dilluns, 23 de febrer del 2015

Rimbaud a ca la Glòria Abras

Vaig trobar aquest poema a "Certa Glòria" en dues versions,  la traducció al castellà i en versió original.  Vaig tenir unes inesperades ganes d'afegir-me a les traduccions.
D'una foto del Barbollaire a les  Itineràncies
Par les soirs bleus d'été, j'irai dans les sentiers, 
picotée par les blés, fouler l'herbe menue:
rêveur, j'en sentirai la fraîcheur à mes pieds. 
Je laissairai le vent baigner ma tête nue. 

Je ne parlerai pas, je ne penserai rien: 

mais l'amour infini me montera dans l'âme, 
et j'irai loin, bien loin, comme un bohemien, 
par la Nature, -hereux comme avec une femme. 

Arthur Rimbaud
Mars 1870

Pels vespres blaus d'estiu, aniré pels camins. 
Picotejat pel blat, petjant l'herba menuda: 
Somiador, en sentiré la frescor sota els peus. 
I deixaré al vent banyar ma testa nua. 

I no parlaré gens, i no pensaré res: 
Però l'amor infinit em pujarà per l'ànima. 
I aniré lluny, ben lluny, com si fos un bohemi, 
Per la natura, -feliç com si anés amb l'amiga. 

Arthur Rimbaud
Març 1870
Traducció: Carme Rosanas

PD: Aquest dibuix ja no és nou a la Col·lecció de moments, perdoneu la repetició, però va ser el que vaig veure dins el cap, mentre llegia. Ja sé que parla un adult, però segur que mirava amb ulls d'infant.

36 comentaris:

  1. Tots anem lluny encara que pas a pas... Que no se'ns esborri el lluny i no ens falti el pas...Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que maco que ho dius... Que no se'ns esborri el lluny, que no ens falti el pas. Es un bon desig.

      Elimina
  2. Carme, m'has fet pensar, i cercar una altra vegada, el vídeo (veu mirada de Josep Porcar a Salms, o videolit a Blogs de Lletres) té el nom de Sensation. El teu dibuix i el vídeo tenen un infant de protagonista. La natura es fa mirar amb ulls d'infant. Veuràs

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'he vist. És molt bonic!!! M'ha costat de trobar, però al final l'he pescat.

      Elimina
  3. M'ha agradat en les 3 versions: en francès, en català i en aquarel·lí.

    ResponElimina
  4. Com si anés amb l'aigua...
    Enmig dels segles, amb esbulls de blat.
    Com si Heràclit, inquiet.

    ResponElimina
  5. Un poema que m'agrada molt. El vaig conèixer per Josep Palau i Fabre que també el va traduir i en va fer una versió pròpia amb el títol "L'aventura". Magnífic dibuix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no el coneixia pas, fins que el vaig trobar a ca la Glòria. Si n'hi ha una de Palau i Fabre, ja m'hagués pogut quedar calladeta... ;)

      Elimina
  6. "l'amor infinit em pujarà per l'ànima", com aquest poema puja pel lector, sense parlar, sense pensar.

    ResponElimina
  7. Fins ara sabia que escrivies, que pintaves, però... també traductora? Ets completa, Carme ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser només un impuls... Suposo que si un poema t'arriba molt endins se't va traduint dins del cap. I a això hi afegiria que la traducció al castellà no em va agradar gaire.

      Elimina
  8. No sé que transmet més calma, si el poema o el dibux amb aquest cel, Carme. Un gran encert, aparellar les dues coses.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  9. Un poema preciós Carme. Vull dir el teu, encara que el de Rimbaud no està pas malament… Jo també sento de vegades aquest impuls irrefrenable de traduir un poema. És una manera més de fer-te'l teu. No sé com ho diu Palau i Fabre però la teva versió em sembla esplèndida! I l'aquarel·la, com sempre, reblant el pinzell (el clau aquí no hi queda gaire bé).
    Gràcies!

    ResponElimina
  10. Doncs no el recordava el dibuix, és molt bonic...
    M'encanta el poema, m'hi sento molt identificada amb tanta natura, em fa sentir molt bé!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  11. un poema preciós i m'agrada molt la traducció que n'has fet, té una sonoritat molt bella..

    i no parlaré gens, i no pensaré res
    pero l'amor infinit em pujarà per l'ànima

    sublim!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, lolita!!! Rimbaud va fer un gran poema... M'ha pujat el poema a l'ànima també.

      Elimina
  12. Una traducció preciosa.
    Com el dibuix. És possible que em soni d'alguna cosa? XDDDD. demà en fa 16 ;)
    Saps que és un dels meus poemes favorits?
    Palau i Fabre va fer una traducció que va cantar Ramon Muntaner
    http://grooveshark.com/s/L+aventura/4hwiu1?src=5

    Però tot i ser preciosa, la trobo un xic... seriosa

    La que sempre, sempre, sempre em fa somriure és aquesta altre versió, d'Oscar Mas:

    http://grooveshark.com/s/Sensaci/2KJ8Sr?src=5

    Gràcies nineta estimada.
    Una bosseta de petonets dolços
    :)******************

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Barbo! Tens raó, no havia posat l'enllaç de la teva foto... ara ja està arreglat. No l'acabava de trobar. Finalment m'he recordat que era d'una foto que havies posat a les itineràncies. I jo la vaig dibuixar, aleshores, el novembre del 2013.

      Demà en fa 16, ja? Moltíssimes felicitats a tots dos, a ell i a tu per la part que et toca.

      No sabia que era un dels teus poemes favorits... no. No podia saber-ho perquè no l'havia sentit mai.

      He escoltat les dues cançons, són maques totes dues... ja saps que jo sóc seriosa... :)

      Gràcies a tu pel regal de les cançons... traduït i retraduït està aquest poema... ;)

      Una abraçada, poeta.

      Elimina
  13. T'he deixat els links d'una forma un xic garrula.
    A veure si ara:
    Ramon Muntaner L'Aventura

    Oscar Mas Sensació

    Més petonets dolços ;)***

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, aquests, aquests, són els que he clicat!!!

      més abraçades... ;)***

      Elimina
    2. Pensava que allò que tu no sàpigues de música, no és que no ho sàpigues és que no existeix...

      Elimina
  14. No hi ha res que se't ressisteixi! Bonic poema i preciós dibuix.

    ResponElimina
  15. M'agrada el poema, m'agraden les teues interpretacions: més lliure la del dibuix que et ve a la memòria, més fidel la del poema que agafa la teua música i fa petites variacions subtils, com aquest "si anés amb una amiga" del final, que m'encanta. Llegir sempre és, poc o molt, acostar els textos a la pròpia sensibilitat. Un plaer, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les teves paraules, Miquel. Acostar els textos a la pròpia sensibilitat... potser només si ho aconseguim hem llegit de veritat. No amb tots els poemes ho aconsegueixo. Amb aquest em va ser fàcil identificar-me.

      Elimina
  16. M'agrada molt tot el post. El poema és dels que m'arriba i el dibuix, encantador.
    Ja només et faltava ser traductora de poemes. Carme, ets polifacètica. I a sobre ho fas bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Glòria, tampoc he traduït gaires poemes, aquest perquè, com tu dius, a mi també em va arribar ben endins... Una abraçada.

      Elimina
  17. M'encanta aquest dibuix... aquest nen porta un jersei semblant al meu! :-DDD

    Es nota que ell (l'nfant) està totalment abstret en els seus pensaments... Deu ser agradable tenir una xerradeta amb aquest nen. Deu saber un munt de coses que ens podria ensenyar! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A, per cert, no calia que ho digués però... he reconegut el dibuix perfectament. No calia que diguessis que era "repe" :-DDD

      Elimina
    2. Jo també me'n recordo perfectament del teu jersei... I tu del meu dibuix... No hi ha com tenir bona memòria!!!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari