Col·lecció de moments: Composició d'hivern

divendres, 19 de febrer del 2016

Composició d'hivern

D'una foto de Fanal Blau

Aquest any s'han atrapat

embolicant-se amb el temps

les mimoses i els narcisos

els jacints i les violetes.

L'hivern impacient, de sobte,

els ha volgut tots a l'hora...

i disfressat de primavera

ha fet l'esclat, abans d'hora.

31 comentaris:

xavier pujol19 de febrer del 2016, a les 20:33
Un hivern primaveral.
A veure si la primavera s'hi torna i la fa hivernal...
ResponElimina
Respostes
M. Roser19 de febrer del 2016, a les 20:46
Aquest hivern és un trampós, no si val prendre-li el protagonisme a la primavera...
M'ha florit una planta al balcó que és una meravella, quan sàpiga com es diu, en faré un post...
Petonets.
ResponElimina
Respostes
miquel20 de febrer del 2016, a les 3:22
Sí, sí, ha estat com dius.
ResponElimina
Respostes
jpmerch20 de febrer del 2016, a les 10:05
L'hivern també té dret a vestir-se amb roba de colors.
ResponElimina
Respostes
rits20 de febrer del 2016, a les 10:34
En alguns sectors, l'agrícola, aquest avançament és preocupant. Des de fa unes setmanes s'han vist alguns brots en ceps. I es veu que això és molt dolent. Potser haurem de recompondre les estacions per adaptar-nos a aquest canvi. Potser les plantes ho estan fent i nosaltres encara no sabem com reaccionar.
ResponElimina
Respostes
Pere20 de febrer del 2016, a les 11:05
Les estacions de l'any es reinventen amb el canvi climàtic.
Un mestissatge floral. Una trobada d'espècies que en circumstàncies normals no s'haurien conegut mai entre elles ... una gran festa!

Bon dia Carme.
ResponElimina
Respostes
Sergi20 de febrer del 2016, a les 11:59
I ara, quan estiguin totes confiades, vindrà una gelada i totes a patir...
ResponElimina
Respostes
Garbí2420 de febrer del 2016, a les 15:44
tant si és com no el temps de sortir, sempre fan goig
ResponElimina
Respostes
novesflors20 de febrer del 2016, a les 19:32
Un hivern estrany, aquest. Un mestissatge, com molt bé diu Pere.
ResponElimina
Respostes
Gemma Sara20 de febrer del 2016, a les 20:21
M'agrada molt això que les flors s'han embolicat amb el temps, molt suggerent!
ResponElimina
Respostes
fanal blau20 de febrer del 2016, a les 23:51
Quins embolics que es fa el clima darrerament...
La natura va boja per entendre'l.
Aquest any, per falta de fred, ni un ciclàmen ufanós.
A casa, les carolines ja estan florides.
Com arribarà el març?
Abraçades càlides!
ResponElimina
Respostes
Alfonso Robles Motos21 de febrer del 2016, a les 0:11
Si que està boig el temps en aquest any. Per aquí vent i res de pluja, al camp si no hi ha un canvi significatiu i ve l'aigua, es perdrà tot. Sempre diuen que l'agricultor es passa la major part de la vida mirant al cel.
D'altra banda bonic poema i bella aquarel·la
Una abraçada
ResponElimina
Respostes
Galionar21 de febrer del 2016, a les 15:39
He sentit a dir tantes vegades que la natura és sàvia que, abans de pensar que s'està tornant boja, prefereixo pensar que som nosaltres que no la sabem comprendre.
Per cert, la recordo de no sé pas on, aquesta imatge tan florida! ;)
Una abraçada!
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals22 de febrer del 2016, a les 16:18
Al febrer sempre ve la primavera, ja ho diu la deliciosa cançó de Maria del Mar Bonet.
ResponElimina
Respostes
Teresa Duch23 de febrer del 2016, a les 18:13
Doncs la foto de la Marta segur que és bonica, però la teva aquarel·la és inspiradora. És veritat que hi han un munt de fenòmens estranys amb les plantes aquest any. Esperem que la tardor no ens faci el mateix amb l'estiu, que el que ha fet la primavera amb l'hivern. Ho podem esparar tot. Abraçada, Carme, després de mooolt temps. Almenys a mi m'ho sembla.
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)