Avui a la Floresta
hi ha una calçotada.
Sempre som molta colla
i gresca assegurada.
Menjarem bons calçots
amb deliciosa salsa.
I amb el caliu, farem
la carn sobre la brasa.
I mentre fan el foc,
uns fogoners d'alçada,
un xic d'aperitiu
que entretingui la gana.
Doncs que vagi molt bé aquesta calçotada. Jo no sóc gaire de calçots però a l'aperitiu que ens ensenyes i a la carn a la brasa segur que no diria que no. :-))
ResponEliminaJo que no em veuria amb cor d'organitzar una calçotada... col·laboro amb l'aperitiu... Com que ja el tinc a punt, després d'un matí de cuinetes... us l'he volgut ensenyar. M'alegro que et faci goig. Espero que a la colla també.
EliminaAMICS,BRASES,CALÇOTS...TOT UN VISCA LA VIDA.
ResponEliminaI tant, Oliva!!! Una abraçada
EliminaT'he posat a la barra lateral, per a veure si m'animo a jugar amb tu... O amb Barcelona,,però encara no tinc clar com funciona.
EliminaQue aquestes pastes salades
ResponEliminai el calçot ben sucat
a tots plegats doni ales
i us reforci l'amistat.
L'afegeixo, Xavier, gràcies!
EliminaMmm, quina envejota malèvola, Carme; tu en bona companyia celebrant la calçotada, la Marta en bona companyia celebrant un altre dinar..., i jo amb la boca fotuda gairebé sense poder menjar esperant que el dijous em comencin a matar nervis de queixals...!
ResponEliminaQue us vagi molt i molt bé, estimada!
Uf! Espero que s'acabi aviat tot això dels queixals... I que puguis tornar a menjar de gust i bé...Em sap greu, noieta... Una abraçada consoladora...
EliminaSempre fem igual. Tot esperant la calçotada, és obligatori fer vermut, i acaba passant la gana, però tampoc fallem als calçots, la salsa i la carn a la brasa. Aquestes pastetes tenen una pinta deliciosa. Vermuts així deixen petits els àpats posteriors!
ResponEliminaÉs ben bé com dius... El resultat és que sempre mengem massa, sempre... No tenim remei...
EliminaQue tingueu una bona calçotada i abrigueu-vos, que fa fred!
ResponEliminaBen abrigats, hem menjat!!!
EliminaEspero que hagueu tingut bon dia i no us hagi tocat menjar-vos els calçots, passats per aigua...Bon profit.
ResponEliminaUn dia fresquet però amb solet moltes estones, d'altres una mica de núvols, però per sort ni una gota...
EliminaNena, quin goig fa aquest aperitiu! Espero que hagi sigut un dia complert: bon dinar i bona companyia. El temps, encara que fred, s'ha portat bé.
ResponEliminaTot bé, gràcies... El temps també.
EliminaCompte!, que d'ací no res comença l'operació biquini.
ResponEliminaAixò del biquini a mi no m'afecta... No en porto mai... ;)
EliminaAperitius que fan una cara meravellosa, carn feta al foc de les brases, segur que bona companyia. Què millors ingredients podem trobar per gaudir de la vida?
ResponEliminaUn bon dia sense cap dubte...
EliminaQuan penso en una calçotada no em ve al cap precisament aquestes imatges :S
ResponEliminaHa, ha, ha... Hi ha calçotades i calçotades, pons. Ja veus quin nivell el de La Floresta!
Eliminaamb l'excusa dels calçots....ens omplim de tot tipus de menges. Bona festa que val molt a pena
ResponEliminaUna trentena de persones, tots portant coses bones per menjar som un perill...
EliminaMassa, "molt massa" menjar....
M'has fet pensar en el llibre Bon profit! d'en Miquel Martí i Pol.
ResponEliminaÉs genial.
No desentonaria gens ni mica.
Un petonet dolç, nina. :-)********
Gràcies, Barbo, Bon profit és un llibre juganer, o de poemes juganers... Suposo que aquest és el punt de contacte.
EliminaUna abraçada immensa poeta, :)*******
Les calçotades, com les costellades o sardinades no només son per menjar, son per viure-les. Qualssevol excusa és bona per trobar-se amb família o amics.
ResponEliminaViure-les i gaudir-les tan com es pugui, Francesc... per això s'han inventat i per això serveixen:família o amics, la qüestió és sentir-nos a prop.
Elimina