dilluns, 29 de febrer de 2016

ÀNIMA, de Wajdi Mouawad.

"El lector no sortirà completament il·lès d'aquest gran i magnífic llibre"
Michel Bélair, Le Devoir


Aquesta frase escrita en una de les primeres pàgines del llibre, on hi ha fragments extrets de crítiques de diari, s'acosta moltíssim al que jo podria dir d'aquest llibre.

És un llibre poètic,  magnífic, escrit d'una manera increïble i que té molt de mèrit, però carregat de dolor de totes menes, de violència física, de crueltat inexplicable, de dolor emocional profundament intens.

N'he llegit només que crítiques bones d'aquest llibre. Però com diu la frase de dalt: no n'he sortit completament il·lesa. Fa patir tant, t'apropa tant al personatge, et fa sentir tant la seva ànima, que a moments no podia seguir i el deixava.  El protagonista en Wahhch Debch, té un interior ple de patiment i de confusió, però de bondat, malgrat tot. Aquest protagonista és el que em feia tornar un cop i un altre. 

Fa temps que rebutjo pelis de guerra, de nazis, de violència de qualsevol tipus i no me les miro. Considero que ja he vist tot el què s'havia de veure. Ara hi afegiré els llibres. No penso llegir cap més llibre que sigui tan dur, amb tant de dolor.

És una opció personal que té dues vessants. La més evident:  no passar males estones. Ja no em ve de gust.  L'altra fixar l'atenció  i escampar les bones actituds i no pas les dolentes.  Ni en nom de la literatura, ni de l'art ni de cap mena d'entelèquia mental, no vull col·laborar a escampar crueltat i violència. Ja sé que sovint és amb la bonissíssima intenció de donar-la a conèixer per combatre-la. Ho sé.  Però jo crec que l'efecte és el contrari. I que hem de trobar una altra manera. 

A veure si me'n surto o acabo no llegint res de res... 

24 comentaris:

  1. A mi també em passa amb els llibres que m'envia l'editorial Ara Llibres, són molt bons, però duríssims. Me'ls acabo perquè me'ls han regalat per llegir-los.

    Vaig anar a veure fa anys Imagining Argentina, i vaig marxar a mitja pel·lícula, perquè semblava que la torturada era jo. Amb El pianista vaig aguantar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo he aguantat moltes vegades, massa vegades. I no fa bé, al menys a mi no em fa bé. Si cal marxar a mitja pel·lícula, es marxa, Helena, has fet bé.

      Elimina
  2. Faig com tu, no miro pel·lícules ni llibres on hi ha violència i crueltat. Estic molt conscienciada d'aquests temes i no vull acostumar-m'hi.

    ResponElimina
  3. No cal que ens expliquin tants horrors. Costa digerir tant de patiment. Si a més hi ha imatges explícites de tortura o de sang, se'm fa impossible de seguir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no sé ni com he pogut seguir, però no penso tornar-hi més... tortura i tant que n'hi ha... buf!!!!

      Elimina
  4. un llibre duríssim, certament, però també de ploma magistral!! és una passada com dona veu, en cada capítol, a diferents animals, el com la manera d'escriure s'adapta al que és cada un d'ells... oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, i tant!!! magistral i magnífica novel·la... per això m'he forçat a acabar-la
      però ara sabent com és, no la llegiria.

      Elimina
  5. N'he sentit a parlar molt bé, com tu. No dubto ni per un moment que és un llibre fantàstic. Però l'adjectiu que sempre hi associen és 'brutal'. No, jo tampoc vull llegir coses que em remoguin les vísceres per dins i que em deixin mal cos. M'he resistit a llegir-lo i ho seguiré fent. I insisteixo, estic segur que és boníssim, però crec que no m'agradaria i que passaria una mala estona. Serà per llibres, oi? Segur que en trobem molts d'altres que s'escaiguin més al que tenim ganes de llegir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Passaries unes quantes males estones, ja t'ho puc dir amb coneixement de causa. és un llibre llarguet de més de 400 pàgines que no es llegeix pas en un moment...

      Serà per llibres, com tu dius... procuraré deixar-los de banda, aquests.

      Elimina
  6. no n'estic gens segur, però de vegades (bastant sovint, però encara més en cinema) he pensat que l'efecte és el contrari; sempre ens diuen que cal denunciar-ho "perquè no torni a passar"; ja ho saps, tinc molts de dubtes sobre això i ara em vénen al cap tot de casos diversos; entenc, però, que en aquest apunt et refereixes a una exhibició desmesurada i repetitiva de violència
    segur que en sobra molta, moltíssima
    insofrible

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, estic d'acord en el què dius. Hi ha molt "tarat" a qui només falta que li donin idees. No estic d'acord en absolut amb cap mena de denuncia que consisteixi en explicitar-ho tot amb els detalls més cruels. Això no és una denuncia, és una "recreació". I en sobra molta, moltíssima. Inventada o recreada...
      Insofrible. Jo no puc amb ella.

      Elimina
  7. El llibre no el conec i no en puc parlar, però estic ben d'acord amb el teu plantejament: no passar més males estones gratuïtes, que prou que ens en regala la vida de tant en tant, i obrir la porta conscientment a tot allò que pugui ser-nos gratificant o plaent. No tan sols en l'àmbit artístic o literari. Segur que requerirà un esforç que valdrà la pena fer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que ha estat una experiència molt especial, perquè em donava sensacions contradictòries, m'agradava la manera, la forma literària i no podia suportar el contingut... un creuament de cables total.

      Però he decidit fer l'esforç que dius i centrar-me del tot en les emocions positives

      Elimina
  8. Aiii nooo de patir jo ja en tinc prou també, la veritat és que es passa malament quan es veu una peli d'aquestes o crec que pitjor si és a un llibre perquè la imaginació és més forta... Jo m'afegeixc al teu club!

    ResponElimina
  9. Puc entendre que es doni a conèixer la violència , si és real, perquè no torni a passar, però en el cas de ficció, per què???
    Us asseguro que només cal mirar les notícies. Ara acabo de veure el drama de tant de refugiats de Siria i Paquistà, amuntegats a Gràcia suportant la gana , el fred i els malts tractes de la policia...Un autèntic drama!!!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, però tot i així recrear-la i recrear-la... fa mal.

      Bon vespre, M Roser!

      Elimina
  10. A mi tampoc m'agrada la violència, ni llegir ni veure, així que veig molt poc cinema nou, ja que la violència està molt present, a més sembla que es recreen en ella, no n'hi ha prou amb dir que ha estat assassinat amb brutalitat, han de mostrar tots els detalls i quan més evident sigui el dolor millor. Em fa gràcia que, avui, es vegi malament exhibir una seqüència evident de sexe i no es tingui cap inconvenient a mostrar la violència, la humiliació, els horrors, amb minuciositat, fins i tot en cintes que poden veure els adolescents. Després no sabem com un vailet mata a qui se li presenta per davant en qualsevol centre d'ensenyament americà, igual només tracta d'imitar a alguns dels heroes que se li presenten als cinemes.
    Millor una cosa que et porti la pau o et tregui un somriure.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord amb tot el què dius. Pel que fa al cinema, pel que fa a la hipocresia de censurar més el sexe que la violència i la crueltat i també pels models que proposa als adolescents.

      Busquem la pau i escampem la pau i els somriures, Alfonso, ha de ser així.

      Una abraçada

      Elimina
  11. Gràcies per la informació. Crec que ara mateix no podria suportar llegir un llibre així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Faig poques ressenyes de llibres, perquè no en sé gaire, però necessitava treure tot això, dir-ho com si me n'alliberés.

      Elimina
  12. Després del teu escrit tinc molt clar que no llegiré pas aquest llibre, tot i que sigui molt bo. Com tu ja no m'interessen certes coses que només em generen dolor i sentiments d'impotència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que hi ha una gran majoria que pensem el mateix i la veritat és que me n'alegro...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari