Vull guardar el record, del pas lleuger, de l'horitzó, de la impaciència. I em fuig i em fuig, en aquesta tornada tan llarga i lenta. Què en quedarà d'aquest viatge? Més que el recompte del temps de tantes passes perdudes?
Les tornades sempre tenen un punt melangiós. Però al capdavall en queda -com ja han dit- un tresor de vivències. I la tornada ens permet posar-les a la pila fent pòsit.
"l'horitzó" i "la impaciència" és on ens trobem ara en aquest moment històric. Esperem que no es tracti només de comptar "passes perdudes".
ResponEliminaNo, aquest poema no l'aplicarem al nostre moment històric. El deixarem al seu nivell just d'interpretació d'una imatge, des d'un diàleg interior.
EliminaEn quedarà el temps viscut.
ResponEliminaA vegades un temps viscut n'esborra un altre i ni això queda...
Elimina
ResponEliminaUn llarg retorn a casa, l'existència. Bell poema amb càrrega de profunditat lírica.
Abraçades, des de El Far.
L'existència... Això ens dura mentre la tenim, no es pot esborrar fins que s acaba.
EliminaAnava a dir el mateix que Novesflors: el temps viscut.
ResponEliminaUna abraçada!
Sempre queda algun temps viscut... Potser no tot.
EliminaUna abraçada
En quedarà els somnis fets realitat i els records de moments feliços...
ResponEliminaPetonets.
Petonets...
EliminaLes tornades sempre tenen un punt melangiós. Però al capdavall en queda -com ja han dit- un tresor de vivències. I la tornada ens permet posar-les a la pila fent pòsit.
ResponEliminaGràcies Augusr!
EliminaEl plaer de cada passa. Els moments del viatge. L'arribada no és important, diuen a Ítaca, l'important és el camí.
ResponEliminaI em fuig i em fuig...el record, trepitjat per altres moments.
Eliminafent camí ......d'anada o de tornada caminem ja i l'important és fer-ho junts i juntes pel sí
ResponEliminaSom-hi!!! Junts pel sí.
Elimina