No sé si calia, decorar la bella transparència del vidre. M'agraden els objectes de vidre. L'oferiment, la demanda, els materials posats a la meva mà... Primera prova: pintant vidre. Els gerros i les flors sempre s'han avingut...
A mi em sembla una cosa difícil, pel material i per la superfície corbada. Bé, ja m'ho sembla sobre llenç, però així ja ni m'ho puc imaginar. Tu te'n surts bé sobre qualsevol superfície!
Vidre i reflex, inseparables i presoners l'un de l'altre... Es retenen ... I mantenen la seva bellesa individual i conjunta... Com una inspiració per a nosaltres, pobres homes de sang inde fang... ;). Que diria en Raimon...
Mai, mai pot ser més bella la gerra que l'aigua... ;). Ni la flor pintada més bella que la natural... Només és un intent deseperat dels homes indones per acostar-nos una engruneta a la bellesa...
vidre...cristall, espill, mirall...fràgil en certa manera i ara també vidre en fils de vidre( el de fanl blau) i vidre en dones de vidre ( el llibre de l'Arare)
El vidre és bonic tal qual, però també ho és quan algú el decora amb gust, l'objecte sembla més acabat...T'ha quedat molt bonic. A mi també fa dies que em fa fora el teu bloc i ho he d'intentar vàries vegades! Bon vespre, Carme
La teva primera frase "no sé si calia, ...." m'ha convidat a la reflexió. Potser no calia però crec que pintant-lo no li has tret la seva bellesa innata i a més l'has fet únic i especial. Totes les flors voldran ser-hi.
A mi em sembla una cosa difícil, pel material i per la superfície corbada. Bé, ja m'ho sembla sobre llenç, però així ja ni m'ho puc imaginar. Tu te'n surts bé sobre qualsevol superfície!
ResponEliminaLa pintura que em van deixar, (no sé si totes les pintures de vidre són iguals) era firça líquida... Una mica conplicadet si que va ser.. :D
EliminaEl vidre, malgrat tot, sempre troba el seu reflex.
ResponEliminaI l'abraça,
retenint-lo,
qui sap si presoner.
Vidre i reflex, inseparables i presoners l'un de l'altre... Es retenen ... I mantenen la seva bellesa individual i conjunta... Com una inspiració per a nosaltres, pobres homes de sang inde fang... ;). Que diria en Raimon...
Elimina"Pot ser més bella la gerra que l'aigua?" Pot ser més bella la flor pintada que no pas la natural?
ResponEliminaMai, mai pot ser més bella la gerra que l'aigua... ;). Ni la flor pintada més bella que la natural... Només és un intent deseperat dels homes indones per acostar-nos una engruneta a la bellesa...
Eliminavidre...cristall, espill, mirall...fràgil en certa manera i ara també vidre en fils de vidre( el de fanl blau) i vidre en dones de vidre ( el llibre de l'Arare)
ResponEliminaMolt de vidre... molt de vidre... el vidre és bell, però és tot tan fràgil... :)
EliminaA la primera m'ha fet fora, a la segona també... provem la tercera.
ResponEliminaDeia que vas ampliant el teu món en l'art :-)
Hauré de fer sempre comentaris molt curtets...
ResponEliminaNo sé pas com arreglar-ho... em sap greu... potser ja va massa carregat, aquest blog... i tot li costa, però m'ho invento, de fet no en tinc ni idea.
EliminaPotser n'hauria de començar un altre de nou i abandonar aquest.
T'ha quedat molt maco. Recordo quan vaig intentar pintar vidre, fa temps enrer, i ho vaig trobar molt més complicat del que sembla.
ResponEliminaSí.. llisca, degota... etc... ;) i no s'asseca la pintura!!!
EliminaEl vidre és bonic tal qual, però també ho és quan algú el decora amb gust, l'objecte sembla més acabat...T'ha quedat molt bonic.
ResponEliminaA mi també fa dies que em fa fora el teu bloc i ho he d'intentar vàries vegades!
Bon vespre, Carme
La veritat és que tenia por d'espatllar-lo, el gerro ja era prou bonic. Finalment ha quedat prou bé.
EliminaLa teva primera frase "no sé si calia, ...." m'ha convidat a la reflexió.
ResponEliminaPotser no calia però crec que pintant-lo no li has tret la seva bellesa innata i a més l'has fet únic i especial. Totes les flors voldran ser-hi.
No sé si calia, però finalment ho he fet amb il·lusió!!! Totes les flors voldran ser-hi és una frase preciosa, que t'agraeixo molt... em fa somriure.
Eliminaqueda molt bonic Carme, ets una artista completa ! ;-)
ResponEliminaMoltes gràcies, Joan!!!
EliminaPintar sobre les transparències sempre pot ser sugerent. Ha quedat molt bé.
ResponElimina:) Gràcies!!! ;)
Elimina
ResponEliminaFràgil tela has triat per expressar la teva sensibilitat plàstica en el contrast entre matèries.
Abraçades, des de El Far!
Abraçades, Jordi, des del meu bosc...
EliminaT'ha quedat molt bé. Més tenint en compte que era el primer. Les tonalitats molt encertades.
ResponEliminaMoltes gràcies, Glòria!!!
EliminaExperimentar, provar... inquietuds a mantenirs sempre vives!!
ResponEliminaSalutacions artista!
Tant de bo que sempre les hi puguem tenir...
EliminaAbraçades, Gemma!
Caram, pintant sempre te'n surts. T'ha quedat xulíssim, ara és un got especial.
ResponEliminaDe fet és un gerro... bastant alt, ja vaig pensar que amb la foto no es veuria la mida...
EliminaGràcies, Loreto... petonassos.
Quan el fas servir, et beus l'essència de l'iris.
ResponEliminaA veure si se m'encomana alguna cosa d'ell!!! ;)
EliminaI que es el que tu no sap pintar? Dius que es el primer... ningú ho diria. Cada dia en sorprens amb una nova mostra del teu art
ResponElimina:) gràcies, nina!!! Aquests dies voltant i mirant vaig veure unes bruixetes... que em van fer pensar en tu.
Elimina