Des que te'n vas anar a Austràlia, la vida em sembla sempre dilluns. Se'm fa inexpugnable com un castell.
Em faré pirata, vindré pels mars a segrestar-te i a robar-te la rosa de Sant Jordi. No et portaré cap llibre. Mentre duri el segrest, només ens llegirem l'un a l'altre.
 |
| D'una foto de la Consol |
Em vaig perdre, tornant del castell. Només portava dos ous durs i un pastisset fastigós de color rosa. Se'm va fer fosc i vaig haver de resistir fins dilluns. Amb les ganes que tenia de veure la pel·lícula Australiana que m'havia piratejat d'internet!
M'ha agradat molt el primer (és molt bonic això de "només ens llegirem l'un a l'altre) però el segon també està molt bé. Sé que no és de gaire bona persona riure-se'n de les desgràcies dels altres però no he pogut evitar somriure imaginant-me aquest pobre home perdut tota la nit al mig del bosc, per exemple, i subsistint a base d'ous durs i un "Pantera Rosa"... espero, pel seu bé, que també portés una mica d'aigua per tirar-ho avall que sinó empassar-se això en sec ha de ser una tortura (gairebé tan gran com segons quines pel·lícules australianes). :-DDD
ResponEliminaGràcies Mc! "llegir-se l'un a l'altre" és prou bonic si se sap llegir l'idioma de cadascú... ja m'entens...
Eliminai sí que espero que el pobre home portés aigua... ;-DDD
Coincideixo amb en McAbeu. Quina lectura més interessant llegir-se l'un a l'altre.
ResponEliminaCom una bona novel·la de ben segur que no trobes mai el moment de deixar la lectura.
L'aquarel·la del castell, com sempre, molt encertada.
Doncs prou que costa de trobar el moment de deixar-la, si se sap llegir bé...
EliminaA mi també m'ha agradat el primer, té molt sentiment, però tots dos estan molt bé. Em Mc m'ha fet riure força ;D
ResponEliminaGràcies, jomateixa!!!
EliminaMolt bonic el primer, més romàntic que l'altre... o la peli australiana era d'amor... resistir amb dos ous durs, perduda pel bosc... ui, difícil!
ResponEliminaJa saps que a mi m'agraden els romàntics, deu ser per això que em surten més bé. Però el vaig voler fer diferent per variar una mica... gràcies, bonica!
EliminaPenso el mateix: el primer m'ha agradat moltíssim, de manera que li fa ombra al segon, que també està molt bé. I amb el mèrit afegit del dibuix tan bonic del castell...
ResponEliminaUna abraçada!
Abraçades, Montse... i moltes gràcies!!!
EliminaTot molt bonic :-)
ResponEliminaPetonet, maijo!
EliminaEm quedo amb el primer, és genial! Això sí que és treure suc a les paraules donades!
ResponEliminaEi! quina alegria que t'agradi!!!
EliminaQuina capacitat de síntesi!
ResponEliminaA vegades em passo de síntesi i tot, Helena!!!
EliminaMolt bons els dos, però el primer és impressionant!
ResponEliminaGràcies, bruixeta bonica!!!!
EliminaMentre dura la lectura mútua, hauran de menjar... ous i pastisset rosa? :)
ResponEliminaEspero que no... això espatllaria qualsevol lectura...
EliminaSembla que la majoria estem d'acord, el primer és una delícia ... això de llegir-se l'un a l'altre és molt bonic.
ResponEliminaBona tarda Carme.
Gràcies Pere, m'agrada que t'agradi...
EliminaÉs que quan un està "segrestat, no té gaire esma de llegir....Jo no participo aquesta vegada, no tinc gaire esma per pensar!
ResponEliminaPetonets , Carme
Poc a poc... ja aniràs tornant a la normalitat blocaire...
EliminaUnanimitat total: el primer és una delícia (i la imatge de "llegir-se l'un a l'altre, tota una troballa). El segon m'ha fet arrencar un somriure, que també està bé!
ResponEliminaL'aquarel·la és preciosa, com sempre! esclar que, venint d'una foto de la Consol… no m'estranya!
Una abraçada, Carme!
Moltes gràcies i una abraçada, August!!!
EliminaEm quede amb la dolçor del primer.
ResponEliminaGràcies, bonica!
Eliminam'he esteu deixant el llistó massa alt .....entre tu i el Mac unes participacions pel joc de lletres insuperables miraré de posar-m´hi
ResponEliminaElfree, gracies, A tu t'ha quedat super maco!!! M'ha encantat el teu, també!
Elimina
ResponEliminaA mi m'agraden tots dos. I com que Austràlia és gairebé als antípodes me'ls llegeixo de cap per avall i tot!
Abraçades, des de El Far.
ah, ah, ah... abraçades de cap per avall, Jordi...
EliminaNivell altíssim de relats... acabo de llegir els d'en MAC i ara aquests teus... molt bons!
ResponElimina- El primer és una preciositat, és poètic, romàntic... molt maco i, amb tots els requisits del joc
- El segon m'ha fet riure molt... hahahah el pastisset fastigós de color de rosa... hahahaha... encara ric!!... genial!!
Moltes gràcies, Assumpta! Els d'en Mc, m'han agradat molt a mi també!
EliminaAbraçades...
Tots dos son preciosos, però el primer, em deixa sense paraules i amb un somriure permanent.
ResponEliminaGràcies, rits...
Eliminajo com que sóc una mica més gamberro....em quedo amb el segon , sense desmerèixer gens ni mica al primer.
ResponEliminaJa està bé... ni que sigui per variar.
EliminaJo que sóc molt romàntica em quedo amb el primer, el saber llegir-se és genial. ;)
ResponEliminaBessets de tots colors!!
És genial, realment... m'alegro que t'agradi.
Eliminaabraçadetes...