diumenge, 14 de febrer de 2016

Roses per a tu...

D'una foto d'en Xavier Pujol


Trobades en un bell racó del nostre Pirineu.
De pètals suaus com la teva veu.
De color vermell intens com la teva força.
De perfum que ens embauma a tots, 
com el teu amor a la terra.
Et durem amb nosaltres,
Fins a aconseguir-ho.


Gràcies, Muriel! T'estimem



28 comentaris:

  1. Una rosa i un pensament sentit per aquesta dona valenta, treballadora i somniadora dels possibles, que malauradament ens ha deixat.
    Gràcies, Muriel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El seu record ens ha de donar optimisme, coratge i força...

      Elimina
  2. Estic molt trista, tanta mala sort no es pot tenir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també estic molt trista, noieta. Que injusta que és la vida!

      Elimina
  3. Les roses per a la Muriel. Durem les espines del roser de l'enyorament molt de temps clavades.
    Gràcies Carme per fer un poema tan sentit per a la nostra estimada diputada. Referent de la lluita tranquil·la i irreductible per la nostra llibertat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les durem, les espines de l'enyorament, jo ja les sento... Gràcies per les roses...

      Elimina
  4. ...QUE LA SEVA FORÇA TRANQUILA,VISQUI AMB NOSALTRES AN AQUEST VOL,RUMB A LA LLIBERTAT.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un bon desig que comparteixo, Oliva. Gràcies.

      Elimina
  5. Un dia ben trist, certament. Però els teus mots, les roses i aquesta bellíssima aquarel·la són un bàlsam per a la nostra desolació.
    Ho aconseguirem, Muriel!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He llegit en Partsl a Vilaweb i estic d'acord amb ell... Quina ràbia fa que haguem perdut la Muriel!!!
      És desolació com tu dius...

      Seguirem!

      Elimina
  6. Realment ha estat un cop molt dur… No és fàcil trobar una persona amb la barreja justa de tendresa i força, de sentiments profunds i tarannà tan respectuós.
    Que en pau descansis, Muriel! Les roses de la Carme -i del Xavier- han d'escampar el seu perfum mentre continuem el seu llegat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí molt dur... Ens fa molta falta, ens farà molta falta, però seguirem essent el somni, amb ella en el record.

      Elimina
  7. I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
    porteu tots els meus cants
    i un ram de flors vermelles
    a qui tant he estimat...
    ( Abril 74 )

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha estat ben bé un trist atzar, aquest, Pere. Ja he escoltat la Sílvia cantant aquests versos bells i emptius, que em dus aquí. Gràcies!

      Elimina
  8. M'agrada que li dediquis aquestes roses d'un roser que malgrat les adversitats del clima, floreix amb força i està ben arrelat a la terra...
    He pensat en una cançó d'en Serrat que es diu "La rosa de l'adéu".
    Descansi en pau, la Muriel!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  9. Des d'allà on estigui, ens ha de seguir guiant. Ara tenim un motiu de més per no defallir i aconseguir l'objectiu. Que descansi en pau.

    ResponElimina
  10. Ara més que mai hem de fer el nostre camí per arribar a on desitjava tant ella, que va ser una de les espurnes del procés. Descansa Muriel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bé així, Joan, ara encara tenim un motiu més i un compromís més.

      Elimina
  11. Sempre al record, sempre al pensament.

    ResponElimina
  12. Un homenatge ben bonic! Gràcies!!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari