.jpg)
Inspirant-me amb la cantireta
Garbello els records,
endreço en els calaixos del passat
aquells que fan olor d'espígol.
Posem els llençol nets.
Busquem junts les peces
que ens falten del trencaclosques.
I encenem el llum
per mirar-nos endins.
Recorda, amor, que cada gest
du el seu nom escrit.
He llegit molts t'estimo.
Els duem a la pell.
Aquest poema em fa pensar en que de vegades costa, però hem de fer el cor fort i recuperar forces per seguir endavant, conjuntament i també sols.
ResponEliminaDoncs, era ben bé aquesta la intenció del poema. Arreplegar forces i seguir endavant. I m'agrada molt el teu afegit conjuntament i també sols... Gràcies XeXu!
Eliminano podem aturar-nos i aquest bell poema diu tant!
ResponEliminaGracies, Xelo!
EliminaEls t'estimo de la pell els duem tatuats amb tinta invisible.
ResponEliminaInvisible als ulls, com les coses més essencials...
EliminaAixò deu ser l'habitació d'un hotelet on heu estat, i segons l'aquarel·la molt bonic, per cert.
ResponEliminaSí, Jp, la casa rural que surt a l'altre post.
EliminaOH!! (Barra inferior caient i mà esquerra que la sosté mentre dreta escriu aquest comentari. Miracle, tampoc hi ha faltes d'ortografia)
ResponElimina:-)********* (merci...)
Gràcies a tu, bonica, per la inspiració... Em va venir decsobte, llegint-te. Petonassos...
EliminaDarrerament, els teus poemes em colpeixen (bé, em colpeixen molt sovint) xò me'ls faig molt meus.
ResponEliminaM'agrada especialment el vers dels llençols, és com que quan fas net, et sents molt millor.
Moltes gràcies rits... Sí, ben bé era aquesta la intenció.
EliminaCert, amb el temps triem els records i guardem els perfumats. i cada gest du el seu nom, sí.
ResponEliminaQue bé que estiguis d'acord que cada gest du el seu nom!
Eliminaendreçar calaixos del passat, posar orde als records... son de les coses més difícils, per mi, de fer...
ResponEliminaN'és molt de difícil, bruixeta!!! Sobretot quan hi ha records que fan mal...
EliminaQuin gust treure de l'armari els llençols amb olor d'espígol...De vegades els gests diuen més que les paraules...
ResponEliminaPetonets.
Però cada gest porta en ell paraules no dites...
Elimina