Ha crescut la buguenvíl·lea damunt del portal dels somnis, ara obrir-ne la porta serà més olorós i més bell. S'amaga el mar darrere els murs i les reixes i el cel s'esquitlla sobre dels núvols. Hi ha un vigilant de punxes ferotges per no deixar entrar cap esgarriasomnis. I una capseta màgica, pels missatges secrets.
Ara que han crescut les flors, qui podria oblidar-se de somriure?
Si és el portal dels somnis, el somriure és imprescindible.
ResponEliminaL'aquarel·la és el primer pas cap a la porta dels somnis.
Per algun lloc s'ha de començar... oi? El primer pas és el més important1
Eliminasobretot que no hi facin cap els esgarriasomnis, només faltaria que ens els traièssin
ResponEliminaMira que n'hi ha, eh? d'esgarriasomnis!!!! Hem d'estar molt atents!
EliminaQuina porta més bonica...És a la platgeta de Garraf? Ara fa temps que no hi he anat, però és un lloc magnífic per fer fotos, tan del mar, com de les casetes que semblen de joguina i que voregen la platja...Preciosa la buguenvíl·lea, i ben segur que tots els somnis seran bells...
ResponEliminaPetonets.
És a Garraf, no ben bé a la mateixa platgeta, sinó en un carrer del petit nucli de cases.
EliminaPetonets...
ja falta menys perquè tornin a florir les buganvil·lies!!!
ResponEliminaAquestes estaven florides en ple gener... vaig fer-ne la foto fa uns 8-10 dies.
EliminaEls teus ulls veuen coses que els altres no podem veure.
ResponEliminaNo sé si són els ulls...
EliminaM'encanta la buguenvíl·lea, hi aquesta reixa que protegeix els nostres somnis per guardar-los després a la caixeta, junt amb els secrets.
ResponEliminaSí que no se'ns escapin...
EliminaCreixen les buguenvíl·lies com els poemes.
ResponEliminaSense ni mirar a quin temps creixen... encara que sigui l'hivern!
EliminaLes flors han guanyat l'hivern i se n'han apoderat.
ResponEliminaBen bé així i l'hivern permissiu, s'ha deixat fer...
Eliminal'altre dia em van regalar una buguenvíl·lea
ResponEliminaara ja sé com és el seu somriure
Te'l desitjo ben ample, Jordi!!!
Elimina