dilluns, 20 d’abril de 2015

Riez

Callen les campanes.
Jo no em moc, 
per si la corda es trenca.
Obro els ulls.
Puc percebre moviments
tan lleus 
que ni se senten.
Escolto amb els ulls.
El batec ja el duc a dins.

16 comentaris:

  1. Les campanes interiors sonen estrepitosament de vegades.

    ResponElimina
  2. Quina manera més bonica d'explicar aquesta consciència del jo interior. Sovint queda tapat pel soroll extern.
    L'aquarel·la és preciosa! (com sempre). Una abraçada!

    PS: Un apunt ortogràfic. Aquest "tant" que acompanya a "lleus" ha de ser sense te: tan lleus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per descomptat que sí, ja està corregida l'errada ortogràfica. Gràcies per avisar!

      Elimina
  3. hi ha un pum pum que sempre ens acompanya, i que alguna vegada no escoltem

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes vegades no escoltem res, atabalats amb els sorolls de fora...

      Elimina
  4. Sonen sempre, el que cal és escoltar-les

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona, tant com sempre... En algun moment s'aturen...

      Elimina
  5. Callen les campanes, com el silenci envolta el poema, els teus batecs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un silenci immens envolta els poemes, Helena.

      Elimina
  6. Dins nostre sempre hi ha alguna campana que sona... això sinó en son dues

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari