 |
| Un Paint d'una foto de la Consol d'Hora blava |
"Només la llum, la llum i jo."
Consol
La claror, la claror sempre,
irradia pacient i silenciosa,
i reflecteix i s'escampa
i es barreja ella mateixa
en els seus múltiples colors.
La claror del mar i la claror del cel,
més bella, més valuosa, encara
quan s'esquitlla amb el sol
rere l'horitzó dels meus ulls.
Fets de llum
ResponEliminaContinua la màgia
Transporta els objectes
Traspàs de llum,
Eliminablavor incerta,
mar de joguina.
Mel al cel.
ResponEliminaSe m'hi enganxen els dits...
EliminaEl mirall del cel, la mar. Quanta bellesa!
ResponEliminaMiralls infinits de l'aigua... Gràcies, Montse!
EliminaQuè ràpida i què bé t'ha quedat! Un poema preciós.
ResponEliminaBé, no m'he atrevit amb un dibuix de veritat i per això vaig fer el de joguina... Gràcies, Consol!
EliminaSón els ulls de l'artista els que capten la claror amb tots els seus matisos.
ResponEliminaEn aquest cas, l'artista és la Consol... Que m'ha dit la llum fins a mi...
EliminaQue m'ha dut la llum fins aquí...
EliminaClaror, una bona paraula, que defineix molt bé el dibuix que també capten els ulls del qui se'l mira...
ResponEliminaBon vespre.
Claror una paraula bonica... Sense cap dubte!
EliminaBon vespre, M Roser...
Què xulo, LEONARDA! :-DDD
ResponEliminaAquí ens fas dibuixos, amb les tècniques més variades, poemes, relats, pensaments, comentaris... i a altres contrades exercites la teva part científica :-P
Ha, ha, ha, com ets...
EliminaM'afegeixo a la teva broma i et diré que estic "practicant" a veure si em puc fer esquerrana...
Qui no voldria ser "perfecta"? ;DDD. ;P
Quanta bellesa! Avui trobo postes de sol precioses arreu. Així dóna gust blogejar!
ResponEliminaUn dibuix preciós, Carme!
La claror de la preprimavera, la millor de totes.
ResponElimina