dilluns, 22 de febrer de 2016

Relats conjunts - La curació del cec

La curació del cec - El Greco - 

Mentre tothom es meravellava del prodigi i aquell que tots havien conegut cec de tants anys, mostrava la seva alegria davant dels rostres amics, davant del cel i dels núvols, davant  la bellesa del temple... Es va acostar un nen, poc a poc, era ros, duia una capa llarga, blava i vermella i un estel a cada espatlla.


- Només hi veiem bé amb el cor. L'essencial és invisible per als ulls. M'ho va dir la guineu.  Per què no cures, també, els homes de la seva ceguesa de cor?

35 comentaris:

  1. No ets pas tu, que tens ceguesa de cor! M'ha agradat molt aquest Petit Príncep!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena, El petit príncep és el meu heroi!

      Elimina
  2. que bonic lligar-ho amb el petit príncep!!!!! m'ha agradat molt Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Elfree!!! M'alegro que t'agradi!

      Elimina
  3. Tant de bo, es produís el miracle i també es poguessin guarir els cecs del cor...! Però em temo que deu ser més difícil que guarir la vista dels ulls...
    Molt bon conte, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí deu ser molt difícil... tothom es voldria guarir de la ceguesa dels ulls i potser pocs es voldrien guarir de la del cor.

      Gràcies, Montse, una abraçada.

      Elimina
  4. Potser perquè per curar la ceguesa dels ulls n'hi ha prou amb algú de fora que pugui fer miracles i per curar la ceguesa de cor es necessita que el mateix "malalt" vulgui curar-se, i això és molt més complicat.
    Un relat molt maco!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Mc! Crec que l'has clavada!!!! Gràcies!

      Elimina
  5. Caram tu, quina barreja de referents! Però em quedo amb les ganes de veure la cara que els va quedar a tots en sentir-lo!

    ResponElimina
  6. M'ha agradat molt això de combinar imatges i paraules que en principi no tenen res a veure....

    ResponElimina
  7. M'afig jo també a la petició del nen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser si en som molts... ;) Gràcies, guapa!

      Elimina
  8. Que torni la claror de la mirada de quan érem infants, i deixem que penetri dins del cor de l'adult.

    ResponElimina
  9. una cura que caldria a molts, la ceguesa del cor

    ResponElimina
  10. El nen m'ha recordat el Petit Príncep...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me n'alegro... En tenia tota la intenció que te'l recordés ... ;)

      Elimina
  11. Oooooh!! quina gràcia! :-))

    Ei, de fet, el missatge del petit nen aquest que a tots ens fa pensar en cert petit que hagués estat un magnífic dibuixant si no fos perquè els adults el van desanimar quan no entenien els seus primers dibuixos de boes obertes i tancades i... hahahaha... bé, deia que el missatge d'aquest nen, Jesús ja el sabia, eh? De fet eren amics, Jesús i el nen... i moltes de les coses que deia el nen, les havia après de Jesús... sí, sí. Quan el mestre seia damunt un pedrís, amb un càntir d'aigua fresca i els nens s'apropaven a Ell tot jugant... moltes persones grans els deien "no molesteu al mestre, marxeu"... però Jesús era feliç amb els veritablement innocents, amb els únics que entenien el seu missatge. És que als grans els agrada molt complicar-se la vida. Mireu que fàcil és això: "El que jo vull és amor i no sacrificis"...

    Qui l'encerta aquí és el gran MAC, perquè hi ha qui té una gran ceguesa de cor i no vol curar-se... Ai, ja callo, ja callo... :-DDD

    En fi, un relat molt simpàtic!! :-DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eren amics, Assumpta, segur... no me'n queda cap dubte...

      Gràcies, guapa!

      Elimina
  12. Curar aquesta ceguesa és més difícil, però és imprecindible fer-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però la humanitat no se n'acaba de sortir... I la divinitat tampoc, ja ens deu haver deixat per impossibles...

      Elimina
    2. S'ha de voler... això és com les addiccions, el alcohòlic, el drogoaddicte, el primer que han de fer és reconèixer que ho són i, després, demanar ajut... Això és el que té ser LLIURES, que tenim la llibertat d'optar per ser cecs...

      Elimina
  13. Sempre es diu a manera de curiositat que: "els nens sempre diuen la veritat", però amb un sentit de justificar alguna sortida de to i no tenim en compte, que moltes vegades, és veritat i els petits saben veure més enllà de la mirada interessada dels adults

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades sí, a vegades la mirada neta dels infants arriba molt lluny.

      Elimina
  14. Que bonic, Carme! Dibuixa'm un xai... :)

    ResponElimina
  15. Genial. M'ha encantat! la ceguesa del cor està tan extesa i els miracles, els hem d'anar fent dia a dia.

    Has vist el musical del Petit príncep? Diuen que és una delícia, molt fidel a l'esperit del llibre i que anar-hi amb nens, és d'allò més meravellós. Jo encara el tinc pendent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dia a dia... No hi ha cap més miracle que aquest...

      No l'he vist. M'has donat la idea d'anar-hi amb els nens. A veure si ho aconsegueixo!

      Elimina
  16. Quin nen més eixerit! La ceguesa de cor és difícil de curar.

    ResponElimina

  17. Ben oberts, els ulls del cor ens permeten anar més enllà d'allò tangible. El Petit Príncep sempre ens ho recorda amb el mots de la bellesa.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari