M'agrada de tu, tot el que amagues.
Encara més que el test i la flor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Darrera de les cortines de ganxet , fetes per les mans arrugades d'alguna àvia entranyable, si amaguen vides que són un misteri, vides que no es volen deixar veure, segur que de tots colors, com les flors...
ResponEliminaPetonets, Carme.
A la finestra de la meva habitació de casa, hi tinc unes cortines de ganxet fetes a mà. I sempre penso que això sembla cosa d'àvies, però en realitat les vaig fer jo quan tenia 25 o 26 anys... (a vegades les aparences enganyen) i en canvi ara que sóc àvia, estic aquí teclejant en comptes de fer ganxet... he, he, he... algun dia d'aquests m'hi torno a posar... :)
EliminaLes finestres sempre amaguen misteris, les persones també!
No tot es pot ensenyar.....va bé guardar alguna cosa per la sorpresa
ResponEliminaEsperem que la sorpresa sigui en positiu... ;)
EliminaSempre que miro una finestra que no deixa veure el que hi ha dins, em poso a imaginar que vides es desenvolupen en el seu interior, la vista d'una finestra en una casa suggerent fa volar la imaginació.
ResponEliminaUna abraçada Carme
Sempre... Sempre amaguen secrets i misteris que ens intriguen...
EliminaAquestes finestres tan boniques i discretes fan volar la imaginació.
ResponEliminaQuantes coses s'endevinen! Tantes com s'amaguen...
Com les persones, s'endevinen i s'amaguen les unes a les altres...
EliminaTambé com una dona, que pot resultar més atractiva no del tot desvestida pet tot allò que suggereix...
ResponEliminaTambé és veritat...
EliminaContemplo el dibuix del test, la flor, el finestró i la cortina.
ResponEliminaEl que s'amaga ho dibuixo amb el pensament.
Jo també ho faig, això!!!
EliminaM'agrada de tu el que no dius, m'agrada de tu l'espai en blanc.
ResponEliminaLes teves dues frases, jo les visc molt diferents, encara que semblin paralel·les. La primera la sento meva: m'agrada de tu el que no dius, però que jo sé que hi és, que endevino, que imagino, que conec, en alguns casos... La segona em desconcerta més perquè no estic gens segura que m'agradin els espais un blanc tot i que sé que calen i que són molt necessaris, a vegades.
Elimina