

      Suprimeix
  4. vidre...cristall, espill, mirall...fràgil en certa manera i ara també vidre en fils de vidre( el de fanl blau) i vidre en dones de vidre ( el llibre de l'Arare)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Molt de vidre... molt de vidre... el vidre és bell, però és tot tan fràgil... :)

      Suprimeix
  5. A la primera m'ha fet fora, a la segona també... provem la tercera.

    Deia que vas ampliant el teu món en l'art :-)

    ResponSuprimeix
  6. Hauré de fer sempre comentaris molt curtets...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No sé pas com arreglar-ho... em sap greu... potser ja va massa carregat, aquest blog... i tot li costa, però m'ho invento, de fet no en tinc ni idea.

      Potser n'hauria de començar un altre de nou i abandonar aquest.

      Suprimeix
  7. T'ha quedat molt maco. Recordo quan vaig intentar pintar vidre, fa temps enrer, i ho vaig trobar molt més complicat del que sembla.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí.. llisca, degota... etc... ;) i no s'asseca la pintura!!!

      Suprimeix
  8. El vidre és bonic tal qual, però també ho és quan algú el decora amb gust, l'objecte sembla més acabat...T'ha quedat molt bonic.
    A mi també fa dies que em fa fora el teu bloc i ho he d'intentar vàries vegades!
    Bon vespre, Carme

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La veritat és que tenia por d'espatllar-lo, el gerro ja era prou bonic. Finalment ha quedat prou bé.

      Suprimeix
  9. La teva primera frase "no sé si calia, ...." m'ha convidat a la reflexió.
    Potser no calia però crec que pintant-lo no li has tret la seva bellesa innata i a més l'has fet únic i especial. Totes les flors voldran ser-hi.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No sé si calia, però finalment ho he fet amb il·lusió!!! Totes les flors voldran ser-hi és una frase preciosa, que t'agraeixo molt... em fa somriure.

      Suprimeix
  10. queda molt bonic Carme, ets una artista completa ! ;-)

    ResponSuprimeix
  11. Pintar sobre les transparències sempre pot ser sugerent. Ha quedat molt bé.

    ResponSuprimeix

  12. Fràgil tela has triat per expressar la teva sensibilitat plàstica en el contrast entre matèries.

    Abraçades, des de El Far!

    ResponSuprimeix
  13. T'ha quedat molt bé. Més tenint en compte que era el primer. Les tonalitats molt encertades.

    ResponSuprimeix
  14. Experimentar, provar... inquietuds a mantenirs sempre vives!!
    Salutacions artista!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tant de bo que sempre les hi puguem tenir...

      Abraçades, Gemma!

      Suprimeix
  15. Caram, pintant sempre te'n surts. T'ha quedat xulíssim, ara és un got especial.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. De fet és un gerro... bastant alt, ja vaig pensar que amb la foto no es veuria la mida...

      Gràcies, Loreto... petonassos.

      Suprimeix
  16. Quan el fas servir, et beus l'essència de l'iris.

    ResponSuprimeix
  17. I que es el que tu no sap pintar? Dius que es el primer... ningú ho diria. Cada dia en sorprens amb una nova mostra del teu art

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. :) gràcies, nina!!! Aquests dies voltant i mirant vaig veure unes bruixetes... que em van fer pensar en tu.

      Suprimeix

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari