Col·lecció de moments: Les paraules

dimecres, 9 d’abril del 2014

Les paraules

Una imatge trobada a Enfilant finestres

Una finestra en runes
Un vidre trencat.
Però l'heura hi creix
Com si fos terra.
Creix i busca camins
de dins a fora.

Busco l'aire lliure.
Busco el cel obert.
Busco les paraules pures.

Algú sap on són, les paraules netes?
.......................................................carme

"...Somnio a vegades
poder-m’hi enfilar;
lleugera com l’heura
saber-hi arribar,
i dir-li preciosa,
besar-li les mans.
Voldria i no goso;
i és que saps, tristesa?,
a voltes ja em raca
que em tinguis tan presa…"
......................................................Galionar

29 comentaris:

Jordi Dorca9 d’abril del 2014, a les 9:02
L'obstinació o la persistència, més que l'aigua.
ResponElimina
Respostes
Sílvia 9 d’abril del 2014, a les 9:37
Jo sovint en trobo per aquí! M'agrada molt l'efecte del vidre trencat i l'heura que creix amb força malgrat els embats.
ResponElimina
Respostes
novesflors9 d’abril del 2014, a les 10:01
Les portes al cor, Carme.
ResponElimina
Respostes
mònica9 d’abril del 2014, a les 10:19
Jo també penso que les paraules netes estan en els cors nets.
Surten d'allà, fins i tot quan estan malmesos perquè els han ferit i fins i tot quan estan cansats pel pas dels anys si són nets, només poden sortir-ne paraules pures.
I hi haurà qui sabrà escoltar-les i entendre-les.
ResponElimina
Respostes
cantireta9 d’abril del 2014, a les 10:21
Algunes encara no dites, altres són respostes rotundes a preguntes fondes. A classe, encara en podem dir...
ResponElimina
Respostes
sa lluna9 d’abril del 2014, a les 10:51
Em sembla que les pots trobar dins totes les persones netes de cor, has mirat dintre teu?
Potser només les veiem en els altres ... com jo veig les teves.

Aferradetes assolellades :)
ResponElimina
Respostes
xavier pujol9 d’abril del 2014, a les 11:01
El primer que m'ha passat pel cap. Les paraules que pronuncies quan contemples un rierol d'aigua pura. Quan ets davant del mar una tarda de finals d'estiu i no queda ningú més a la cala. Les que dius quan observes un nadó adormit. Les que dius al teu amor quan li agafes la mà. Les que penses després de llegir un poema com aquest...
ResponElimina
Respostes
Núria Martínez (Bruixeta)9 d’abril del 2014, a les 11:02
Les paraules netes son a tot arreu, només cal saber trobar-les , sovint s’amaguen molt
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals9 d’abril del 2014, a les 12:06
És una pregunta retòrica?
ResponElimina
Respostes
Relatus9 d’abril del 2014, a les 17:19
Les paraules són poderoses, poden fer molt mal i també molt de bé
ResponElimina
Respostes
Galionar9 d’abril del 2014, a les 19:38
"...Somnio a vegades
poder-m’hi enfilar;
lleugera com l’heura
saber-hi arribar,
i dir-li preciosa,
besar-li les mans.
Voldria i no goso;
i és que saps, tristesa?,
a voltes ja em raca
que em tinguis tan presa…"

Una forta abraçada!
ResponElimina
Respostes
montse9 d’abril del 2014, a les 19:58
En els moments difícils, sempre hi ha algú capaç de crear i enlairar-se com l'heura.
ResponElimina
Respostes
fanal blau9 d’abril del 2014, a les 22:39
Ja has mirat al fons de les butxaques?
Les tens, Carme.
Les teves paraules sempre són netes, transparents.
ResponElimina
Respostes
M. Roser9 d’abril del 2014, a les 22:52
Potser a la mirada d'un infant, potser a les mans enllaçades d'uns avis, potser a la llàgrima que ens rellisca cara avall quan sentim enyorança, potser en les ones quan gronxen la lluna, potser...
Bona nit, Carme.
ResponElimina
Respostes