divendres, 10 d’abril de 2015

Joc de lletres de Sant Jordi de Jo mateixa

1.- 

Des que te'n vas anar a Austràlia, la vida em sembla sempre dilluns. Se'm fa inexpugnable com un castell

Em faré pirata, vindré pels mars a segrestar-te i a robar-te la rosa de Sant Jordi. No et portaré cap llibre. Mentre duri el segrest, només ens llegirem l'un a l'altre.



D'una foto de la Consol
2.-

Em vaig perdre, tornant del castell. Només portava dos ous durs  i un pastisset fastigós de color rosa. Se'm va fer fosc i vaig haver de resistir fins dilluns. Amb les ganes que tenia de veure la pel·lícula Australiana que m'havia piratejat d'internet!


40 comentaris:

  1. M'ha agradat molt el primer (és molt bonic això de "només ens llegirem l'un a l'altre) però el segon també està molt bé. Sé que no és de gaire bona persona riure-se'n de les desgràcies dels altres però no he pogut evitar somriure imaginant-me aquest pobre home perdut tota la nit al mig del bosc, per exemple, i subsistint a base d'ous durs i un "Pantera Rosa"... espero, pel seu bé, que també portés una mica d'aigua per tirar-ho avall que sinó empassar-se això en sec ha de ser una tortura (gairebé tan gran com segons quines pel·lícules australianes). :-DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Mc! "llegir-se l'un a l'altre" és prou bonic si se sap llegir l'idioma de cadascú... ja m'entens...

      i sí que espero que el pobre home portés aigua... ;-DDD

      Elimina
  2. Coincideixo amb en McAbeu. Quina lectura més interessant llegir-se l'un a l'altre.
    Com una bona novel·la de ben segur que no trobes mai el moment de deixar la lectura.
    L'aquarel·la del castell, com sempre, molt encertada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs prou que costa de trobar el moment de deixar-la, si se sap llegir bé...

      Elimina
  3. A mi també m'ha agradat el primer, té molt sentiment, però tots dos estan molt bé. Em Mc m'ha fet riure força ;D

    ResponElimina
  4. Molt bonic el primer, més romàntic que l'altre... o la peli australiana era d'amor... resistir amb dos ous durs, perduda pel bosc... ui, difícil!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps que a mi m'agraden els romàntics, deu ser per això que em surten més bé. Però el vaig voler fer diferent per variar una mica... gràcies, bonica!

      Elimina
  5. Penso el mateix: el primer m'ha agradat moltíssim, de manera que li fa ombra al segon, que també està molt bé. I amb el mèrit afegit del dibuix tan bonic del castell...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Em quedo amb el primer, és genial! Això sí que és treure suc a les paraules donades!

    ResponElimina
  7. Respostes
    1. A vegades em passo de síntesi i tot, Helena!!!

      Elimina
  8. Molt bons els dos, però el primer és impressionant!

    ResponElimina
  9. Mentre dura la lectura mútua, hauran de menjar... ous i pastisset rosa? :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que no... això espatllaria qualsevol lectura...

      Elimina
  10. Sembla que la majoria estem d'acord, el primer és una delícia ... això de llegir-se l'un a l'altre és molt bonic.

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
  11. És que quan un està "segrestat, no té gaire esma de llegir....Jo no participo aquesta vegada, no tinc gaire esma per pensar!
    Petonets , Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poc a poc... ja aniràs tornant a la normalitat blocaire...

      Elimina
  12. Unanimitat total: el primer és una delícia (i la imatge de "llegir-se l'un a l'altre, tota una troballa). El segon m'ha fet arrencar un somriure, que també està bé!
    L'aquarel·la és preciosa, com sempre! esclar que, venint d'una foto de la Consol… no m'estranya!
    Una abraçada, Carme!

    ResponElimina
  13. m'he esteu deixant el llistó massa alt .....entre tu i el Mac unes participacions pel joc de lletres insuperables miraré de posar-m´hi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elfree, gracies, A tu t'ha quedat super maco!!! M'ha encantat el teu, també!

      Elimina

  14. A mi m'agraden tots dos. I com que Austràlia és gairebé als antípodes me'ls llegeixo de cap per avall i tot!

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ah, ah, ah... abraçades de cap per avall, Jordi...

      Elimina
  15. Nivell altíssim de relats... acabo de llegir els d'en MAC i ara aquests teus... molt bons!

    - El primer és una preciositat, és poètic, romàntic... molt maco i, amb tots els requisits del joc
    - El segon m'ha fet riure molt... hahahah el pastisset fastigós de color de rosa... hahahaha... encara ric!!... genial!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Assumpta! Els d'en Mc, m'han agradat molt a mi també!

      Abraçades...

      Elimina
  16. Tots dos son preciosos, però el primer, em deixa sense paraules i amb un somriure permanent.

    ResponElimina
  17. jo com que sóc una mica més gamberro....em quedo amb el segon , sense desmerèixer gens ni mica al primer.

    ResponElimina
  18. Jo que sóc molt romàntica em quedo amb el primer, el saber llegir-se és genial. ;)

    Bessets de tots colors!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És genial, realment... m'alegro que t'agradi.

      abraçadetes...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari