Ran d'una pedra
sota el sol del capvespre
neixen violes
........................................................Carme
Tu les superes totes
i, quan t'hi acostes,
ja no estan soles
.......................................................Olga
La millor orquestra.
quan toquen les violes
una sonata.
........................................................Xavier
En un raconet,
acaronat pel sol,
violes riuen
.......................................................Fanal blau
Ran d'una pedra,
com de l'amor petrificat,
neixen nous amors
.........................................................Helena
D'on ve la seva bellesa incomparable?
ResponEliminaI cap a on va?
Preguntes sense resposta, Jordi. Però en canvi amb molta poesia dins...
Eliminai ben resguardades de les inclemències bàsiques del temps
ResponEliminaS'arreceren...
EliminaLes humils violetes neixen ben arrecerades , volen passar desapercebudes, però no ho aconsegueixen...I quina olor!!!
ResponEliminabon vespre Carme.
Aquest dia vaig fer aquesta foto perquès estava impressionada de tantes que ni havia. Un grups enormes...
EliminaBona nit, M Roser!
Tu les superes totes
ResponEliminai, quan t'hi acostes,
ja no estan soles.
Olga et poso al post, les violes s'ho valen... gràcies!
EliminaLa millor orquestra.
ResponEliminaquan toquen les violes
una sonata.
Una sonata de color lila i amb olor de tendresa.
EliminaEn un raconet,
ResponEliminaacaronat pel sol,
violes riuen.
Deu ser que ens tornen el somriure que elles ens provoquen...
EliminaRan d'una pedra, com de l'amor pedrificat, neixen nous amors.
ResponEliminaHo he posat com un poema, Helena... és bonic...
Elimina