dimecres, 2 de setembre de 2015

Quedem al Zurich?

Demà, dijous dia tres, us va bé?

Quedem al Zurich?

A les 7 de la tarda... 

Ens hi trobem. 




















L’interval s’ha allargat immensament.
Tot ha estat un somni: els dies plàcids,
la història només inventada,
tots els laberints i els diàlegs esgarriats.
Res no ha estat real: ni ho és ara l’absència,
ni tampoc va ser-ho la complicitat construïda
trenant els mots, els somriures i els besos.

Camino per davant del cafè Zurich
i m’arriben encara els nostres somnis:
el teu, ple d’alegria i de silencis,
el meu, ple de besades i paraules.

Els enllaço, només per un instant…
Dels somnis singulars
invento, un somni compartit.

38 comentaris:

  1. Els somnis si són compartits, tenen una mica de sensibilitat de cadascú...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  2. Ostres... impossible... entre setmana a Barcelona, absolutament impossible.
    Espero que ho passeu molt bé! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oooohhh... Assumpta, ja em sap greu!! :(

      Elimina
    2. Ja m'imaginava que no podria ser... Però igualment em sap greu, i tant!

      Elimina
    3. I a mi!!... molt, molt de greu...
      El dia 12 hauria pogut... el dia després de la Diada... :-)

      Elimina
    4. Eeeeeoooo... jo no podré venir però enviaré un representant meu :-))
      Veureu un noi molt guapo, alt, prim, encisador... a tres setmanes de fer 20 anys...
      és el meu nebot Roger.
      Carme, li he dit que demani per tu... que jo no tinc llibre!!! Que tu n'hi proporcionaràs un (ell ja portarà els calers) :-))

      Elimina
    5. I tant que sí... M'agradarà conèixer un noi tant guapo...

      Elimina
  3. Què bonic és compartir somnis, tot i que sigui per uns instants! ;)

    Fins demà, Carme!
    Aferradetes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bonic és poder dir fins demà!!!
      Jo arribarè cap a les 6, ben puntual, per "vigilar" els lectors... Com s'ho munten...

      Aferradetes.

      Elimina
  4. Fins demà, Carme! Em fa molta il·lusió.

    ResponElimina
  5. Demà compartirem somni i cafè.
    Endreça bé aquest poema al calaix dels projectes. Si mai es fa una segona part del "Quedem al Zurich?" ja tenim una bella pàgina escrita.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema del llibre... Ja hi és.

      Demà cpmpartirem moments, històries, somnis i cafè... I brindarem... Ni que sigui amb aigua! ;)

      Elimina
  6. No hi podré ser, però seré amb vosaltres.
    Molta sort!

    ResponElimina
  7. Veus....de vegades els somnis es fan realitat, demà serà un d'aquests.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí! Fins demà, Joan! Ens veurem les cares ;)

      Elimina
  8. Ostres, hi haurà molta gent "nova" que no van ser-hi el maig i que no podré conèixer :-((

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé pas quants serem... De moment en Joan Gasull i l'Eduard són els únics que sé que vindran i que encara no conec... A veure...

      Elimina
  9. Fins demà. El Zurich, un cop més, punt de trobada entre el Vallès i el pla de Barcelona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un cop més, Rafel... Ja portem unes quantes trobades!!! :D

      Elimina
  10. Quin greu em sap! M'hagués agradat veure-us, però no crec que pugui arribar. Però per poc que pugui faré cap.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens agradarà molt veure't... A veure si hi ha sort!

      Elimina
  11. Un somni compartit que s'ha fet real en un llibre i aquesta trobada que es preveu mul-ti-tu-di-nà-ria. Visca!!!

    ResponElimina
  12. Espero que passeu una magnífica vetllada, ja ens ho explicareu. Ja que es fa la trobada, potser serà el moment de reclamar el meu, que encara no m'ha arribat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que és hora de reclamar-lo!!!

      Us ho explicarem... I tant!

      Elimina
  13. Que sort teniu de poder ser-hi. Em vénen ganes de plorar. Que tot vagi molt bé i reservar-me una cadira.
    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et reservarem una cadira, t'aplaudirem ben fort i et pensarem.
      Hi seràs, Alfonso...
      Ara mateix ja m'has emocionat i de moment, ja compartim ganes de plorar...
      Una abraçada ben gran!

      Elimina
  14. Abraçades als que vénen, demà us les faig. Als que no, demà us esmento...

    Gràcies, jo també ploraria, però no em deixen ;)

    ResponElimina
  15. Aquesta tarda t'abraço...
    Aquesta tarda recordem i esmentem als absents,
    aquesta tarda et deixarem plorar si ho vols
    i riure també... ;)

    ResponElimina
  16. Com m'agradarà ser-hi, ni que sigui com espectadora! Espero que la pluja no afecti la Renfe.
    Fins a la tarda, bonica!

    ResponElimina
  17. No podré venir, amb lo bé que quedaria el llibre ple de signatures!
    Però igualment en faré difusió al fb i al tw.
    Passe-ho molt bé!!

    ResponElimina
  18. Tinc moltes ganes de saber com us anirà! La veritat és que m'agafa a 1.500 km de distància i ja quan vaig saber la data vaig veure que era impossible ser-hi, però estic amb vosaltres amb esperit, o amb el pensament o amb el que sigui que hi ha dins nostre i que no és físic...

    ResponElimina
  19. Quina alegria ha estat veure-us a una bona colla!!!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari