Quedem al Zurich?
A les 7 de la tarda...
Ens hi trobem.
L’interval s’ha allargat immensament.
Tot ha estat
un somni: els dies plàcids,
la història
només inventada,
tots els
laberints i els diàlegs esgarriats.
Res no ha
estat real: ni ho és ara l’absència,
ni tampoc va
ser-ho la complicitat construïda
trenant els
mots, els somriures i els besos.
Camino per
davant del cafè Zurich
i m’arriben
encara els nostres somnis:
el teu, ple
d’alegria i de silencis,
el meu, ple
de besades i paraules.
Els enllaço,
només per un instant…
Dels somnis
singulars
invento, un somni compartit.
Els somnis si són compartits, tenen una mica de sensibilitat de cadascú...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Gràcies, guapa, petonets...
EliminaOstres... impossible... entre setmana a Barcelona, absolutament impossible.
ResponEliminaEspero que ho passeu molt bé! :-))
Oooohhh... Assumpta, ja em sap greu!! :(
EliminaJa m'imaginava que no podria ser... Però igualment em sap greu, i tant!
EliminaI a mi!!... molt, molt de greu...
EliminaEl dia 12 hauria pogut... el dia després de la Diada... :-)
Eeeeeoooo... jo no podré venir però enviaré un representant meu :-))
EliminaVeureu un noi molt guapo, alt, prim, encisador... a tres setmanes de fer 20 anys...
és el meu nebot Roger.
Carme, li he dit que demani per tu... que jo no tinc llibre!!! Que tu n'hi proporcionaràs un (ell ja portarà els calers) :-))
I tant que sí... M'agradarà conèixer un noi tant guapo...
EliminaQuè bonic és compartir somnis, tot i que sigui per uns instants! ;)
ResponEliminaFins demà, Carme!
Aferradetes :)
Que bonic és poder dir fins demà!!!
EliminaJo arribarè cap a les 6, ben puntual, per "vigilar" els lectors... Com s'ho munten...
Aferradetes.
Fins demà, Carme! Em fa molta il·lusió.
ResponEliminaFins demà, guapa!
EliminaDemà compartirem somni i cafè.
ResponEliminaEndreça bé aquest poema al calaix dels projectes. Si mai es fa una segona part del "Quedem al Zurich?" ja tenim una bella pàgina escrita.
És un poema del llibre... Ja hi és.
EliminaDemà cpmpartirem moments, històries, somnis i cafè... I brindarem... Ni que sigui amb aigua! ;)
Quina mala memòria que tinc!!
EliminaNo hi podré ser, però seré amb vosaltres.
ResponEliminaMolta sort!
Gràcies, Jordi, hi seràs!
EliminaVeus....de vegades els somnis es fan realitat, demà serà un d'aquests.
ResponEliminaSí! Fins demà, Joan! Ens veurem les cares ;)
EliminaOstres, hi haurà molta gent "nova" que no van ser-hi el maig i que no podré conèixer :-((
ResponEliminaNo sé pas quants serem... De moment en Joan Gasull i l'Eduard són els únics que sé que vindran i que encara no conec... A veure...
EliminaFins demà. El Zurich, un cop més, punt de trobada entre el Vallès i el pla de Barcelona.
ResponEliminaUn cop més, Rafel... Ja portem unes quantes trobades!!! :D
EliminaQuin greu em sap! M'hagués agradat veure-us, però no crec que pugui arribar. Però per poc que pugui faré cap.
ResponEliminaEns agradarà molt veure't... A veure si hi ha sort!
EliminaUn somni compartit que s'ha fet real en un llibre i aquesta trobada que es preveu mul-ti-tu-di-nà-ria. Visca!!!
ResponEliminaA veure... Quants serem... Quina ilu!
EliminaEspero que passeu una magnífica vetllada, ja ens ho explicareu. Ja que es fa la trobada, potser serà el moment de reclamar el meu, que encara no m'ha arribat...
ResponEliminaI tant que és hora de reclamar-lo!!!
EliminaUs ho explicarem... I tant!
Que sort teniu de poder ser-hi. Em vénen ganes de plorar. Que tot vagi molt bé i reservar-me una cadira.
ResponEliminauna abraçada
Si t'aplaudim fort, com si.
Elimina;-)*
Et reservarem una cadira, t'aplaudirem ben fort i et pensarem.
EliminaHi seràs, Alfonso...
Ara mateix ja m'has emocionat i de moment, ja compartim ganes de plorar...
Una abraçada ben gran!
Abraçades als que vénen, demà us les faig. Als que no, demà us esmento...
ResponEliminaGràcies, jo també ploraria, però no em deixen ;)
Aquesta tarda t'abraço...
ResponEliminaAquesta tarda recordem i esmentem als absents,
aquesta tarda et deixarem plorar si ho vols
i riure també... ;)
Com m'agradarà ser-hi, ni que sigui com espectadora! Espero que la pluja no afecti la Renfe.
ResponEliminaFins a la tarda, bonica!
No podré venir, amb lo bé que quedaria el llibre ple de signatures!
ResponEliminaPerò igualment en faré difusió al fb i al tw.
Passe-ho molt bé!!
Tinc moltes ganes de saber com us anirà! La veritat és que m'agafa a 1.500 km de distància i ja quan vaig saber la data vaig veure que era impossible ser-hi, però estic amb vosaltres amb esperit, o amb el pensament o amb el que sigui que hi ha dins nostre i que no és físic...
ResponEliminaQuina alegria ha estat veure-us a una bona colla!!!
ResponElimina