Mentre ell anava explicant que no sabia com dir-ho i que no li sortien les paraules... de gota en gota, com cau l'aigua de l'aixeta de la font, li brollaven els sentiments i les emocions, en cadascuna d'elles.
Les paraules no pensades abans, eren un doble bàlsam: autèntiques, transparents, clares com l'aigua.
.....................................................................................................carme
Em fas porus
a la pell
i així
com qui no vol
esdevinc gripau,
respiro aigua.
..................................................................................................cantireta
Anar dient que no saps com explicar-ho no deixa de ser un mecanisme de defensa. El que estem dient, probablement, ho hem pensat mil i una vegades, i per tant, sabem molt bé el que volem dir, tot i que sigui difícil quan tens l'altre davant, tant si és per bé o per mal.
ResponEliminaEfectivament, és un mecanisme de defensa que predisposa l'altre a favor teu. Sovint inconscient. I pot ser que ho haguem pensat mil i una vegades, tens raó.
EliminaA vegades, en dir una cosa, t'adones que no sabies que la pensaves fins aquest mateix moment que la dius.
ResponEliminaM'agrada molt aquesta versió, perquè també pot ser veritat ben bé veritat. Gairebé contraposada amb la d'en XeXu. A mi m'ha passat a vegades de dir coses importants per a mi, que no m'havia plantejat abans.
Elimina
ResponEliminaem fas porus
a la pell
i així
com qui no vol
esdevinc gripau,
respiro aigua.
Preciós el microconte, encertadíssim el comentari de l'Helena, i el teu, Carme.
Preciós el teu poema, que m'enduc (avariciosament) cap al meu post.
EliminaEl que diu l'Elena ens passa quan parlem i, sobretot, quan escrivim.
ResponEliminaSí, sí, sí... Sobretot quan escrivim. Parlant em passa slgun cop, però escrivint molts...
EliminaM'agrada molt, també la teva aportació!
L'aigua clara de les teves expectatives, van fer brollar les paraules d'ell.
ResponEliminaCada gota un sentiment, fins omplir el vas que fa que deixis de tenir set.
EliminaSaps, què penso? Que les expectatives, sovint, ens fan més nosa que servei... Crec que en aquest conte les expectatives lluïen per la seva absència...
De tota manera és bonic com expliques això de la gota i el sentiment... Poc a poc...
Costa la primera paraula......després de la segona és un doll sense parar.
ResponEliminaQue bo quan és així, oi? Genial!
EliminaSobre l'aportació de l'Helena, dir que a mi em passa moltíssim quan escric, sobretot en paper, sense pantalla. En canvi, parlant, les meves habilitats són més limitades. Però al costat d'una font com aquesta, amb la musicalitat de l'aigua, segur que els sentiments i les emocions no tindrien problemes per manifestar-se...
ResponEliminaBen cert, a mi em passa escrivint, també! Més que parlant.
EliminaÉs una font domesticada... Amb aixeta. La gota és gota de rebel·lia...
M'agrada que els sentiments surtin de gota en gota, així es poden gaudir més pausadament...Si surten com un doll, no en copses tan l'emoció!!!
ResponEliminaPetonets,
Mica en mica doncs... estem d'acord!!! petonassos!
Elimina