dissabte, 4 de juliol del 2015

Portes

D'una foto del Barbollaire

Ser-hi, 
com les cases i les portes veïnes.
A prop.
Cadascuna té la seva vida.
Cadascuna porta els seus colors.

Hi ha vibracions 
que viatgen a través de l'aire.
O es transmeten,
paret per paret.

26 comentaris:

  1. M'agraden molt les portes de color blau, no sé per què. La qüestió es ser-hi, encara que no fem soroll.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ser-hi... Del color que sigui. A mi també m'agrada la blava...

      Elimina
  2. De vegades les portes s'avenen més que les persones que entren hi surten...Com a mínim s'accepten tal com són!
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Interpretació:
    Per molt diversos que siguem, sempre podem anar units, donar-nos les mans, recolzar-nos els uns en els altres... i això sense perdre la nostra particular individualitat :-)))

    T'ha quedat preciós :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla una interpretació preciosa, a mi també! Ben bé això, però ho dius molt millor que jo, Assumpta!

      Elimina
  4. Tu i jo, doncs, tenim portes veïnes...;)
    Preciós, també poder tenir-tes: amb la seva vida, els seus colors, la proximitat, a través de l'aire, o paret per paret.
    Com sempre, el més important és ser-hi, saber que hi som i hi són, sentir-nos a prop i que ens hi sentin.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les tenim, fanalet!!! A vegades a través de l'aire, ens arriben ones o vibracions, a vegades paret per paret... ;)

      Gràcies per trobar-nos!

      Elimina
  5. Totes dues amb les mateixes vacil·lacions, no acaben de decidir-se per un número concret.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi ha manera, no es decideixen, la blava entre el 8 i el 9, la marró entre el 9 i el 10...
      Cagadubtes que són!

      Elimina
  6. m'agraden les portes i m'agraden els teus dibuixos i també els mots que sobre el que les portes segurament ens dirien

    ResponElimina
  7. Hi ha portes com finestres de tot tipus.

    ResponElimina
  8. Les diferències poden ser un valor d'agermanament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poden ser-ho, i tant que sí! amb la condició del respecte mutu!

      Elimina
  9. Dues veïnes ben diferents, podem jugar a imaginar les vides que transcorren darrera d'elles. Paret per paret dos mons diversos, dues vides paral·leles.
    Bon poema, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant... per més que imaginem no l'encertaríem mai... la realitat sempre ens supera.

      Gràcies, Glòria!

      Elimina
  10. Rere cada porta hi ha un mon... tan diferent con cada porta

    ResponElimina
  11. Com sempre preciós el dibuix i preciós l'escrit. Portes que es tanquen i portes que s'obren, com la vida...que si sabéssim que s'amaga darrera la porta, potser l'hauríem tancat abans. Bon estiu Carme!


    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden més les portes obertes que no pas les tancades, però les portes permeten aquesta doble posició i forma part de la seva principal funció, per tant sí que tens raó, aprendre a tancar i a obrir en el seu moment, és important.

      Bon estiu, Marta!

      Elimina
  12. Aprofitem aquestes vibracions quan sorgeixen. Són una petitesa més de les que acoloreixen el nostre camí.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari