 |
| D'una foto d'en Xavier Pujol |
Papallona de sorra,
papallona daurada,
per molt que miri
les teves ales de mots
que voleien amb el vent,
les teves ales de mots
que voleien amb el vent,
em fugirà el teu record.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
El seu color es confon entre els pensaments.
ResponEliminaHas fet diana, Jordi, el seu color s'ha barrejat i confós amb els meus pensaments.
Eliminaaquesta és la que més es deixa veure. De petita és la que sempre intentava caçar. Ara, no podria pas ni intentar-ho.
ResponEliminaTens raó... per què caçar-les, pobrissones!!
EliminaA mi les papallones sempre m'han agradat, potser per la seva dòcil lleugeresa? Em pregunto ara...
ResponEliminaEls teus dibuixos segueixen sent inconfusibles, una bella col.lecció d'instantànies!!! Petons Carme
Seria estrany que no agradessin les papallones... a mi també m'agraden molt.
EliminaGràcies, Gemma, petons!
Què hi ha de més efímer que una papallona?
ResponEliminapoques coses... poques coses...
EliminaÉs molt poc original dir-ho. Són com flors voladores. I en el teu poema records voladors.
ResponEliminaUn dia en vaig veure una munió, un gran estol de papallones blaves, em vaig quedar meravellada... flors voladores, ben bé així. Tot un prat de flors voladores.
EliminaSón molt boniques les papallones, llàstima que tinguin una vida tan curta...Un dia que estava llegint sota un arbre, una papallona se'm va posar al llibre, potser volia saber de què anava la història.
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Has conegut la papallona tafanera...
Eliminaun cop estampada a color sobre paper, serà més difícil que fugi el record.
ResponEliminaTens molta raó, Joan, allò que dibuixes et queda gravat d'una manera ben diferent...
EliminaLa senzillesa de l'aquarel·la coincideix amb la senzillesa de la vida de la papallona, però papallona i aquarel·la ens brinden la màgia del color
ResponEliminaMoltes gràcies, Alfonso!!!
EliminaBonic, bonic el poema. I la papallona una passada! Està genial tot plegat.
ResponEliminaMoltes gràcies, Glòria!!!
EliminaPer molt que em miri i remiri algun poema, em fugirà el record a la llarga. Res no queda.
ResponEliminaRes no queda... ni la memòria, que cada cop es fa més curta...
EliminaDoncs vinga, a gaudir del record abans no fugi! És preciosa, aquesta papallona!
ResponEliminaCarpe diem, Montse!!!! Una abraçada.
Elimina