dijous, 19 de febrer del 2015

Fresh Paint



Primeres proves d'un programa nou,  (dibuixos virtuals, sense paper) inspirant-me en una fotografia de la Consol d'Hora blava

Ara... 
que la llum del capvespre 
enrogeix la terra i els arbres, 
ara...
que les ombres s'allargassen fins l'infinit.
Ara és el moment de pensar en present
i de donar-nos una calidesa en cada mot.
Pensar-te, com si fos el primer dia,
com si la història es difuminés
mentre les ombres de terra es desdibuixen
en amagar-se el sol.

Ara,
deixarem els bocinets de vida
per seguir l'amor.

32 comentaris:

  1. Aquestes proves "pinten" molt bé, Carme! Tenen una textura molt semblant a la del pinzell, no?
    I les paraules amb les que les acompanyes, precioses, plenes d'aquesta calidesa de la posta.
    Deixem, doncs, els bocinets de vida i correm darrere l'amor!!
    Bona nit, Carme. Un petonet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sembla que pinti a l'oli, cosa que mai no ne fet... ;)

      Una abraçada, August!

      Elimina
  2. Realment bonic. Al final, entre tots, em fareu entrar en aquest món d'art, de poesia...

    ResponElimina
  3. Un poema preciós. M'encanten aquests colors dels dibuixos. Aquesta nova tècnica és molt prometedora.

    ResponElimina
  4. La vida viu en harmonia en aquest dibuix, en aquests colors i en aquest poema. L'art s'estén paral·lel a les pinzellades i als versos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa una mica de vergonya (o molta) quan em parleu d'art... Jo només jugo...

      Elimina
  5. Són pintures virtuals? Caram, el traç és força realista, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, fan uns programes espectaculars... Pots triar si pintes a l'ol·li, amb quarel·la, amb ceres o amb llapis... I tot molt realista...

      Elimina
  6. Per seguir l'amor en la nit que s'apropa.

    ResponElimina
  7. Crec que has trobat un bon programa, molt realista.

    ResponElimina
  8. Me l'acabo de baixar de la botiga del Windows 8 però em temo que per arribar als teus resultats no en tindré prou només amb el programa... ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, Mc, jo penso que més aviat t'hauré decdemanar que no practiquis gaire que en quatre dies em deixes enrere...

      Elimina
  9. Uns dibuixos senzills però amb molta força. Un poema preciós.

    ResponElimina
  10. quan un és artista pinta fins i tot amb......bé ara no em ve el cap la paraula... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. ;) bé, tu sempre estimules la imaginació... Deixarem que cadascú se la pensi,..

      Elimina
  11. Imagino que jugar amb tots aquests programes i aplicacions deu ser molt entretingut... segur que jo també m'ho passaria pipa fent proves hehehe
    Ara bé, on hi hagi una autèntica aquarel·la "Rosanas" que s'apartin les maquinetes...

    ResponElimina
  12. "Pensar-te, com si fos el primer dia ..." Què bonic, Carme!!

    Experimentes amb noves tècniques i cap se't resisteix, ets una artistassa!!
    M'agraden moltíssim.

    Nanit, preciosa ☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la idea d'aquesta frase, i m'alegro que a tu també t'agradi.

      Bon dissabte.bonica! Una abraçada.

      Elimina
  13. que bonic el poema carme, en contraposició al dibuix, mancat de plasticitat i matuser en el traç, lluny de la sensibilitat a que ens has acostumat en les teves aquareles...
    però el poema s'ho val tot en aquesta entrada !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, mercè, per les teves opinions, una de cada manera. He de reconèixer que no m'estranya gens ni mica que el meu dibuix estigui mancat de plasticitat, perquè confesso que no tinc ni la més remota idea de què vol dir exactament això.

      Per a mi, el meu dibuix és una conseqüència, d'una eina nova que vaig provant, pinzells gruixuts, pinzells prims, colors diversos i res més... no busqueu mai tècnica ni forma depurada en les meves produccions. Crec que no s'hi pot trobar ni aquí, ni en els Paints ni en les aquarel·les. Mai. Si de cas busqueu-hi un petit retallet de vida que s'ha traduït en un "moment" concret. De vida, de sentiments, d'emocions, n'hi ha, i és precisament això el que busco que hi hagi.

      I si parlés dels poemes diria exactament el mateix. Ni tècnica, ni llenguatge depurat. Pura emoció, res més. Per aquesta raó m'agrada dir que no faig poesia. Em sento més lliure dient el que vull i com vull. Si és poesia o no, si uns li consideren i altres no... de fet, m'importa poc.

      Elimina
    2. Ai que el senyor Google, se m'ha endut el comentari...

      Si anem deixant bocinets de vida per seguir l'amor, no hi haurà perill de què ens perdem...
      Em quedo amb els primer dibuix, que els colors són més hivernals
      Petonets.

      Elimina
    3. Ostres, ja veig que no sóc l'única, ahir a la tarda vaig haver de repetir al menys 4 comentaris, perquè s'evaporaven...

      Això dels bocinets de vida em va fer dubtar de com es podia interpretar. M'agrada lacteva opció!

      Petonets...

      Elimina
  14. M'encanta com t'han quedat les pintures, Carme! Ara que he començat amb les aquarel·les...! Però no he pintat cap paisatge, encara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que tu ho faràs bé, començant per aprendre'n de veritat, he, he, he, jo vaig a la meva bola i faig el que puc. De tota manera em fa somriure que t'agradin. El primer somriure del dis. Gràcies pel regal. Ens les ensenyaràs, les aquarel·les? Jo et tinc controlada a la barra lateral i et vaig seguint envara que no digui res...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari