dimecres, 24 de febrer de 2016

Barraqueta del delta

D'una foto de la Consol d'Hora blava

Petit refugi, endins,
ja em sembla preservat.
Els camps i el delta, a fora
per quan vols la immensitat.

Siguis on siguis
que no s'escapi
la placidesa mai més
del teu costat...






27 comentaris:

  1. guardem el que és més plàcid per tenir-ho sempre a mà. No hi ha millor remei.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està bé la idea de tenir-ho sempre a mà... ens haurem d'inventar un truc per a fer-ho possible.

      Elimina
  2. cabaneta del delta
    present d'un passat
    guaita que no et condemnin
    com el delta a ser buidat
    si els mal anomenats populars
    imposen la seva maldat
    cabaneta cabaneta imatge de tranquilitat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un poema molt simpàtic, amb els millors desitjos per la cabaneta...

      Elimina
  3. Les barraquetes blanques enmig de les planures del delta són un petit recer que convida a la placidesa...La mirada, fixa en l'horitzó...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
  4. Els teus dibuixos afegeixen delicadesa a les fotografies.
    Perservem la placidesa conquerida com si fos el nostre gran tresor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que pensis així, Consol, a vegades penso com us deveu sentir els fotògrafs de les imatges que trio... algun cop tinc por de destrossar-les, he, he, he.

      La placidesa sempre és un gran tresor... i tant!

      Elimina

  5. El món interior i la immensitat a mantenir en equilibri tan fràgil asimetria

    Poema delicat i aquarel·la sensible per tal de reflectir l'equilibri entre els dos mons que ens configuren.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre, ens movem en equilibris fràgils, les persones...

      Abraçades, Jordi.

      Elimina
  6. Després d'una visita reivindicativa, em queda pendent una visita al delta de caire més lúdic. A veure quan m'hi animo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si trobes un dia... a mi també m'agradaria trobar-lo.

      Elimina
  7. La immensitat i la llum, això és el Delta. Les barraques, com tu dius, són per reposar de tanta meravella que t'aclapara.

    ResponElimina
  8. De dins cap a fora, diuen que hauria de ser sempre l'art.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, hauria de ser així, jo també hi estic d'acord!

      Elimina
  9. Placidesa: l'aquarel·la i el poema n'encomanen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, m'afalaga que ho pensis, que ho diguis...

      Elimina
  10. No deu ser gaire difícil que la placidesa ens acompanyi, en un indret tan maco com aquest. Si el paisatge, al natural ja convida a la placidesa, l'aquarel·la multiplica aquest efecte.

    ResponElimina
  11. Una senzilla barraqueta.
    Per omplir-la de metàfores.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En veure aquesta barraqueta graciosa he tingut ganes de cantar una cançó popular valenciana que ens ensenyaven a col·legi i cantàvem a veus:

      Tinc una barraqueta que no té trespol (3 veg.repetir trespol)
      cada matinaeta ja li pega el sol (id)
      Trullarà (4 veg.)
      I jo tinc un armari molt ben arreglat (3 veg.)
      té tres quíqueres velles i un plat foradat (3 veg.)
      Trullarà (4 veg,)
      I com que és tan velleta no paga lloguer (tres vegades)
      I era dels meus pares i és pels meus xiquets (tres vegades)
      Trullarà (4 veg.)

      Elimina
    2. Jordi, aquesta barraqueta ja sembla una metàfora, ella mateixa, crec que s'hi entendrà bé amb les que l'omplin per dins.

      Olga, ara mateix m'agradaria sentir-te cantant aquesta cançoneta. No la conec, però és molt graciosa.

      Elimina
  12. Un paisatge i uns colors sedants, que conviden a la placidesa, a la serenitat.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari