diumenge, 7 de febrer del 2016
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
M'agrada molt la imatge dels records com el sol des de la sorra.
ResponEliminaGràcies, Helena!
EliminaVeient aquestes imatges enyoro l'estiu. I també m'enlluernen els records que de vegades van i vénen com... les onades.
ResponEliminaBon dia Carme.
Són imatges d'hivern, Pere. El sol també llueix i la sorra mullada també en retorna reflexos. Tinc una relació ambivalent amb els records... no en faig gaire "manteniment" però a vegades m'agraden, van i vénen com tu dius, de manera ben irregular, però.
EliminaBona tarda de diumenge, o bon vespre, ja, Pere.
Quin poema més precios per un dia de pluja tímida... tant com la necessitem, aquesta pluja! Bon dia, Carme!
ResponEliminaGràcies, Cornèlia-Montse... i tant que la necessitem, encara que sigui fineta...
EliminaBona Tarda, Cornèlia- Montse!!!
poesia excelsa Carme.....que bonic....onades....l'escuma des teus dits .....uf preciós de veritat
ResponEliminaGràcies, Elfree...
Elimina
ResponEliminaEl record com una llum que reflecteix en el present, l'ahir actualitzat. Lirisme i nitidesa en els teus mots.
Abraçades, des de El Far.
M'agrada molt això de l'ahir actualitzat... he, he, he... Gràcies, Jordi.
EliminaAbraçades, des de la sorra...
M'ha quedat la sal d'aquest dolç poema.
ResponEliminaHe, he, he... quina paradoxa més maca. Xavier, em repeteixo, però sempre penso que ets un crack dels comentaris...
EliminaSobretot dels comentaris curts... concentrats.
EliminaEl sol i el mar ( aigua i sorra) ens regalen autèntiques meravelles, còpies de records amables...La lluïssor d'uns ulls, els esquitxos de llum que ens alegren el dia...
ResponEliminaPetonets Carme.
La natura sempre es regala a ella mateixa amb una generositat sense límits... que bé si sempre fóssim capaços de mirar-la com es mereix...
EliminaQuanta tendresa en el poema, Carme, quanta bellesa en les imatges! Sensibilitat a flor de pell!
ResponEliminaUna abraçada!
Moltes gràcies, Montse!!!
Eliminasom sorra i ens deixem emmotllar per les inquietes ones, mentre el sol ens mira. Ja ens va bé
ResponEliminaJa ens va bé, i tant! molt bé ens va!!!
Elimina