dimarts, 22 d’abril de 2014

Passeig sota la pluja - Relats conjunts


Leonid Afremov, oli sobre llenç - Relats Conjunts

- Te'n recordes? L'última vegada  que vam passejar  per aquest  passeig,  també  plovia. I els  arbres estaven vermells  de tardor  i  el terra  mullat  reflectia  llums  i colors.  Exactament  com avui,  sembla que no hagi passat  el temps.

- Me'n recordo molt bé,  però no era  ben bé així:  despuntaven els  verds més tendres a les  puntes  de les  branques i la nit  era  suau  i amb lluna plena, perquè  vam venir  en primavera,  per  les  vacances de setmana santa,  encara  érem estudiants,  te'n recordes?

- Sí,  érem estudiants, però  ens  vam agafar  el pont  de Tots  sants,  era  tardor... i plovia...

- Com havia de ploure  si hi havia una lluna  que omplia  el cel de tanta  claror que feia?  Estaves  preciosa  a la llum de la lluna,  et brillaven els ulls i et podia veure  el somriure  com si hi hagués  claror  de dia...

- Però  si ens  vam mullar  com ànecs  i vam arribar  a l'apartament d'aquells  amics  que ens havien convidat  i deixàvem bassals  a terra...

- Impossible,  o tu no eres  tu  o jo no era  jo...   ja hi tornem a ser,  tenim memòries  incompatibles...  com pot ser  que recordem coses  tan  diferents  si vam venir  junts?

- No ens discutirem pas ara per això, oi?  Havíem vingut per fer les  paus...  ja ens hem discutit massa  vegades per culpa de la nostra  memòria traïdora que sempre recorda les coses  diferents

- No, no vull discutir  amb tu, inventem-nos, de nou,  una història  en comú...  va, explica'm la teva  tardor...  a veure si fas  que me'n recordi...

- M'havia enamorat de tu, perdudament, eres el noi més interessant i simpàtic del curs i quan em vas proposar de venir de viatge no m'ho vaig pensar ni dos minuts, et vaig dir que sí immediatament. Era tardor, el curs comença a la tardor, recordes?   Era tardor,  segur! Era tardor només perquè  no podíem esperar que fos primavera...  teníem pressa... jo en tenia  i tu...  també...

- Pressa...  sí,  teníem pressa...  d'això si que me'n recordo.  Era tardor, segur...  com ara, ara tampoc voldria esperar dues llargues estacions per estar  amb tu.

32 comentaris:

  1. Els anys fan que el record de vegades es perdi una mica, però ves per on, encara que ara sovint estiguin a la grenya, encara estan junts, després de tant temps, i poden jugar a barallar-se mentre construeixen la seva història en comú, sigui certa o adaptada.

    Saps, m'has donat una idea interessant per un relat. No seria tan maco com el teu... a veure si m'animo a escriure'l.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Au, va! anima't doncs, ara m'agradaria llegir-lo... :)

      Elimina
  2. Deliciós, acabes de llegir i sents aquell bri de tendresa dels petits moments ...

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Pere!

      Els petits moments... aix... els petits moments...

      No sé si dir... que .... aquest per a mi seria un moment important... un gran moment! ;D
      No tinc arreglo, no t'hi amoïnis...

      Bon dia, o bona tarda, Pere!

      Elimina
  3. Quin relat més maco. Potser sí que discuteixen però està ben clar que s'estimen. :-)

    ResponElimina
  4. I jo que crec que va ser per nadal, recorde que estava nevat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. O tu no eres tu o jo no era jo, però de neu no n'hi havia ni una engruna, Jp!!!

      Elimina
  5. quan hi ha una bona predisposició per estimar un s'inventa el que calgui per complaure l'altre.

    ResponElimina
  6. Els amants creant records conjunts per tal de poder fer les paus. Després cada un ja recordarà el que sigui o el que vulgui :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre es van modificant els records, ens en adonem o no... Si els modifiquem en direccions contràries ens podem trobar amb situacions així... :)

      Elimina
  7. Més d'una baralla produirà aquesta memòria enganyosa, però mentre estiguin disposats a recordar i fer record conjunts tot anirà bé... Una història ben bonica Carme.

    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho pinto fàcil, però és molt difícil renunciar a la realitat dels propis records... Tots estan, sempre, falsejats en una mesura o una altra, encara que a nosaltres no ens ho sembli.

      Elimina
  8. Tant és qui tingui raó, de tots dos, sobre l'estació de l'any en què van trobar-se; l'ara i l'aquí els ha atiat les presses i la resta de la història pinta molt bé! En tot cas, si les imcompatibilitats tornen a fer de les seves, ja ens ho explicaràs en una altre deliciós conte com aquest.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan es produeixen situacions així mai no es pot saber del cert qui té raó.. Potser és que cadascú té la seva... A veure si se m'acudeix una continuació que valgui la pena...

      Elimina
  9. Caram , és clar que del mateix fet no en compartien el record...És igual que fos tardor o primavera, que plogués o fes lluna plena, l'important és que s'estimaven i com ara, tenien pressa per estar junts! L'amor, que de vegades, és una mica despistat...
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si s'estimen tot anirà bé, o al menys aixó és el que s'acostuma a dir i a pensar...

      Bona nit, M Roser.

      Elimina
  10. "o tu no eres tu o jo no era jo", quina manera més maca de dir que han canviat i que costa que els records encaixin. Cadascú els idealitza a la seva manera, aquesta és la gràcia que els fa créixer. Tot i que els costa posar-se d'acord en els detalls, tots dos tenen clar que tenien pressa per estimar-se i que encara la tenen. Que bonic!!

    ResponElimina
  11. És un bon lloc per fer les paus, que ho aprofitin. Un relat molt original... i tendre. Que passis un bon Sant Jordi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon Sant Jordi per a tu també Loreto... Moltes gràcies, guapa!!!

      Elimina
  12. L'amour, toujours l'amour! Tant se val l'estació o l'edat.
    Molt bon relat.

    Fita

    ResponElimina
  13. És clar que era lluna plena, la tenia als seus braços!! ;)
    Una conversa molt romàntica, tot i que no es posin d'acord amb els "petits" detalls.

    Aferradetes!! ☾

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) petits detalls... he, he, he... però és cert és una conversa romàntica...

      Elimina
  14. No havia vist mai una parella amb uns records taaaaan diferents d’uns mateixos fets... Ara bé, el més maco és que totes dues “realitats”, malgrat ser ben diferents, són maquíssimes!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Noooo? Doncs jo sí ... i per cert no pas e versions tant romàntiques i positives... ;) (coses de la feina)

      Si el record és bonic ... què importa que sigui diferent?

      I si és terrible què importa que sigui igual?

      Elimina
  15. Jo no hi era, però podria assegurar que a la nit de Sant Joan no van separar els seus rostres, esperant el primer raig de sol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh! que bonic, Rafel, segur que va ser així...

      Elimina
  16. Aquest record diferent els fa independents i sentir que s'estimen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una visió molt positiva dels records diferents...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari