divendres, 5 de febrer del 2016

Il·lustrant un relat de la Laura T Marcel

Aquest és l'últim relat que m'ha arribat de les paraules del meu aniversari.  Molt bonic, molt tendre i amb un repte afegit. Fer-ne un dibuix. Amb els deures fets, publico aquí el conte de la Laura T, perquè em fa il·lusió compartir el dibuix i el text junts. Gràcies Laura!


Quan era petit el Tonet sempre havia estat inquiet, "estàs fet un bon esmolet!" li deia l'àvia quan el veia passar tan eixorit, corrent carrer avall com una rubinada amb les mànigues de la camisa arremissades. "Puja, que hi ha una xicra de xocolata per a berenar"
I ell, en sentir xocolata, feia una rialla i no s'ho feia dir dos cops. 
Només entrar a la porta del carrer ja sentia la flaire i pujava els graons de tres en tres amb alegria
Li feia una petó a l'àvia i cap a taula falta gent! La llum de la sala era pobre però allò que fumejava sobre taula acoloria el moment. L'avia, que era tota tendresa, acaronava el menut i li feia pessigolles i gaudia de la seva companyonia una estoneta que es convertia en un racó de pau i d'estima que no tenia preu. Quan acabava li xiuxiuejava quatre paraules a l'orella, feia dringar uns cèntims sobre la taula i li picava l'ullet amb complicitat. Ell li feia una forta abraçada que li sortia de l'anima. Agafava la moneda amb il·lusió i xino-xano tornava a agafar el camí de les atzavares que el portava a l'Antaviana, el centre on anaven moltes tardes tots els menuts del poble a practicar les dances per la festa major. Allà sempre hi havia xafarnelis, sobretot fins que no hi eren tots per a poder començar. Mentrimentres movien el batastoll d'instruments i posaven tot al seu lloc aprofitava per a festejar amb la seva "amiga". Hi havia temps per a tot. I al vespre quan arribava el final els ulls espurnejaven de la feina ben feta recordant que tot allò li devia al seu pare.

32 comentaris:

  1. No sé què és més tendre, el relat o el dibuix!

    ResponElimina
  2. Un conte molt maco i un dibuix preciós. Felicitats a totes dues. :-)

    ResponElimina
  3. Qui nivell el dibuix!! Ets una il·lustradora de raça...

    ResponElimina
  4. T'ha quedat perfecte! tots molt ben fets, i molt riallers.

    ResponElimina
  5. has fet trampa....t'has fet un auto retrat, que per cert molt maco tot plegat.

    ResponElimina
  6. Un conte molt ben il·lustrat. Felicitats. M'ha agradat trobar els mots de Sora, el meu poble natal.

    ResponElimina
  7. relat i il·lustració molt il·lustratius dels afectes que aplegues Carme ....

    ResponElimina
  8. Un dibuix bonic i tendre per il·lustrar aquest conte tan farcit de paraules, proposades en el teu repte!
    Petonets.

    ResponElimina
  9. Dia a dia vas deixant empremtes en dos camins paral·lels que junts canten una gran melodia de lletres i colors.

    ResponElimina
  10. La il·lustració i el text es troben a la tendresa dels vostres sentiments.
    No només les aquarel·les, amb els llapis també crees mons màgics.

    ResponElimina
  11. Això si que és un relat d'artesania, d'aquells que demostren que escriure és treball.
    El dibuix molt maco ... aquesta àvia em sona no sé perquè.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant!!! s'ho ha treballat molt bé, la Laura!

      Gràcies, Pere, em va sortir així, aquesta àvia, potser era la que tenia més a prop per "copiar". Com els néts.

      Elimina
    2. Quan el treball és plaer, dóna gust fer-ho!

      Elimina
  12. Ets una dona de paraula! M'agrada el dibuix, que més aviat és una il·lustració. El que passa és que em sembla que aquest més ganàpia no és en Tonet, i aquesta àvia em sona d'alguna cosa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em pensava que no me'n sortiria... no saps pas els intents que vaig haver de fer...

      Estic contenta perquè els nens m'han sortit prou bé...

      Elimina
  13. La Laura s'ha lluit. Un bon conte amb un dibuix de propina!
    Ja la vaig felicitar al seu blog. Ho ha fet genial.
    Jo, després de tants dies, ja he desistit...En sap greu no participar :(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et torno a donar les gràcies. Al proper no ho deixis tant pel final i segur que et sortirà alguna perla.

      Elimina
  14. Quina passaaaaaaadaaaaaaaaaaaaaa!!!

    El relat és un puzzle magnífic, d'aquells de ben bé cinc mil peces que, si els acabes, et sents tan content... i el dibuix... hehehe què dir d'aquest dibuix tan repreciós? :-DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Assumpta!!! El puzzle com dius molt ben construït. Espectacular!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari