dimecres, 9 d’abril de 2014

Les paraules

Una imatge  trobada  a Enfilant finestres

Una finestra en runes
Un vidre trencat.
Però l'heura hi creix
Com si fos terra.
Creix i busca camins 
de dins a fora.

Busco l'aire lliure.

Busco el cel obert.
Busco les paraules pures.


Algú sap on són, les paraules netes?

.......................................................carme


"...Somnio a vegades
poder-m’hi enfilar;
lleugera com l’heura
saber-hi arribar,
i dir-li preciosa,
besar-li les mans.
Voldria i no goso;
i és que saps, tristesa?,
a voltes ja em raca
que em tinguis tan presa…"

......................................................Galionar

29 comentaris:

  1. L'obstinació o la persistència, més que l'aigua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Persistirem amb les paraules belles i netes.

      Elimina
  2. Jo sovint en trobo per aquí! M'agrada molt l'efecte del vidre trencat i l'heura que creix amb força malgrat els embats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La pregunta és injusta amb tota la gent que encara utilitza paraules belles i netes... ja ho sé... i n'hi ha molta, com en Jordi, com tu, però va ser una necessitat un impuls d'escriure-la i el vaig deixar sortir. Gràcies, Sílvia!

      Elimina
  3. Jo també penso que les paraules netes estan en els cors nets.
    Surten d'allà, fins i tot quan estan malmesos perquè els han ferit i fins i tot quan estan cansats pel pas dels anys si són nets, només poden sortir-ne paraules pures.
    I hi haurà qui sabrà escoltar-les i entendre-les.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies de nou, Mònica, sé que hi ets per escoltar-les i també per explicar-les... els cors nets... en conec un munt... :)

      Elimina
  4. Algunes encara no dites, altres són respostes rotundes a preguntes fondes. A classe, encara en podem dir...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veig que en queden moltes... gràcies per anar-me-les recordant...

      Elimina
  5. Em sembla que les pots trobar dins totes les persones netes de cor, has mirat dintre teu?
    Potser només les veiem en els altres ... com jo veig les teves.

    Aferradetes assolellades :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. En veig, en veig, en veig moltes... teniu raó, però tantes de les altres!!!!

      Elimina
  6. El primer que m'ha passat pel cap. Les paraules que pronuncies quan contemples un rierol d'aigua pura. Quan ets davant del mar una tarda de finals d'estiu i no queda ningú més a la cala. Les que dius quan observes un nadó adormit. Les que dius al teu amor quan li agafes la mà. Les que penses després de llegir un poema com aquest...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Xavier... per aquest veïnatge que em proposes, les meves paraules al costat d'un nadó adormit, d'una tarda davant del mar, d'un rierol d'aigua pura!!! M'afalagues.

      Elimina
  7. Les paraules netes son a tot arreu, només cal saber trobar-les , sovint s’amaguen molt

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, bruixeta, sí, s'amaguen molt, a vegades!!!

      Elimina
  8. Respostes
    1. Doncs clar que sí, Helena, guapa, però també és divertit que la gent la contesti... oi?

      Elimina
  9. Les paraules són poderoses, poden fer molt mal i també molt de bé

    ResponElimina
  10. "...Somnio a vegades
    poder-m’hi enfilar;
    lleugera com l’heura
    saber-hi arribar,
    i dir-li preciosa,
    besar-li les mans.
    Voldria i no goso;
    i és que saps, tristesa?,
    a voltes ja em raca
    que em tinguis tan presa…"

    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me l'enduc, amunt... Gràcies i una abraçada també.

      Elimina
    2. Hosti, Carme, acabo de veure els meus versos acompanyant els teus, i ni recordava haver-los deixat. Moltes gràcies, bonica! Una forta abraçada!

      Elimina
  11. En els moments difícils, sempre hi ha algú capaç de crear i enlairar-se com l'heura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha gent valenta i creativa... Per aprendre d'ells

      Elimina
  12. Ja has mirat al fons de les butxaques?
    Les tens, Carme.
    Les teves paraules sempre són netes, transparents.

    ResponElimina
  13. Potser a la mirada d'un infant, potser a les mans enllaçades d'uns avis, potser a la llàgrima que ens rellisca cara avall quan sentim enyorança, potser en les ones quan gronxen la lluna, potser...
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Paraules sense paraules... Bona nit, M Roser.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari