dijous, 16 d’abril del 2015
Porta
Tanco la porta,
i davallo en la quietud.
Em faig amiga
de cada silenci
i de la solitud.
Sortiré just
per tenir cura
de tot allò
que he sembrat i estimat...
Avanço endins
i miro amunt.
....................................................carme
Ben enlaire.
I no es pot rompre
el destí de llibertat
que plantàvem.
...................................................... Jordi
El plançó creix
i guaita amunt sempre.
Al sòl i al sol.
................................................Fanal blau
Portes obertes al nostre interior,
per fer nous vivers
on assaonar la llibertat.
........................................................Rafel
Obre la porta
per sentir els teus silencis
en la penombra.
........................................................Xavier
Però no vull penombres ara,
vull un cel clar com si fos d'estiu,
i un vent fresc i suau de tardor,
que mogui les fulles i despentini els cabells i,
quan el fred es faci més intens,
tornaré a creuar la porta, a buscar refugi i protecció
.....................................................Assumpta
Em plau la solitud que jo escollit
darrera aquesta porta està el meu món.
I em plau obrir-la i sortir lliure
a compartir amb els bons amics el meu tresor
......................................................Glòria
Pobra paraula,
exempta de silenci,
obligada ser.
.........................................................Pilar
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Ben enlaire.
ResponEliminaI no es pot rompre
el destí de llibertat
que plantàvem.
Em trec el barret davant d'aquest poema!
Eliminajo també
EliminaM'agrada el teu poema i el comentari del Jordi!
ResponEliminaGràcies, Helena!!!
EliminaSi has plantat bones llavors , els fruits seran un regal...El silenci i la solitud han estat els nostres aliats...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
A veure, els fruits... quan surten...
EliminaEl plançó creix
ResponEliminai guaita amunt sempre.
Al sòl i al sol.
Haurem de fer com ell...
EliminaHi ha moments per tot, per dedicar-se i per dedicar els altres.
ResponEliminaA vegades no m'ho sembla, XeXu...
EliminaPortes obertes al nostre interior,
ResponEliminaper fer nous vivers
on assaonar la llibertat.
on assaonar llibertats... Rafel, m'encanta aquest vers...
EliminaObre la porta
ResponEliminaper sentir els teus silencis
en la penombra.
L'obro, la penombra m'agrada...
Eliminaai les portes! obre la porta....
ResponEliminaA vegades hi ha una necessitat d'aïllament...
EliminaLes portes sempre millor obertes... si les tanquem podem deixar fora coses massa interessants
ResponEliminaPer reposar, bruixeta, tanquem les portes, per reposar protegits..
Elimina
ResponEliminaSempre m'han agradat les portes. El simbolisme de creuar el llindar. El ritual iniciàtic que suposa. Estèticament també: les portes com a objecte a fotografiar.
Abraçades, des de El Far.
Moltes gràcies, Jordi!!! A mi també m'agraden molt. M'he fet un tip de dibuixar-ne, de totes menes i maneres...
EliminaAbraçades cap al far...
Què maques són les teves portes i finestres, CARME... amb les seves plantes, a vegades balcons, cortinetes... és un dels meus temes preferits.
ResponEliminaPerò no vull penombres ara,
vull un cel clar com si fos d'estiu,
i un vent fresc i suau de tardor,
que mogui les fulles i despentini els cabells
i, quan el fred es faci més intens,
tornaré a creuar la porta,
a buscar refugi i protecció...
Molt bonic el teu poema i esperançador...
EliminaEm plau la solitud que jo escollit
ResponEliminadarrera aquesta porta està el meu món.
I em plau obrir-la i sortir lliure
a compartir amb els bons amics
el meu tresor.
Ben bé així hauria de ser...
EliminaDe seguida que pugui els pujo al post, tots dos.
Eeeeeeeeei!!... que som aquí! :-P
ResponEliminaEi!!! Em sap greu, però aquests dies funciono amb tablet i hi ha coses ben tontes que em són impossibles de fer. Retocar un post que ja és llarg se'm fa realment impossible, no puc fer-lo baixar. Si és curt i m'hi cap sencer a la pantalla sí que puc fer-ho.
EliminaA la que recuperi l'ordinador pujo els vostres poemes.. No creia que trigaria tant...per això no vaog dir res...
Pobra palabra,
ResponEliminaexempta de silenci,
obligada a ser.
Un petó, preciosa!
Gràcies pel teu poema, ara els poso a dalt al post.
EliminaUn petó de bona nit, bonica!