divendres, 17 de desembre de 2010

Espolsant la sorra


Si pugem una duna ens haurem  d'espolsar la sorra  de les sabates  i els mitjons.Però  després,  en baixar,   som més  rics:  en sorra, en sensacions, en imatges, en vent  i en moments.

17 comentaris:

  1. És molt divertit pujar al cim d'una duna...N'hi ha algunes que són gegantines i fan competència a les talaies. M'agrads la sorra i quedar-me descalça per poder trepitjar-la millor. És un bon massatge.

    ResponElimina
  2. M'agrada més descalça, però ara, amb el fred, també ho faria així... Quina sensació més especial, oi?
    Petons, Carme!

    ResponElimina
  3. M'agrada, ser rica d'aquestes coses que tu indiques.

    ResponElimina
  4. Pilar, Noves Flors, Rita, feia un fred terrible, no pas per anar descalços, tot i que en vam veure un que hi anava. Va ser especial, realment la troballa d'una duna immensa.

    ResponElimina
  5. El millor és anar amb la sorra fins al final, i llavors, guardar-la en un potet, de record...jo en tinc la casa plena,de potets de sorra...


    Petonassos!

    ResponElimina
  6. Deixaria caure lletres
    com granets de sorra
    fins fer una muntanya
    de paraula bona...
    Baixaria els dits,...
    granets a la boca
    sorgirien com vent
    impulsant a la roca
    mil frases concretes
    que es gravin com esponja
    Salut per la Terra,
    Llibertat que s'imposa
    Amor que no es calmi
    Pau a tots a tothora.
    ...............Anton
    Busqueu la felicitat si no la teniu ara, la trobareu, si escureu bé, dins vostre...
    Si la teniu cuideu-la que és brèvola com un buf d'aire que passa i despareix.

    ResponElimina
  7. Les dunes, pel meu humil gust podològic, s'han de pujar ben descalç.

    Si fa massa fred ... si fa massa fred jo no em mouria de casa, perquè enganyar-nos :)

    ResponElimina
  8. Què bonica aquesta metàfora! Així la llegeixo jo.
    Em va prou bé avui.
    Un petonàs!

    ResponElimina
  9. Ben i bellament dit! si no hi tens res per a espolsar....és que no has gosat pujar cap duna

    ResponElimina
  10. zel, col·lecció de sorres.. que bonic!

    Muntanyes de lletres i de paraules bones, que bonic! I frases que volen amb el vent! Gràcies, Anton.

    Óscar, si fa fred i t'hi trobes... puges. No podries pas evitar-ho... T'abrigues bé i puges! :)

    Fanal blau, les petites coses de la vida ens proporcionen mil metàfores, de tant en tant en pesco alguna. Realment a mi també em va bé.

    Elfri, jo sempre prefereixo haver d'espolsar-me, però pujar.

    ResponElimina
  11. pujarem a la duna sens dubte..i ens espolsarem la sorra tant com calgui..

    quin dibuix més bo Carme, els personatges molt expressius...!

    ResponElimina
  12. A aquest dibuix surts tu!! :-))

    T'espolses la sorra però somrius, perquè ets més rica en moments, la teva col·lecció és més gran :-))

    ResponElimina
  13. Gràcies, lolita! Una més a pujar! Me n'alegro.

    Assumpta, si surto jo, però no pensava que se'm reconeixia! Va ser un moment emocionant el de la duna.

    ResponElimina
  14. De veritat pensaves que no se't reconeixia? hehehe la primera per l'esquerra... ets clavadeta! No pot ser ningú més :-))

    ResponElimina
  15. M'agrada la imatge, s'us veu molt somrients! Bona experiència, doncs!

    ResponElimina
  16. Carme, t'ha sortit una frase digna de formar part al llibre de la vida que tots hauríem d'anar consultant de tant en tant. Felicitats!
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  17. Sí, sí, potser era previsible, Assumpta, però no m'hi vaig matar gaire en assemblar-m'hi. :)

    Ho a ser, Xexu, ho va ser!

    Galionar, gràcies maca... per a mi és important funcionar així a la vida. Si m'he d'espolsar la sorra me l'esposo i si m'he d'espolsar neguits o tristeses, també me'ls espolso. L'important és no quedar-nos sense viure.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari