divendres, 10 de març del 2017

Neu



Me la miro, atentament, embadalida. El primer dissabte de març, la torno a sentir a prop. La veig caure poc a poc, des del cotxe, a floquets petits i espessos. Cobreix les branques dels arbres, s'amuntega sobre les muntanyes.

Sento com l'enyorava: quant temps feia que no veia nevar!!!

























Més tard pugem amb una retrac, fins dalt de tot de les pistes, fins dalt la carena, a l'hora que ja no hi ha ningú i la claror del dia, disminuïda pels núvols blancs i densos que cobreixen el cel, va minvant amb colors molts suaus dels capvespres rere les muntanyes.























Ha estat una celebració d'un aniversari familiar, molt especial.  Un regal no només per la que complia 70 anys sinó per a tots. Vam gaudir i ens vam emocionar. Un privilegi insospitat. Amb els anys que fa que no esquio, poder pujar fins aquí en un dia de neu, ha estat una experiència inoblidable.

22 comentaris:

  1. Aquest any encara no he vist la neu! Però com pot ser! Bé, em sembla que d'aquí a una setmana en veuré força...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que tinguis sort, XeXu, veure la neu, renova el meravellament per la vida, si mai se t'ha esgarriat.

      Elimina
  2. Una bona celebració. Prop dels núvols i del cel. Magnífics els arbres quan estan nevats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, va ser una idea ben encertada, molt maca la celebració.

      Elimina
  3. Sempre és bo el gaudi, nevat o no. Ara mateix, a mi, se'mfa difícil pensar en la neu, ací hi ha temperatures properes als 30 graus. Però diuen que dilluns tornarà el fred i la pluja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho crec, tot just fa una setmana d'aquesta neu i avui que tornem a ser al Pirineu (si bé no al mateix lloc) sembla estiu...

      Elimina
  4. Una celebració que fa enveja. La neu és màgica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre màgica, i tant! Les sensacions que produeix la neu són molt especials, molt profundes, molt endins d'un mateix. Al menys a mi em fa aquest efecte com d'una mística natural.

      Elimina
  5. Neu: sinònim de refugi i abric, d'admiracions i somriures.
    Calor: ardència implacable difícil d'evitar.
    M'agrada més el paisatge que expliques ara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agrada molt aquest paisatge... que tots admirem amb ulls de nens.

      Elimina
  6. Una celebració molt entranyable , en donen fe aquestes boniques fotos...Fa molt de temps que no he vist nevar, ho trobo a faltar!
    El que no tenen el privilegi d'emocionar-se. no saben pas el què es perden.
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veure nevar dona una pau .... sortir a caminar sota la neu és un trobar-se un mateix.

      Elimina
  7. Una celebració que no oblidareu mai, segur. És màgica, la neu. Recordo la nevada que em va sorprendre a finals d'abril a Caldes de Boí i les meravelloses sensacions que va provocar-me... Les imatges, precioses!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo recordo també aquesta nevada que dius, encara que no hi era... però que ens vas explicar. Quin goig, la neu, Montse!!!

      Elimina
  8. A mi m'agrada molt la neu, i encara que els darrers anys no l'hem vist per ací, aquest any en va caure una bona, i el paisatge es transforma, de manera que no sembla el mateix. M'agrada el silenci que la neu em transmet, com si res més no existira, només els flocs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, mira, que també la recordo. Teníem aquell dia una amiga viatjant capa a Barcelona, i des del tren ens va enviar unes imatges que semblava la Siberia... he, he, he... El silenci de la neu, Mari, és un silenci molt i molt especial. Qui no l'ha sentit mai, desconeix alguna cosa profunda del silenci.

      Elimina
  9. Que oportuna aquesta nevada en un dia tan assenyalat! Veig que la vareu gaudir molt. A la gent menuda els encanta la neu, i, pel que veig, als grans també.
    Per molts anys, bonica!
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vam gaudir tots com els nens... la recordarem, segur aquesta data!!!

      Abraçades, Glòria!

      Elimina
  10. Jo no serveixo per esquiar... i aquest any no he vist la neu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc gaire, la veritat. Fa un munt d'anys que no esquio, però no vam pujar a esquiar, vam pujar a veure la neu, a veure el paisatge, les muntanyes, a veure les boires i com nevava. Per a mi aquest any ha estat l'únic dia que l'he vista.

      Elimina
  11. Fixa't que desprès d'una setmana gairebé d'estiu, avui fa molt de fred...no m'estranyaria gens veure neu a Tramuntana demà al matí.
    Té tanta màgia que fins i tot s'encomana amb aquestes fotos tan maques.
    Aferradetes, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ha durat gaire el fred per aquí dalt... ja torna a fer temps de primavera...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari