I la veritat, és que riure, riure, no he rigut gaire, però no m'he tret el somriure dels llavis en tot el llibre. I unes quantes vegades m'ha emocionat, fins a fer-me venir les llàgrimes als ulls de tendresa.
Diuen que és un Best Seller. I jo me n'alegro. És d'aquells llibres que l'hauria de llegir molta gent. Fan falta missatges de bon rotllo. De solidaritat, d'amistat, d'estimació. Una història de bona gent, amb molts defectes, però bona gent.
Ove és un obsessiu, que no està diagnosticat d'obsessiu, el diagnòstic, li poso jo. Mal humorat, un pèl agressiu, cap quadrat i amb molt poca paciència. Però és una persona bona i honesta... i té un cor massa gran. La història ens explica uns anys especialment difícils de la seva vida, de solitud no volguda. Si teniu ganes de somriure unes quantes horetes seguides, ja ho sabeu.
Si que és veritat, que la majoria de llibres són més aviat dramàtics...Jo acabo de llegir El Ressò de les muntanyes, d'un escriptor àrab i també l'he trobat trist. És de l'autor de dos llibres fantàstics, Cometas en el cielo i Mil soles esplèndidos( els vaig llegir en castellà), molt durs, però impressionants...Buscaré aquest que dius.
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Jo vaig llegir Mil sols esplèndits, en català i em va agradar molt, però tambè en va fer patir... I a vegades n'estic tipa de patir llegint.
EliminaSeguiré la teva recomanació, Carme, perquè la veritat és que darrerament també em costa trobar llibres que m'agradin. Ara acabo d'adquirir La finestra de Vermeer, del meu adorat Pere Rovira, i crec que en serà l'excepció.
ResponEliminaUna abraçada!
A veure, no és gran literatura, però es bonic i agradable de llegir. A aquest home, Ove, a vegades el mataria, però al final te l'acabes estimant.
EliminaUna abraçada.
Ho tindrem en compte.
ResponEliminaEls somriures curen. I si no ho acaben de fer, almenys mentre ho intentem ajuden.
ResponEliminaGràcies pel bon consell. Fa temps que no trobo res amb cara i ulls, i ja convé, aquesta lectura que recomanes.
EliminaEls somriures sempre van bé, Xavier, i tant!
EliminaA veure si t'agrada, Olga. En aquest cas, jo parlo més del contingut que no pas de la forma.
Un libre bon pel còr, alara i cal anar!...
ResponEliminaBo pel cor, amic Alan... Gràcies per venir!
EliminaA mi també em tiren una mica enrere les històries que sé que seran tristes, o depriments, o molt dures... Tinc ganes de llegir coses que m'entretinguin i em facin passar bones estones! :-)
ResponEliminaNo està la meva economia com per comprar llibres nous, però com sempre és bo tenir recomanacions, recordaré aquesta teva "per si un cas" :-)
El pobre Ove, no passa un bon moment, però tot i així, no és un llibre trist...
Elimina