 |
| Carreró a Ramatuelle |
tot ens sembla
de joguina,
i tenim por
que no sigui
ben bé real.
Però després del túnel tan fosc...
veurem que
la vida floreix,
la terrissa
embelleix els racons
i les portes tancades
s'obren en somriures.
El FLI us espera...
dissabte, 25 d’abril del 2015
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Ara tot ens ve de nou i tot sembla difícil, és clar que ens cal anar a poc a poc perquè no tenim experiència, però no en té ningú quan comença el camí. És important avançar amb pas ferm, potser lent, però ferm. I quan passem el túnel, segur que podrem arrencar a córrer, i ja no ens aturaran.
ResponEliminaQuin goig el dia que puguem arrencar a córrer!!!!
EliminaSegur que en sortir del túnel, hi ha un esclat de vida on tot llueix amb la seva màxima esplendor...Per cert Carme, què és això del "FLI", ja ho veus sóc a la lluna!
ResponEliminaBon vespre.
El FLI és el Festival Literari Indepe... clica sobre el FLI que hi ha al post i veuràs el què. O bé ho recordaràs, perquè em sembla que ja ho havies vist, crec que vaig llegir un comentari teu sobre el tema.
EliminaEscriu algun conte curt a favor de la independència... pel Blog Via!!!
Bon vespre, guapa!
Gràcies Carme, ara ho he vist , si que ho sabia, però les sigles m'han despistat...
EliminaSempre hem d'intentar sortir del túnel, queda demostrat que allà tot és diferent i la vida continua
ResponEliminaUna vida més clara i més neta.
EliminaNomés per poder deixar el joc brut i fastigós enrere, ja valdria la pena. Pero les raons que tenim són infinites...
És ben cert que ens ho mirem encara amb una mica de por... potser por a una novetat tan diferent, "una novetat tan nova" ;-)) però estic segura que el "després" serà tan maco com tu dius ;-))
ResponEliminaCrec que l'única por que tenim és la de no arribar-hi...
EliminaFLIparem!!
ResponEliminaHa, ha, ha... Molt bona, aquesta!!! FLIparem!!!
EliminaA mi em fa por que res canvii, que donem sempre voltes allà mateix veient com tot s'enfonsa.Travessem el túnel que tot està per fer i tot és possible.
ResponEliminaT'entenc molt bé Consol, però crec que ni aquesta ens podem permetre... Hem d'empènyer fins aconseguir-ho!
EliminaNo, no tinc por a travessar el túnel, tinc por a quedar-me en aquest costat i anar a pitjor. A l'altre cantó ha de ser fàcil millorar les barbaritats que ara ens imposen i no ens deixen viure.
EliminaI tant que sí, ben bé així ho havia entès, potser sóc jo la que no m'he explicat bé. Volia dir que no hem de permetre'ns quedar-nos on som. Hem de seguir i seguir per més llarg i difícil que ens sembli i no parar fins aconseguir-ho.
EliminaCom diu en David Fernandez, "el desànim també és una arma del nostre adversari" i no ens el podem permetre, afegeixo jo.
Tan de bo que siguin reals els teus desitjos, Carme. Com m'agradaria sortir del túnel...! Però em temo que les meves pors van bastant en la línia de les de la Consol...
ResponEliminaUna abraçada!
Hi hem de creure, hi hem de creure, malgrat tot.
EliminaAbraçades, bonica!
Està clar que a aquest costat del túnel les coses no són com les volem, per tant l'única sortida que tenim és fer el pas i anar endavant. :-)
ResponEliminaEm va agradar la idea que em donava aquesta foto, perquè allà al fons totves veunpetitó i com de joguina, però quan passes, t'adones que tot és de veritat: les plantes creixen, les portes s'obren i totes les eines funcionen. :-)
EliminaMolt ben trobat, Carme.
ResponEliminaGràcies, Helena!
Eliminaencoratjador i optimista! gràcies! a veure quan m'hi poso, trigaré perquè tinc un final de curs estressant
ResponEliminaA l estiu, recuperes el temps perdut... Fins l'11 de setembre tens temps.
EliminaVagi on vagi a parar aquest túnel segur que no tornem al mateix lloc. Hi ha cops a la vida que un veu que cal fer un pas endavant, malgrat no saber del tot -és que ho sabem mai?- on ens porten les nostres decisions. El que està clar és que hem de preguntar-nos com a país què volem ser quan siguem grans. I, passi el que passi, ja no ens deixarem tractar més com a nens rebels a qui cal esbroncar de tant en tant. Endavant amb la FLIpada general!
ResponEliminaFLIpem-nos .... Doncs!
EliminaSortiren del fosc túnel i tot serà de vius colors. Costarà, però en sortirem.
ResponEliminaI tant que sí! T'esperem al FLI,!M
EliminaSense por, que amb la por no s'arriba enlloc. Hi ha vida després del túnel, una vida millor.
ResponEliminaSense por!
Elimina