L'artesà ha fet simètric el cistell,
pel seu bon funcionament.
Ha deixat la imperfecció
per mantenir la bellesa.
Oblidaré la simetria,
o farem que no sigui
mai perfecta, entre tu i jo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
les imperfeccions són belles, humanes, tendres
ResponEliminaPenso exactament com en Tibau.
ResponEliminaEntre tu i jo, millor que sigui així!
ResponElimina*Sànset*
Vull creure que és en la imperfecció i en l'assimetria on rau la bellesa. Sinó que coi en faig del nas tort? :)
ResponEliminaCertament, compartir la vida amb algú "perfecte" ha de ser "desesperant"...
ResponEliminaDe les persones estimades fins i tot algunes imperfeccions ens agraden i ens fa feliç veure com les nostres són acceptades ;-))
Ser simètric és avorrit.
ResponEliminaQui diu que l'assimetria no és perfecte? El perfecte per a mi, per a un altre pot ser imperfecte
La imperfecció em resulta meravellosament perfecta. I és en ella on trobem les coses que ens agraden.
ResponEliminaFins i tot hi ha imperfeccions perfectes. Tot depèn dels ulls que miren. Si no, pobre Picaso!
ResponEliminaUn cistell preciós que duu paraules sàvies....visca les asimetries i les imperfeccions!
ResponEliminaGrans paraules CarmeEn la simetria i la perfecció no sempre hi ha la bellesa ni l'amor.
ResponElimina"M'agrada la imperfecció per mantenir la bellesa..."
ResponEliminaEn la suau d’asimetria hi ha la singularitat...
Des del far...
onatge
Ben bé asimètrica i lluny de la perfecció...
ResponEliminaCom la Clídice també tinc el nas tort...serà la remesa del 63?
Molt bon cap de setmana llarg i pont i...
En són, Jesús!
ResponEliminaJo també, Filadora!
Perfecte, Sànset, totalment d'acord! :)
Clídice, no serà tant...
Assumpta, tota la raó!
Khalina, jo també li trobo!
Olguen, gràcies, totalment d'acord.
Pilar... i els ulls miren tant diferent, oi?
Elfri, doncs Visca!
Mireia, sempre segur que no... la pregunta és: algun cop
onatge, singularitat... i tant que sí! En la perfecció no n'hi ha mai.
Fanal del 63, gràcies per venir i molt bon cap de setmana llarg!
Doncs a mi m'agrada la simetria. En les coses. En les persones, no hi ha normes.
ResponEliminaLa asimetria fa que les coses siguin úniques...i les persones també.
ResponEliminapetó
PS: La meva germana fa cistells de medul·la... no del tot simètrics, però... molt bonics ;o)
Sí, visca les simetríes, com diu en XeXu! I... hmmm... visca les assimetríes, també; i les imperfeccions, i les perfeccions... Visca tot allò que ens fa feliços!
ResponElimina(mode cap de setmana activat ;)
Les simetries també són belles, com la cistella, però... i si omplim la simetria de la cistella amb pètals de flors variats, diferents, de tots colors i formes i perfums?
ResponEliminaEls japonesos, que han pensat en tot, ténen una filosofia anomenada Wabi-Sabi i que parla de la bellesa de les coses imperfectes, l'autenticitat de les coses efímeres i inacabades, tot imitant la natura ja que connecta amb l'essència humana i ens ajuda, diuen, a valorar la vida. Diu que les coses rugoses, orgàniques i irregulars desprenen més bellesa i més autenticitat que les coses uniformes. Ho subscric completament; penseu que aquesta filosofia és al darrere de la seva cal·ligrafia, dels ikebanes o dels haikús. És que aquests japos...!
ResponEliminaMmm, com t'agrada la geometria, en aquest cas la imperfecta! Així s'hi podrà encabir molta... fruita? mel? llana? ara sí que m'he quedat intrigada, perquè deu ser el cistell? quin enigma amaga?
ResponEliminaXexu, si dono tantes voltes a aquest tema, és precisament perquè a mi també m'agrada la simetria, sobretot entre els persones, però com que a vegades la trobo impossible, per força he de buscar els avantatges a la asimetria... :)
ResponEliminaBen segur, Miquel, que la asimetria és sempre molt més irrepetible que no pas la simetria. :)
Exacte, Ferran! hem de saber ser feliços amb el que ens anem trobant... una abraçada, asimètrica!
Noves flors, aleshores quedarà una combinació perfecta. Em sembla una boníssima solució!
Doncs en aquestes coses, crec que deuen tenir raó, Joan!
Cèlia, més que amagar cap enigma, potser pot ser una mena de metàfora. :)