dissabte, 17 de gener del 2015

Entrada al Parc de la Pedra Tosca


Camins rovellats de fulles seques ens omplen els ulls de color
Dibuixos d'ombres, fan un  diàleg de la llum  i el paisatge.
El sol escalfa l'aire fred de gener...
L'ànima retroba els camins marcats i vol oblidar impossibles.
Res no és ben bé com sembla,
absències i presències es barregen com si fossin una.
A vegades sembla que hi siguem, en realitat no hi som.
D'altres pensem que no i en canvi traiem el cap en qualsevol moment
Entro al parc, com entro en el meu nou any:
Amb els ulls ben oberts, mentre obro al mateix temps els braços i el cor.



24 comentaris:

  1. L'entrada al parc és una mica enrevessada, però aquest any promet!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Darrerament tot ho trobo una mica enrevessat... però un any nou per estrenar sempre és una nova oportunitat.

      Elimina
  2. Què té aquest parc que t'evoca aquests dubtes existencials?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser res, potser pura coincidència. No ho sé. També pot ser que aquesta permanent transformació del territori que et van explicant a cada rètol, produeixi un cert efecte. Hi ha molta feina i moltes intencions en cada pas, moltes il·lusions i decepcions, treball i duresa.... ;)

      Elimina
  3. Tots els principis són engrescadors

    ResponElimina
  4. A la foto, el paisatge és emmarcat, per dalt pel blau del cel.
    Al dibuix no li cal. Hi guanya amb calidesa.
    "Absències i presències."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets molt generós amb el meu dibuix. Posats a triar gairebé sempre prefereixo les presències si hi són de gust i amb sinceritat.

      Elimina
  5. Camins rovellats de fulles... Un color que pot variar molt depenent de quin arbre siguin aquestes fulles, com especial pot ser un nou any, segons quines siguin les coses que hi visquem...
    Veig que demanen idees per dur a terme l'11 de setembre, igual que es va fer la via o la V, serà qüestió de posar en marxa l'enginy...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A pensar, a pensar... A veure què s'empesquen o què ens empesquem...

      Elimina
  6. Fa temps que camines entre colors. Camins i colors s'han omplert de sentit amb els teus versos i les teues pintures.

    ResponElimina
  7. En un parc com un laberint
    fulles i ferro
    olor de rovell
    soroll d'ombres ... quan les trepitges.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es queixen suaument les ombres, quan les trepitjo, el parc encara fa olor de la tardor passada. El gener hi afegeix llum, neta i clara.

      Bona tarda, Pere.

      Elimina
  8. Per què "oblidar impossibles"? Potser només cal saber-ho que ho són però que ens recorden què podriem ser… I ens estiren endavant, cap a la utopia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. August, no puc fer res més que donar-te la raó...

      ... i després justificar-me una mica amb un cert cansament sobre empaitar utopies... Mirarem tan aviat com sigui possible deixar que ens estirin de nou.

      Gràcies!!

      Elimina
  9. Tu sempre hi vas amb el cor obert ;-))

    Quina idea tan bona vas tenir el dia que se't va ocórrer agafar unes aquarel·les!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ma i no es pot abaixar la guàrdia!!!

      Doncs em donen bones estones les aquarel·les... És ben cert.

      Elimina
  10. M'agrada molt el dibuix, més que el original, la veritat.
    Els tons marrons i ocre són genials, càlids i lluminosos. I una miqueta de verd, tímid, al fons.

    ResponElimina
  11. "Res no és ben bé com sembla,
    absències i presències es barregen com si fossin una."
    Em quedo amb aquestes paraules... ni fetes a mida.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé que et vagin a mida, bruixeta... Alguna màgia dues haver fet...

      Elimina
  12. no sé si m'agrada més l'aquarel·la o el text que l'acompanya, ocre rovellat una, delicat i incisiu l'altre;
    una meravella de post :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari