A contrallum,
enlluernada, encara.
He buscat tots els ponts,
nous i antics.
He creuat rieres i camins.
Baixa l'aigua,
en cascada i en torrent.
No sé si em crida la llum o l'aigua.
Aquest capvespre, o potser mai...
no són incompatibles.
.jpg)
Una triple visió plàstica de l'antigor. Per l'ull del pont s'escolen els secrets, amb l'aigua.
ResponEliminaL'aigua transporta moltes coses, fins i tot secrets...
EliminaTres documents... l'antigor... la destresa de l'esboç...la confirmació plasmada.... Anton.
ResponEliminaGràcies, Anton!
EliminaEl sol li fa l'ullet... i el pont li torna la guerxada... Coses de vells temps... Anton.
ResponEliminaUn diàleg de llum, sense paraules...
EliminaSempre va bé que hi hagi un pont per retrobar amors romàntics a l'altra banda dels rius de la vida...El seu ull ens crida perquè el passem...
ResponEliminaPetonets.
Els ponts sempre són temptadors...
Eliminael pont ens ajuda a creuar el que potser ens costaria....
ResponEliminaFacilita molt les coses... és cert...
EliminaAquest pont fa pinta de tenir més història que tots nosaltres junts...
ResponEliminaI tant que sí! Segles fa que hi és... i aguanta!
EliminaMolt misteriosos els tres darrers versos.
ResponEliminaVull dir que a vegades ens busquem o ens pensem alternatives com si fossin excloents i no han de ser-ho forçosament.
EliminaM'agrada moltíssim veure la transformació de l'imatge. De fotografia a dibuix, de dibuix a pintura... es fantàstic!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, bruixeta!
EliminaEls ponts tenen molt de simbolisme.
ResponEliminaUn poema una mica torbador i tres visions molt interessants del mateix indret.
És cert un pont sempre és suggeridor... gràcies a tu també, Glòria!!!
Elimina