 |
| La curació del cec - El Greco - |
Mentre tothom es meravellava del prodigi i aquell que tots havien conegut cec de tants anys, mostrava la seva alegria davant dels rostres amics, davant del cel i dels núvols, davant la bellesa del temple... Es va acostar un nen, poc a poc, era ros, duia una capa llarga, blava i vermella i un estel a cada espatlla.
- Només hi veiem bé amb el cor. L'essencial és invisible per als ulls. M'ho va dir la guineu. Per què no cures, també, els homes de la seva ceguesa de cor?
No ets pas tu, que tens ceguesa de cor! M'ha agradat molt aquest Petit Príncep!
ResponEliminaGràcies, Helena, El petit príncep és el meu heroi!
Eliminaque bonic lligar-ho amb el petit príncep!!!!! m'ha agradat molt Carme
ResponEliminaMoltes gràcies, Elfree!!! M'alegro que t'agradi!
EliminaTant de bo, es produís el miracle i també es poguessin guarir els cecs del cor...! Però em temo que deu ser més difícil que guarir la vista dels ulls...
ResponEliminaMolt bon conte, Carme!
Sí deu ser molt difícil... tothom es voldria guarir de la ceguesa dels ulls i potser pocs es voldrien guarir de la del cor.
EliminaGràcies, Montse, una abraçada.
Potser perquè per curar la ceguesa dels ulls n'hi ha prou amb algú de fora que pugui fer miracles i per curar la ceguesa de cor es necessita que el mateix "malalt" vulgui curar-se, i això és molt més complicat.
ResponEliminaUn relat molt maco!
Sí, Mc! Crec que l'has clavada!!!! Gràcies!
EliminaCaram tu, quina barreja de referents! Però em quedo amb les ganes de veure la cara que els va quedar a tots en sentir-lo!
ResponEliminaJa m'hagués agradat veure-la també a mi.
EliminaM'ha agradat molt això de combinar imatges i paraules que en principi no tenen res a veure....
ResponEliminaGràcies, Francesc!!!
EliminaM'afig jo també a la petició del nen.
ResponEliminaPotser si en som molts... ;) Gràcies, guapa!
EliminaQue torni la claror de la mirada de quan érem infants, i deixem que penetri dins del cor de l'adult.
ResponEliminaQue torni, que torni...
Eliminauna cura que caldria a molts, la ceguesa del cor
ResponEliminaCaldria a molts, molts...
EliminaEl nen m'ha recordat el Petit Príncep...
ResponEliminaPetonets.
Me n'alegro... En tenia tota la intenció que te'l recordés ... ;)
EliminaOooooh!! quina gràcia! :-))
ResponEliminaEi, de fet, el missatge del petit nen aquest que a tots ens fa pensar en cert petit que hagués estat un magnífic dibuixant si no fos perquè els adults el van desanimar quan no entenien els seus primers dibuixos de boes obertes i tancades i... hahahaha... bé, deia que el missatge d'aquest nen, Jesús ja el sabia, eh? De fet eren amics, Jesús i el nen... i moltes de les coses que deia el nen, les havia après de Jesús... sí, sí. Quan el mestre seia damunt un pedrís, amb un càntir d'aigua fresca i els nens s'apropaven a Ell tot jugant... moltes persones grans els deien "no molesteu al mestre, marxeu"... però Jesús era feliç amb els veritablement innocents, amb els únics que entenien el seu missatge. És que als grans els agrada molt complicar-se la vida. Mireu que fàcil és això: "El que jo vull és amor i no sacrificis"...
Qui l'encerta aquí és el gran MAC, perquè hi ha qui té una gran ceguesa de cor i no vol curar-se... Ai, ja callo, ja callo... :-DDD
En fi, un relat molt simpàtic!! :-DDD
Eren amics, Assumpta, segur... no me'n queda cap dubte...
EliminaGràcies, guapa!
;-)))
EliminaCurar aquesta ceguesa és més difícil, però és imprecindible fer-ho.
ResponEliminaPerò la humanitat no se n'acaba de sortir... I la divinitat tampoc, ja ens deu haver deixat per impossibles...
EliminaS'ha de voler... això és com les addiccions, el alcohòlic, el drogoaddicte, el primer que han de fer és reconèixer que ho són i, després, demanar ajut... Això és el que té ser LLIURES, que tenim la llibertat d'optar per ser cecs...
EliminaSempre es diu a manera de curiositat que: "els nens sempre diuen la veritat", però amb un sentit de justificar alguna sortida de to i no tenim en compte, que moltes vegades, és veritat i els petits saben veure més enllà de la mirada interessada dels adults
ResponEliminaA vegades sí, a vegades la mirada neta dels infants arriba molt lluny.
EliminaQue bonic, Carme! Dibuixa'm un xai... :)
ResponEliminaGràcies Gemma!!!
EliminaAquí el tens
Genial. M'ha encantat! la ceguesa del cor està tan extesa i els miracles, els hem d'anar fent dia a dia.
ResponEliminaHas vist el musical del Petit príncep? Diuen que és una delícia, molt fidel a l'esperit del llibre i que anar-hi amb nens, és d'allò més meravellós. Jo encara el tinc pendent.
Dia a dia... No hi ha cap més miracle que aquest...
EliminaNo l'he vist. M'has donat la idea d'anar-hi amb els nens. A veure si ho aconsegueixo!
Quin nen més eixerit! La ceguesa de cor és difícil de curar.
ResponEliminaHi ha nens i nens moooolt especials! ;)
Elimina
ResponEliminaBen oberts, els ulls del cor ens permeten anar més enllà d'allò tangible. El Petit Príncep sempre ens ho recorda amb el mots de la bellesa.
Abraçades, des de El Far.