Col·lecció de moments: Deixant

dimarts, 14 d’abril del 2015

Deixant

Com
l'escuma,
l'amor...

A cada
obstacle
que troba
més dura
el record.

19 comentaris:

Jordi Dorca14 d’abril del 2015, a les 20:09
Mar de vestigis?
L'excés de vida,
potser.
ResponElimina
Respostes
xavier pujol14 d’abril del 2015, a les 20:48
No em deixis sola enmig de la sorra.
ResponElimina
Respostes
M. Roser14 d’abril del 2015, a les 22:21
Una pedreta que sura l'aigua...També a nosaltres els obstacles, allargaran el record, mentre intentem sortejar-los...
Petonets.
ResponElimina
Respostes
Jordi Solà Coll14 d’abril del 2015, a les 22:25

Més per-dura en la memòria
l'escuma blanca
en el seu etern vaivé.

Abraçades, des de El Far
ResponElimina
Respostes
rits14 d’abril del 2015, a les 23:00
Si? inquieta una mica. Sovint els obstacles son grans, senyal d'un gran amor?
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals15 d’abril del 2015, a les 10:35
L'amor exerceix la màxima força en aquells qui més s'hi resisteixen.
ResponElimina
Respostes
Núria Martínez (Bruixeta)15 d’abril del 2015, a les 14:52
Recordar els obstacles ens enforteix... la pedra, petita i solitària és forta per aguantar els embats de l'aigua
ResponElimina
Respostes
sa lluna15 d’abril del 2015, a les 17:43
M'enganxa la foto...
lliure i atrapada alhora, ni sorra ni aigua

Bona tarda, nina!
ResponElimina
Respostes
Xelo IProu15 d’abril del 2015, a les 20:36
sense obstacles, una abraçada
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)