Col·lecció de moments: Els arbres de l'amor del Monestir

dimecres, 29 d’abril del 2015

Els arbres de l'amor del Monestir

El veig, l'amor,

a cada branca

i a cada gest que ens apropa.

Hi haurà milers de pètals,

als nostres peus,

olorosos i caiguts,

en poques hores.

14 comentaris:

M. Antònia29 d’abril del 2015, a les 20:27
Ets una bona blogaire. He vist el dibuix de l'anterior post quan he entrat al Tauler i et vull felicitar.
També vull dir-te que vaig conèixer una dissenyadora gràfica, Anna Clariana, que va fer els dibuixos del "Bestiolari" de Raspall. El dia de St Jordi mentre els nens cantaven anava dibuixant a l'ordinador amb el Photoshop. Una passada. A part que els dibuixos que fa m'encanten. Com tu dibuixaves amb l'ordinador potser t'interessa. És difícil, al menys per a mi. A veure si et puc conèixer el proper dia, no sé si podré fer tots els paperets ja que em poso poc a la xarxa en general. Fins aviat!!!
ResponElimina
Respostes
M. Roser29 d’abril del 2015, a les 21:28
Preciosos els arbres de l'amor...Segur que quan caiguin els pètals, seran com una pluja de sentiments pels enamorats, que després es podran passejar per sobre la florida alfombra, agafats de la mà...
Petonets, Carme.
ResponElimina
Respostes
Sergi30 d’abril del 2015, a les 0:15
Ep, això és el Monestir de Sant Cugat, oi? Quants castells he fet allà, i quanta concerts al seu peu. I aquests arbres, que florits. Cersis siliquastrum es diuen en científic, és d'aquests que no se m'oblida mai.
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals30 d’abril del 2015, a les 11:13
Molta primavera en aquest poema!
ResponElimina
Respostes
Jordi Solà Coll30 d’abril del 2015, a les 16:25

Poesia de la fugacitat, breu i delicada, sobre l'amor efímer i tanmateix en el temps constant.

Abraçades, des de El Far.
ResponElimina
Respostes
Consol30 d’abril del 2015, a les 17:56
Bastirem altes torres, símbol del nostre ideal d'amor. Cauran tots els pètals per renéixer a cada primavera.
ResponElimina
Respostes
xavier pujol1 de maig del 2015, a les 17:59
La imatge esplendorosa i el vers.... també!
ResponElimina
Respostes