dimecres, 1 de juny del 2016

Convivència - figues de moro


Aquest post està dedicat a la Gerònima, perquè ella em va donar la idea de fer parlar les figues de moro i també perquè la trobo a faltar, ara que no hi és gaire. Una abraçada, bonica!

Em van desarrelar de la meva muntanya, on vivia,  allà ran de mar, en un vessant força pedregós, d'un turó mig escapçat. Allà, les meves companyes, figues de moro i jo que ocupàvem bona part del turó, teníem punxes. Per què parlo en passat? Tinc punxes, tenim punxes.  A la jardinera del carrer, vaig continuar tenint punxes, M'avergonyia al teu costat, pensament, tan boniques que són les teves flors, de pètals suaus i de colors bonics, però de mi surten punxes i no puc fer res per evitar-ho... m'enlairo, ben amunt per no tocar-te. Jo he vist més d'un cop que quan em toquen les persones, es queixen.  Quan va venir el temps, em van sortir les figues, vermelles o morades, però sempre boniques. Em vaig alegrar, però la meva alegria va durar poc, quan em vaig adonar que sobre les figues hi havia més i més punxes. I tu enfadat amb mi, pensament, per res, per mi, per ser com sóc. I jo, tan trist, pobre de mi... què podia fer?  No he triat res, ni la meva forma, ni el meu color, ni el lloc on vaig néixer, ni el lloc on he arribat.  Però quan aquella noia, va dir  "Quina combinació més bonica, figues de moro i pensaments a la mateixa jardinera" i tu vas alçar els pètals i els estams i em vas mirar encuriosit, jo ja em vaig sentir millor. Vaig entendre't jo també a tu.  No t'amoïnis, m'alçaré ben amunt per no punxar-te. M'agrada molt tenir-te embellint la terra que compartim, tots dos.

24 comentaris:

  1. Respostes
    1. Una mica sí, és una bona comparació, he, he, he... m'has fet riure...

      Elimina
  2. El nostre entorn és ple d'aquestes parelles, aparentment, impossibles.

    ResponElimina
  3. ple de punxes, però també de tendresa

    una abraçada Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Explicar sincerament les nostres raons o experiències sempre inclou sensacions de tendresa, la sinceritat, la bona fe, la bona voluntat... a vegades fan miracles.

      Una abraçada.

      Elimina
  4. Es curiós, però la vida està plena de flors i punxes que conviuen, i fins i tot, s'estimen.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, tens raó, fins i tot s'estimen i fins i tot s'estimen molt...

      Una abraçada, Mari!

      Elimina
  5. Voler entendre's i compartir, aquesta és la clau, crec.
    Que no s'amoïni la figuera, perquè encara que tingui punxes, té unes flors precioses i uns fruits exquisits.
    Bessets dolcets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He oblidat de parlar de les flors precioses, que és ben cert que les té...

      Una abraçada dolceta, també!

      Elimina
  6. Si un s'ho proposa, veu la bellesa a tot el seu voltant, encara que hi hagi alguna punxa...Un relat molt bonic.
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  7. Gràcies!!!!
    Molt bonica la versió de les figues. Crec que els dos embelleixen la terra: figues de moro i pensament. :)
    Què millor que entendre, acceptar i estimar les diferències?
    Una abraçada Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, a tu, Gerònima!!! Realment és el millor que podem fer, però sovint ens costa molt. I és extraordinari que l'esforç d'acceptació vingui pels dos costats. Normalment o tots dos costats es posen de cul o només s'esforça un d'ells.

      Elimina
  8. Moltes vegades ens entestem és destacar els que ens enemistat, en comptes de potenciar el que ens fa amistar. Moltes vegades ens tanquem en veure les deficiències i no en valorar el positiu de cada un.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quanta veritat, Alfons, i si mirem bé sempre hi ha coses que ens poden acostar...

      Elimina
  9. La comunicació és molt important. Si no parlen entre ells no coneixeran els motius dels seus actes, o els seus orígens. És fàcil que hi hagi malentesos, perquè si et muntes pel·lícules el més normal és equivocar-te de mig a mig. Ara que ja han parlat, segur que la convivència dels dos serà molt més plaent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, si ens muntem pel·lícules ens acostumem a equivocar per falta d'objectivitat en els raonaments o percepcions de les coses. Parlar no sempre ho resol tot, però no parlar, és molt pitjor.

      Elimina
  10. Has fet parlar les figues? El que no aconseguisques tu...
    Un dia hauràs de dedicar-me un post, que jo ara tampoc no hi sóc gaire.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, he fet parlar les figues, no hi ha com empatitzar amb elles i t'ho xerren tot.

      Un dia et dedicaré un post, perquè és cert que no hi ets gaire i també que et trobem a faltar. Però no tens l'altra condició que ha complert la Gerònima: m'has de donar la idea... ;)

      Elimina
  11. Una figuera molt assenyada i considerada i a demés dóna uns fruits boníssims. Ara falta saber que diu el pensament...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El pensament ja va parlar primer... Estava ofès per les punxades... ;)

      Elimina
    2. Si, però després dels raonaments de la figuera, que opina?

      Elimina
    3. Jo crec que es va sentir entès, també... Potser conformat. A ningú li agrada que el punxin però adonar-te que l'altre no pot fer-hi més i que es fa càrrec de la situació ajuda a la convivència

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari