Col·lecció de moments: Roses per a tu...

diumenge, 14 de febrer del 2016

Roses per a tu...

D'una foto d'en Xavier Pujol

Trobades en un bell racó del nostre Pirineu.
De pètals suaus com la teva veu.
De color vermell intens com la teva força.
De perfum que ens embauma a tots,
com el teu amor a la terra.
Et durem amb nosaltres,
Fins a aconseguir-ho.

Gràcies, Muriel! T'estimem

28 comentaris:

fanal blau14 de febrer del 2016, a les 10:17
Una rosa i un pensament sentit per aquesta dona valenta, treballadora i somniadora dels possibles, que malauradament ens ha deixat.
Gràcies, Muriel.
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals14 de febrer del 2016, a les 10:38
Estic molt trista, tanta mala sort no es pot tenir.
ResponElimina
Respostes
xavier pujol14 de febrer del 2016, a les 11:01
Les roses per a la Muriel. Durem les espines del roser de l'enyorament molt de temps clavades.
Gràcies Carme per fer un poema tan sentit per a la nostra estimada diputada. Referent de la lluita tranquil·la i irreductible per la nostra llibertat.
ResponElimina
Respostes
Oliva14 de febrer del 2016, a les 12:12
...QUE LA SEVA FORÇA TRANQUILA,VISQUI AMB NOSALTRES AN AQUEST VOL,RUMB A LA LLIBERTAT.
ResponElimina
Respostes
Galionar14 de febrer del 2016, a les 16:32
Un dia ben trist, certament. Però els teus mots, les roses i aquesta bellíssima aquarel·la són un bàlsam per a la nostra desolació.
Ho aconseguirem, Muriel!
ResponElimina
Respostes
August G. i Orri14 de febrer del 2016, a les 16:56
Realment ha estat un cop molt dur… No és fàcil trobar una persona amb la barreja justa de tendresa i força, de sentiments profunds i tarannà tan respectuós.
Que en pau descansis, Muriel! Les roses de la Carme -i del Xavier- han d'escampar el seu perfum mentre continuem el seu llegat.
ResponElimina
Respostes
Montse14 de febrer del 2016, a les 17:21
Farem possible el somni!
ResponElimina
Respostes
Pere14 de febrer del 2016, a les 17:25
I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat...
( Abril 74 )

Bona tarda Carme.
ResponElimina
Respostes
M. Roser14 de febrer del 2016, a les 19:23
M'agrada que li dediquis aquestes roses d'un roser que malgrat les adversitats del clima, floreix amb força i està ben arrelat a la terra...
He pensat en una cançó d'en Serrat que es diu "La rosa de l'adéu".
Descansi en pau, la Muriel!
Petonets, Carme.
ResponElimina
Respostes
Sergi14 de febrer del 2016, a les 21:25
Des d'allà on estigui, ens ha de seguir guiant. Ara tenim un motiu de més per no defallir i aconseguir l'objectiu. Que descansi en pau.
ResponElimina
Respostes
miquel15 de febrer del 2016, a les 2:43
Bonic homenatge i desig compartit
ResponElimina
Respostes
Garbí2415 de febrer del 2016, a les 14:04
Ara més que mai hem de fer el nostre camí per arribar a on desitjava tant ella, que va ser una de les espurnes del procés. Descansa Muriel.
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog15 de febrer del 2016, a les 20:18
Sempre al record, sempre al pensament.
ResponElimina
Respostes
Assumpta16 de febrer del 2016, a les 1:10
Quin detall tan maco, CARME :-))
ResponElimina
Respostes
rits17 de febrer del 2016, a les 21:24
Un homenatge ben bonic! Gràcies!!
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)