Dibuix i poema collits a les Menudeses Especiades XIV
Mai no és buida l'espera,
mentre les calideses
de colors i formes
retallades amb molta cura
fan un dibuix
mentre les calideses
de colors i formes
retallades amb molta cura
fan un dibuix
sense pautes apreses.
Dibuix de llibertat.
Hi ha esperes dolces, molt dolces, com ara aquelles en les que saps que la persona que esperes no tardarà a arribar. Mentre, hi pot haver petits detalls, com les fulles dels arbres quan cauen a la tardor, que mos fan companyia i l'espera més bonica :)
ResponEliminaHi ha esperes que desesperen i de vegades, el que s'espera no passa o fins i tot passa tot al contrari del previst... Hi ha dies que es glaça l'espera.
ResponEliminaSort de les esperes dolces!
esperarem veient-les voleiar
ResponEliminaDansen les fulles
ResponEliminaalleugerint l'espera.
Pense els teus llavis.
És curiós, el banc no té pressa i, en infinita paciència, sempre espera; en canvi, les fulles, com les persones, seuen inquietes i bellugadisses, com les persones, això si, també com les persones, plenes de color.
ResponEliminaNo sé què dir, Carme; el dibuix, el poema i el comentari anterior al meu només em deixen dir que sí, amb tota l'admiració cap a vosaltres.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Carme, m'encanta el teu Blog, encara que no comenti cada dia passo per aquí.
ResponEliminaFins aviat,
Al banc o damunt l'herba
ResponEliminaespero -pacientment-
que m'acompanyis.
El crec crec de les fulles al caminar mentre t'acostes al banc de l'estació sempre es bona companyia
ResponElimina"sense pautes apreses"
ResponEliminaPreciós tot.
le fulles volen lliures, si em sento al banc les veig volar, molt bonic
ResponEliminaM'encanta! No veiem cap fulles. Tenim 51 cm de neu:D
ResponElimina