dimecres, 17 de febrer de 2016

Papallona de colors torrats

D'una foto d'en Xavier Pujol

Papallona de sorra,

papallona daurada,
per molt que miri
les teves ales de mots
que voleien amb el vent,
em fugirà el teu record.






22 comentaris:

  1. El seu color es confon entre els pensaments.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has fet diana, Jordi, el seu color s'ha barrejat i confós amb els meus pensaments.

      Elimina
  2. aquesta és la que més es deixa veure. De petita és la que sempre intentava caçar. Ara, no podria pas ni intentar-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó... per què caçar-les, pobrissones!!

      Elimina
  3. A mi les papallones sempre m'han agradat, potser per la seva dòcil lleugeresa? Em pregunto ara...
    Els teus dibuixos segueixen sent inconfusibles, una bella col.lecció d'instantànies!!! Petons Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seria estrany que no agradessin les papallones... a mi també m'agraden molt.
      Gràcies, Gemma, petons!

      Elimina
  4. Què hi ha de més efímer que una papallona?

    ResponElimina
  5. És molt poc original dir-ho. Són com flors voladores. I en el teu poema records voladors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un dia en vaig veure una munió, un gran estol de papallones blaves, em vaig quedar meravellada... flors voladores, ben bé així. Tot un prat de flors voladores.

      Elimina
  6. Són molt boniques les papallones, llàstima que tinguin una vida tan curta...Un dia que estava llegint sota un arbre, una papallona se'm va posar al llibre, potser volia saber de què anava la història.
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
  7. un cop estampada a color sobre paper, serà més difícil que fugi el record.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens molta raó, Joan, allò que dibuixes et queda gravat d'una manera ben diferent...

      Elimina
  8. La senzillesa de l'aquarel·la coincideix amb la senzillesa de la vida de la papallona, però papallona i aquarel·la ens brinden la màgia del color

    ResponElimina
  9. Bonic, bonic el poema. I la papallona una passada! Està genial tot plegat.

    ResponElimina
  10. Per molt que em miri i remiri algun poema, em fugirà el record a la llarga. Res no queda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Res no queda... ni la memòria, que cada cop es fa més curta...

      Elimina
  11. Doncs vinga, a gaudir del record abans no fugi! És preciosa, aquesta papallona!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari