ja em sembla preservat.
Els camps i el delta, a fora
per quan vols la immensitat.
Siguis on siguis
que no s'escapi
que no s'escapi
la placidesa mai més
del teu costat...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
guardem el que és més plàcid per tenir-ho sempre a mà. No hi ha millor remei.
ResponEliminaEstà bé la idea de tenir-ho sempre a mà... ens haurem d'inventar un truc per a fer-ho possible.
Eliminacabaneta del delta
ResponEliminapresent d'un passat
guaita que no et condemnin
com el delta a ser buidat
si els mal anomenats populars
imposen la seva maldat
cabaneta cabaneta imatge de tranquilitat
Un poema molt simpàtic, amb els millors desitjos per la cabaneta...
EliminaLes barraquetes blanques enmig de les planures del delta són un petit recer que convida a la placidesa...La mirada, fixa en l'horitzó...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Són molt boniques i un plaer per als ulls
EliminaEls teus dibuixos afegeixen delicadesa a les fotografies.
ResponEliminaPerservem la placidesa conquerida com si fos el nostre gran tresor.
M'alegro que pensis així, Consol, a vegades penso com us deveu sentir els fotògrafs de les imatges que trio... algun cop tinc por de destrossar-les, he, he, he.
EliminaLa placidesa sempre és un gran tresor... i tant!
ResponEliminaEl món interior i la immensitat a mantenir en equilibri tan fràgil asimetria
Poema delicat i aquarel·la sensible per tal de reflectir l'equilibri entre els dos mons que ens configuren.
Abraçades, des de El Far.
Sempre, ens movem en equilibris fràgils, les persones...
EliminaAbraçades, Jordi.
Després d'una visita reivindicativa, em queda pendent una visita al delta de caire més lúdic. A veure quan m'hi animo.
ResponEliminaA veure si trobes un dia... a mi també m'agradaria trobar-lo.
EliminaLa immensitat i la llum, això és el Delta. Les barraques, com tu dius, són per reposar de tanta meravella que t'aclapara.
ResponEliminaJa només mirar-les, els ulls hi reposen...
EliminaDe dins cap a fora, diuen que hauria de ser sempre l'art.
ResponEliminaSí, hauria de ser així, jo també hi estic d'acord!
EliminaPlacidesa: l'aquarel·la i el poema n'encomanen.
ResponEliminaGràcies, m'afalaga que ho pensis, que ho diguis...
EliminaNo deu ser gaire difícil que la placidesa ens acompanyi, en un indret tan maco com aquest. Si el paisatge, al natural ja convida a la placidesa, l'aquarel·la multiplica aquest efecte.
ResponEliminaGràcies, Montse!!!!
EliminaUna senzilla barraqueta.
ResponEliminaPer omplir-la de metàfores.
En veure aquesta barraqueta graciosa he tingut ganes de cantar una cançó popular valenciana que ens ensenyaven a col·legi i cantàvem a veus:
EliminaTinc una barraqueta que no té trespol (3 veg.repetir trespol)
cada matinaeta ja li pega el sol (id)
Trullarà (4 veg.)
I jo tinc un armari molt ben arreglat (3 veg.)
té tres quíqueres velles i un plat foradat (3 veg.)
Trullarà (4 veg,)
I com que és tan velleta no paga lloguer (tres vegades)
I era dels meus pares i és pels meus xiquets (tres vegades)
Trullarà (4 veg.)
Jordi, aquesta barraqueta ja sembla una metàfora, ella mateixa, crec que s'hi entendrà bé amb les que l'omplin per dins.
EliminaOlga, ara mateix m'agradaria sentir-te cantant aquesta cançoneta. No la conec, però és molt graciosa.
Un paisatge i uns colors sedants, que conviden a la placidesa, a la serenitat.
ResponEliminaMoltes gràcies, Glòria!!!
EliminaBell poema i magnífica aquarel·la
ResponEliminaMoltísimes gràcies, Alfonso!!!
Elimina