 |
| Una fotografia del Barbollaire |
Guarda'm la llum
dels llavis saborosos.
Tot un present viscut
en maduixes enceses.
Hi ha una flama
que batega i respira.
que batega i respira.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Primeeeeeeeeeeeeeeee!!!
ResponEliminaEm menjo totes les maduixes, ja siguin soles, amb llet condensada, amb suc de taronja o com sigui... mmmmmmmmmm... què bones :-)))
Les dones primer.
Elimina22:33, tots dos a la vegada, però Jp, ets un gentelman... :D
EliminaBoníssimes, Assumpta!
EliminaJo encantada de compartir-les amb en JOTAPÉ ;-))
EliminaM'agrada això de la flama que batega i respira, i és veritat, la flama ha de respirar per existir.
ResponEliminaSi no respira s'apaga com nosaltres...
Elimina"Respira" li va dir la Yoko al John.
ResponEliminaYes
;) Yes, yes, respirarem...
EliminaGuarde'm la llum... què bonic!
ResponEliminaEl dibuix és com una metàfora del poema. Preciós.
De fet el dibuix és primer que el poema... metàfores mútues es fan l'un a l'altre. Gràcies!
Eliminaahir vespre, veient el Barça, menjàvem maduixes, marit i fill i jo...
ResponEliminala llum té memòria d'elefant;
potser perquè sóc òptica trobo meravellosa la noció de descomposició de la llum blanca en colors
.
És com una mena de miracle, la descomposició de la llum... sempre. La llum mateixa també ho és.
Eliminaummm quina temptació!!
ResponEliminaQue bones són, eh?
EliminaBon paral·lelisme el de la flama i les maduixes enceses.
ResponEliminaGràcies, Helena!
EliminaA mi m'agraden ben fresquetes, però no és tan romàntic, és clar...
ResponEliminaBon vespre.
Ben fresquetes i tant!!!
EliminaLes maduixes ja ho tenen això d'encendre la flama....
ResponEliminaA mi també m'ho sembla...
Elimina"La llum dels llavis saborosos" em fa pensar en un bes d'aquells tan apassionats… que il·lumina de cop el teu món.
ResponEliminaExcel·lent poema i lluminosa aquarel·la!! (de les més boniques que et recordo).
Una abraçada, Carme! Bona nit!
Gràcies, August... Una abraçada!!!
Eliminaohhh un dels meus grans vicis confessables ;)
ResponEliminaUn dels meus també!
Elimina