D'una fotografia de Fanal blau
Assagem colors de nit
sota el núvol de lluna.
Sabem que n'hi ha
de desconeguts, encara.
...................................................................Carme
Dins el mantell de la nit
assegura colors teu esperit.
Llençol sense neguit
descobreix teu infinit.
................................................................ Anton
assegura colors teu esperit.
Llençol sense neguit
descobreix teu infinit.
................................................................ Anton
Fulles de lluna
rient al mig de la nit.
Secreta dansa.
rient al mig de la nit.
Secreta dansa.
..................................................Noves Flors
Sóc la impossible au,
furt de lluna,
que nasc de la foscúria
per ataüllar-ho tot.
furt de lluna,
que nasc de la foscúria
per ataüllar-ho tot.
...........................................................Francesc Mompó
Avergonyida lluna
amagant-se
en el seu vel
de núvia primerenca
amagant-se
en el seu vel
de núvia primerenca
............................................................Garbí
Per l'espiell de les fulles
m'enfilo a la lluna.
Nit de somnis.
m'enfilo a la lluna.
Nit de somnis.
.....................................................Fanal Blau
La lluna es vesteix de núvols.
No vols mostrar-nos la seva esplendor.
La lluna s'amaga tímida.
Som dos estranys en la foscor.
No vols mostrar-nos la seva esplendor.
La lluna s'amaga tímida.
Som dos estranys en la foscor.
.............................................................Gabriel
Dins el mantell de la nit
ResponEliminaassegura colors teu esperit.
Llençol sense neguit
descobreix teu infinit.
.................. Anton
Un núvol que permet intuir una Lluna preciosa, ben rodona. I primaveral, per cert, amb aquestes fulles que en aquests dies només podem recordar!
ResponEliminaEl núvol sembla un colom blanc. Has dibuixat la teva pau que comparteixes, Carme.
ResponEliminaGràcies!
La nit reflexiva i creativa, emmarca la lluna en un núvol poètic. Les fulles dels arbres són la cortina darrere la qual s'amaga.
ResponEliminaJo hi veig un aura rosada! I aquestes fulles, Carme! T'han quedat maquíssimes!
ResponEliminaUnes gotes més de frescor, però no amb fred, plenes de caliu.
ResponEliminaFulles de lluna
ResponEliminarient al mig de la nit.
Secreta dansa.
Sóc la impossible au,
ResponEliminafurt de lluna,
que nasc de la foscúria
per ataüllar-ho tot.
Avergonyida lluna
ResponEliminaamagant-se
en el seu vel
de núvia primerenca
Per l'espiell de les fulles
ResponEliminam'enfilo a la lluna.
Nit de somnis.
Una vegada més, gràcies!
Tant la foto original com la "versió-Carme" són precioses :-))
ResponEliminaI el nom del post... "Núvol de lluna" sembla el nom d'una princesa índia de conte ;-)
La lluna es vesteix de núvols.
ResponEliminaNo vols mostrar-nos la seva esplendor.
La lluna s'amaga tímida.
Som dos estranys en la foscor.
No sé si m'ha agradat més el poema o el dibuix; totes dues coses són màgiques i conviden a perdre's, una vegada més, en la immensitat del cel.
ResponEliminaUna gran abraçada, Carme!
Sempre he pensat que hi ha colors que mai ningú no ha vist. Bona nit Carme!
ResponEliminaM'agraden els poemes i com t'ha quedat el nigul del dibuix. No sabria com donar-li aquest puntejat. És maquíssim!
ResponEliminaUix, ja em va agradar el seu post d'una forma especial, i ara tu li acabes de donar el toc màgic!
ResponElimina