Les petxines, ocupen sobre la platja de sorra un lloc determinat, com una franja d'uns 50 centímetres d'amplada que s'allarga paral·lela al dibuix que fan les ones quan deixen residus d'escuma blanca. No pas a la vora de l'aigua, sinó ben endins, a mitja platja. Totes iguals, totes diferents. M'enduc només la seva imatge. Ni em cal collir-les.
Petjades indiferents les premen, les trenquen, les enfonsen...
I jo les miro, com per endur-me'n un bri minúscul de saviesa.
dona...
ResponEliminapotser el passat més bell és fet de closques buides... però son closques precioses en sí mateixes, petits tresors per collir o per mirar
;**
No nego els tresors... Els reconec, i tant! Això no em fa canviar la meva frase final.
EliminaPer trobar aquests tresors s'han de tenir uns ulls especials. La majoria anem massa atrafegats per trobar-los, ni tan sols per veure'ls.
ResponEliminaM'agrada molt badar i observar...
EliminaI els millors tresors són els immaterials.
ResponEliminaEls millors sense cap dubte...
EliminaUuui, Carme, que aquest hivern no et prova! Què vol dir això que el passat més bell és fet només de closques buides...? Mentre pensis això, et perdràs l'oportunitat de trobar la perla que resta amatent i amagada a l'interior d'algunes petxines! A més, ja saps que diuen els psicòlegs: que no hem de caure en el res ni en el tot, en el mai ni en el sempre (és que arribeu a ser pesats els psícolegs de vegades amb els vostres rotllos, eh?) Vinga bonica: l'hivern és un cel clar que foragita l'ombra.
ResponEliminaUna abraçada gran!
L'hivern és un cel clar, que foragita l'ombra.
EliminaEns ha fet créixer clarors quan no les esperàvem
i ha covat retalls de cel per insòlits racons...
No, no és un hivern que no em provi, ans al contrari... Un hivern que és un cel clar, com tu dius.
Una abraçada gran i el propòsit de seguir el teu vers...
Ha, ha, ha, la temptació de Galionar...
EliminaLes closques semblen vives, com els records.
ResponEliminaRecords cultivats, com les perles.
Les vambes que les han trepitjades i les han trencades també es podrien dir trencaclosques.
Són boniques, com alguns records, encara que siguin buides.
EliminaEls trencaclosques d'aquesta mena són una mica barroerots... els trencaclosques dels altres, m'agraden molt.
són just el record del que varen ser i potser varen ser el que realment varen voler ser
ResponEliminaMirada en positiu, Joan, gràcies!
EliminaÉs clar ara les closques ja són buides, perquè hem gaudit dels tresors tan bells que guardaven i que ens han alegrat la vida...M'agrada la platja amb moltes petxines i em fa pena que la gent les malmeti trepitjant-les!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Realment buides i tot són com petits tresors... al menys per a mi.
Eliminaportats per un fil invisible, de closques buides la infantesa en fa tresors i col·leccions.
ResponEliminaLa infantesa tens raó, de gairebé tot en fa tresors, farem bé de no oblidar-los.
EliminaQuines paraules més boniques Carme! Tal vegada per això no és bo pensar massa en el passat...
ResponEliminaNo miro massa el passat, no... A vegades cal saber-ho fer. Potser la gracia està en fer-ho de bona manera.
EliminaJa poden ser closques buides, que si tu no en renegues, el passat no fa nosa. Només fa nosa als que no han viscut amb la mateixa intensitat que tu.
ResponEliminaSuposo que en el passat hi ha de tot, coses que fan nosa i coses que no, però tens raó que sobretot depèn de la manera de mirar-lo. Renegar-ne, no és una bona manera, no. Millor valorar la intensitat amb què l'has viscut.
EliminaAl final aprenem que el que cal és saber mirar. Algunes vegades ni cal recordar, perquè allò vist (viscut) ja viatja amb tu per sempre. Una abraçada :)
ResponEliminaSaber mirar és molt important... A vegades mirem poc...
EliminaLes petxines per assaborir-les s'han de quedar buides però segur que en nosaltres quedaran les essències dels seus sabors
ResponEliminaI la bellesa dels seus colors, també!
EliminaCom molt bé dius observar, badar i recollir les bones sensacions que t'aporta el que tens al davant... tot un gran plaer pels sentits!!...És el millor moment, no cal anar més enllà.
ResponEliminaUna abraçada molt forta.
Ai, Montse, mira que estic ben bé d'acord amb el què dius, de mirar i badar inrecollir sensacions i procuro practicar-ho tant com puc, però a vegades em feu enveja els que sabeu no anar més enllà.
EliminaGràcies per expressar-ho tan bé.
Una abraçada doble, de tornada.