Com un raig d'aigua domesticat
que saltés un cop i un altre,
amb recorreguts esperats...
m'enlairo per tornar fins a terra,
però no et puc arribar a atrapar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Carme, has humanitzat les matemàtiques! Molt bé!
ResponEliminaUns recorreguts no per esperats menys bells. La bellesa de les paràboles que descriuen els dolls d'aigua en algunes fonts "domesticades" sempre em corprén.
ResponEliminaUnes paràboles entremaliades, no sé si domesticades o educades que boten i reboten contra el limit permès....metàfora líquida topant contra el text!
ResponEliminaCom una metàfora de la vida mateixa...
ResponEliminaM'ha agradat el poema, és una bufada de frescor per donar llibertat, és vida.
ResponEliminaUn raig cangur i matemàtic!!! Un poema fantàstic!
ResponEliminadomesticar un raig d'aigua no és poca cosa.. si que ho són sí d'entremeliades les geometries! no sé pas qui les haurà inventades...
ResponEliminaAixí, com un raig d'aigua, em sento molts cops...
ResponEliminaBon cap de setmana guapa!
Gràcies, Josep Lluís!
ResponEliminaSi, a mi també, Noves Flors!
Elfri, doncs deuen ser una mica com jo, que sempre topo amb el text... :)
Sí, XeXu, com la vida mateixa.
Mª Antònia, m'agrada la teva visió, és optimista!
Cèlia, un raig cangur, quina gràcia que m'ha fet!
lolita, no ho sé pas! potser són com les volem veure.
Guspira, mentre vagis agafant impuls per tornar a saltar, ja va prou bé!
ResponEliminaTensió, relaxació; conquesta, gaudi de l'objecte conquerit; sístole, diàstole; amunt, avall; aspiració, consecució; desig, obtenció, etc... Molt ben trobat.
ResponEliminaAfegitó:
ResponEliminaEi! Ara veig que són dos sèries que s'enllacen. El cicle vital l'hem de fer entre dos perquè sigui maco i ben parit.
Gràcies, Llaudal, sí, sí, són dues sèries que s'enllacen. Potser és això el que hem d'aprendre, a enllaçar-nos, que no vol pas dir sempre fer les coses a la vegada.
ResponEliminaCarme avui m'has deixat sense paràboles...
ResponEliminaDes del far...
onatge