Era llarg, el pont entre dos mons.
No se'n veia el final,
però la llum, esquer de l'ànima ens cridava.
Calia travessar-lo,
per anar sempre més lluny.
...............................................................................carme
................................................................................XeXu
T'hi espero a l'altra banda, ja fa temps que el vaig passar, i m'estranya que tu no estiguis ja al meu costat!
ResponEliminaApa, XeXu que bonic!!!!
EliminaEl vaig a posar al post...
... i la teva ànima vindrà a la meva ànima, i les nostres mans s'uniran fent un pont de llum...
ResponElimina(Quina imatge més bonica!)
Inspiradora,..
EliminaHi ha ponts molt difícils de passar,
ResponEliminaperò, a la fi, en arribar a l’ altra banda,
t ’adones que el viatge d’ anada
ha estat la millor alegria de trobar.
Com Ítaca?
EliminaNo ho sé. Però suposo que tots cerquem la nostra Ítaca en algun lloc o, potser, en el lloc menys pensat hi arribarem quan estiguem preparats. Una abraçada.
Eliminahem de creuar, saber què hi ha....si no és del nostre gust sempre podrem tornar al punt de partida.
ResponEliminaNo sempre existeix, ja, el punt de partida...
EliminaQuan la llum ens crida la volem abastar, ens cal travessar molts ponts...
ResponEliminaPetonets.
Seguirem... Amb els ponts... Els que calgui.
EliminaA l'altre punta del pont hi ha el somni latent.
ResponEliminaNo perdem el pas, encara que algú intenti serrar els travessers.
Som-hi... Mantinguem, el pas, el ritme, i la calma... Sense aturar-nos mai.
EliminaCaram, molt esperançador! tots dos poemes! fins i tot el Xexu fent poesia!!!!!!
ResponEliminaTot un privilegi...
Elimina