Em quedaré amb l'esperança de trobar els matisos abans que s'enfosqueixin del tot. Trobo que en aquest cas la falta de color no li resta gens de bellesa sinó que li aporta una agradosa intimitat
Sóc fan absoluta dels teus colors... és de les coses que més m'agrada dels teus dibuixos-pintura... però ara m'acabes de conquistar amb aquest blanc i negra!! ARTISTA!!
Els colors són a la ment. O al cor.
ResponEliminaHi sôn. Tens raó.
EliminaNomés amb dos colors com el blanc i el negre, es poden fer molts matissos de gris i ombres!
ResponEliminaUn saludet, Carme bonica!
Moltes gràcies, xiqueta... Una abraçada!
EliminaA mi m'agrada molt així, és minimalista, però s'aprecia molt bé el que és!
ResponEliminaGràcies, XeXu!
EliminaM'encanta! M'agrada la senzillesa, tant en l'escriptura com en la pintura o el cinema.
ResponEliminaVicent
Moltes gràcies, Vicent!
EliminaHI ha tants matisos de gris , entre el blanc i el negre, que és difícil trobar-los tots. El dibuix agraeix els que li has regalat...
ResponEliminaBon vespre.
Si els remeno gaire, es van enfosquin massa...
Eliminala qüestió és no veure-ho negre......potser demà serà tot de color
ResponEliminaEspero que no, que no ho veurem negre...
EliminaEm quedaré amb l'esperança de trobar els matisos abans que s'enfosqueixin del tot.
ResponEliminaTrobo que en aquest cas la falta de color no li resta gens de bellesa sinó que li aporta una agradosa intimitat
Mo,tíssimes gràcies, ninona!
EliminaM'agraden els colors, però s'ha de reconèixer que el gris no és un color necessàriament trist, aporta serenor, calma.
ResponEliminaA mi m'agraden els grisos...
EliminaSóc fan absoluta dels teus colors... és de les coses que més m'agrada dels teus dibuixos-pintura... però ara m'acabes de conquistar amb aquest blanc i negra!! ARTISTA!!
ResponEliminaGràcies, Assumpta!
EliminaL'Estartit és molt maco, en color o blanc i negre.
ResponEliminaÉs veritat, les Medes, a l'Estartit, elles soles, ja fan un gran paisatge.
Elimina