Hem fet créixer traços d'il·lusió i de bellesa per tapar esquerdes. Com una promesa que vola per l'aire. Ara, ja ens cal un aixopluc. Que no s'esquerdi.
Tens raó. Aquesta paret és per a mi poesia visual. Se'm va passar pel cap posar la foto i res més, però al final encara vaig haver de posar paraules... No me'n sé estar.
Treure'n alguna cosa positiva d'una esquerda, una bona actitud, sí senyora! Allò que no pot dissimular-se, millor fer-ho més evident, com diu una amiga meva a qui funciona la dita. Una abraçada!
Som una mica massa afeccionats a les façanes...Una esquerda, per més il·lusió que hi posis sempre serà una esquerda. Massa cura i massa fràgil. La solució estètica : Divina! - diria algú famós) El poema m'agrada.
Potser esquerdes sempre n'hi haurà, però retornaran els traços de bellesa per enlairar-se ben amunt.
ResponEliminaPotser els traços de bellesa, fan més feina de la que sembla...
EliminaL'esquerda no podrà.
ResponEliminaHa estat vençuda.
(perdó, m'ha quedat una mica militar; no fa per a mi)
EliminaPrecisament, com que no fa per tu, jo no l'havia llegida en clau militar, sinó més aviat de resistència pacífica... :D
EliminaNo hi fa res, viurem amb esquerdes i les mantindrem a ratlla.
ResponEliminaTot sòn estratègies, em sembla bona...
EliminaUna bonica solució per tapar esquerdes...Però millor fer un recer nou!!!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
La bellesa és important, però si es pot un recer nou...
EliminaCom que les esquerdes són inevitables, és una bona solució vestir-les amb un traç de poesia.
ResponEliminaDibuixar la vida, quina bona idea!!
Tens raó. Aquesta paret és per a mi poesia visual. Se'm va passar pel cap posar la foto i res més, però al final encara vaig haver de posar paraules... No me'n sé estar.
EliminaUna manera de convertir una tara en un adorno. Si l'esquerdes existeixen aprofitem la imaginació per crear bellesa.
ResponEliminaMolt ben explicat, Glòria!!!
EliminaL'amor serà sempre la massilla que taparà totes les esquerdes, per grans que siguin, si es vol es tapen
ResponEliminaL'amor sovint ho pot tot...
EliminaI l'esquerda que ja hi havia, s'eixampla, o aquests traços l'han mantingut controlada?
ResponEliminaNo he pogut fer cap comparació en el temps. Jo només l'he vist un cop...
EliminaAquest poema crec que és una al·legoria de Catalunya. Genial.
ResponEliminaGenial, doncs que tu l'hi vegis..
Eliminam'agrada la solució... posar bellesa on hi ha un desgavell
ResponEliminaAl menys, la vida serà més bonica...
Eliminai tant, cap dubte!
ResponEliminaamb aquesta mentalitat es pot anar a tot arreu i, a més a més, contents
.
I s'arriba lluny...
EliminaTreure'n alguna cosa positiva d'una esquerda, una bona actitud, sí senyora! Allò que no pot dissimular-se, millor fer-ho més evident, com diu una amiga meva a qui funciona la dita.
ResponEliminaUna abraçada!
Tot s'aprofita, de tot es treu imaginació i creació.. I això és bonic i dóna esperança...
EliminaSolució ben pensada. Com a mínim arregla la vista.
ResponEliminaQueda bonic, oi?
EliminaSom una mica massa afeccionats a les façanes...Una esquerda, per més il·lusió que hi posis sempre serà una esquerda. Massa cura i massa fràgil.
ResponEliminaLa solució estètica : Divina! - diria algú famós)
El poema m'agrada.
Gràcies, Teresa... Em va agradar la poesia visual aquesta...
Elimina