 |
| D'una foto de la Montse, els presseguers d'Aitona |
el color com una petjada.
L'olor que es fa un instant.
L'espai ens diu la immensitat.
Presseguers als ulls,
com versos a les mans.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Quina suavitat!
ResponEliminaColors que anuncien una primavera de sensacions meravelloses.
M'encanta, nina!
Bones festes ... bessets!! :)
Moltes gràcies, guapa... Petonassos.
EliminaBona Pasqua!
Què maco t'ha quedat!!... Li has afegit més color que els de la imatge i transmet encara més la sensació de goig que ens aporta la primavera.
ResponEliminaM'agrada contemplar-lo!!...És com si m'ensenyessis l'estructura de cadascuna de les formes!!
Gràcies per donar-me aquesta nova visió!!
Una abraçada molt, molt forta.
Jo que trobava que em quedava curta ... Veient l'esclat de color de la teva foto...
EliminaGràcies actu, Montse!!!
Una abraçada de tornada!
tot i esperant el tacte sedós
ResponEliminael gust dolcenc
del fruit que vindrà
Esperant, els fruits amb l'alegria dels colors...
EliminaColors de roses suaus, gairebé vermells amables, i pistils que anuncien un temps millor.
ResponEliminaEls temps millors estan al caure... Els pistils segur que no ens enganyen. ;)
EliminaQuina primavera tan dolça, els teus versos i el dibuix encantador...! Com una promesa de felicitat!
ResponEliminaUna abraçada!
Moltes gràcies, Montse... A veure si les promeses, com els pístils, tampoc enganyen...
EliminaUna abraçada... O dues... ;)
Un color preciós com un vers a les mans i una petjada de tendresa. La primavera ja és aquí.
ResponEliminaVisca la primavera i visca la tendresa, doncs!!
EliminaDimecres empaitàvem el color rosat per Aitona i just el vam trobar en algun arbre i ja escadusser. Els presseguers en fulla i els pètals, pluja. Ves per on, les flors rosades a la teva paleta! El blanc senyorejava els camps. El temps de les pereres.
ResponEliminaQuin espectacle la primavera florida!
Els arbres en flor siguin del color que siguin, sempre són un esplèndit espectacle.
EliminaLes pereres amb les seves flors blanques sortint en ramellets... Quin goig!
Una aquarel·la d'una textura molt suau i amorosa, com les flors que vols fer-nos veure. I aquests mots també suaus amb que ens acarones.
ResponEliminaGràcies, Carme. I Bona Pasqua!
PD: Pot ser que sigui una aquarel·la de les de la planxa i, a sobre, hi hagis dibuixat els perfils florals? Sigui com sigui és preciosa!
Aquest és un dibuix "virtual" fet directament a l'iPad, amb una aplicació que se'n diu 53.
EliminaMalgrat tot m'afalaga que la trobis suau i amorosa... Els arbres en flor és una de les coses de la natura que més m'estimo...
Tenir els versos a les mans seria com fer una pintura com aquesta.
ResponEliminaGràcies, Helena... Que maco... Gràcies!
EliminaSembla que la primavera pugui flairar-se... Maco!
ResponEliminaTantes vegades es flaira, oi?
Elimina