- 69? – pregunta ell esperançat...
- Noi, si que apuntes amunt!
- Amunt, dius? però si és no res, caldria molt més que això!
- Ei! Que jo sóc molt normaleta i prefereixo que les coses vinguin per elles mateixes. Cal començar amb un 69, de sobte i dir-me que cal molt més?
- Però de què parles? Jo només preguntava si havíem arribat als 69 diputats al Parlament...
bona sí ostres Carme m'has "pres" sense sabr-ho una idea que tenia similar .......volem 69 i molt més
ResponEliminaA veure fins a quants arribem...
EliminaTé raó, volem un 69 i molt més!
ResponEliminaPosats a voler... Per tirar llarg que no quedi... A veure...
EliminaJo també espero que siguin molts més, guanyar en escons i en vots!!!
ResponEliminaPetonets.
De moment, encara tot és possible!
EliminaHe,he... Aquesta noia, en que estaria pensant?
ResponEliminaEn els diputats ja es veu que no!
:)
Quan es té pressa ja se sap!
EliminaFent un esforç, avui es poden complir tots dos objectius.
ResponEliminaTot es posar-s'hi, i tant!
EliminaAquest li agradarà molt al Joan, amb la doble intenció i també amb il.lusions!
ResponEliminaGràcies, Ada!
EliminaAl final s'ha enfilat fins a 72, però caldria més encara, una victòria més clara. Llavors si que el 69 canviaria de significat pels teus protagonistes...
ResponEliminaSí, caldria més, però si és el que tenim, ens haurem d'espavilar amb això...
EliminaÉs que hi ha moments que no són per pensar en política
ResponEliminaA vegades estem una mica ... cadascú al seu rotllo... ;) sort que hi ha moments que coincidim.
Elimina