Jo crec que el fet que quelcom sigui assimètric no és sinònim d'imperfeccio. Es podri dir que aquesta pera és asimètricament perfecta. Segur que el seu gust i les seves vitamines són úniques...Com ella.
parlant de peres ets la pera! tot just havia comentat l'anterior post teu i ara ui! una pera! la pera és boníssima independentment de la seva asimetria...
la pera és tota una senyora i no enganya, crida amb força i orgull que ni és rodona ni quadrada viu en un cos asimetric sense complexos de passarela de moda barata.
per això ser la pera és un elogi,tots volem ser la pera alguna vegada..
Carme, aquesta assimetria d'avui em recorda el complexos de la meva filla quan era adolescent: els seus pits no eren perfectament simètrics i se sentia la més desgraciada del món. Ara que han passat tants anys i que alleta el seu fillet, em sembla que li faré la mateixa pregunta que avui ens regales, a veure si recorda aquells temps i pot fer-se un tip de riure. Una forta abraçada!
Mira que m'agrada tot, de menjar, fins-i-tot les coses estrafolèries, però no puc amb la pera. Serà per la seva assimetria? No ho crec, segur que, ben mirada en té (i si no, es liqüa i el suc es reparteix en dos gots iguals; o se la posa davant d'un mirall) ;-)
Boníssima, Elfri, ami també m'agrada. I m'agrada també que em diguis que sóc la pera!
Xexu, a vegades, saps? mentre he estat buscant la simetria... la vida va continuant ...
sànset, jo també penso que NO!
SÍ, lolita, jo també vull ser la pera alguna vegada! :)
Galionar, m'encanta la teva reflexió i la teva comparació... el teu nét bé que deu créixer sa i preciós. Espero que la teva filla pugui somriure de toty plegat.
Fanalet, :)
Ferran, a mi també m'ha agradat!
Joan, em sap greu, això de la pera... :)
Assumpta, va! seiem a menjar-nos una pera?
M'encanta la teva afirmació sobre la simetria, Pere, m'encanta!
Que tornin a ser ben assimètriques. Perquè està demostrat que a més simètriques més insípides. ( ostres ara que hi penso la vida també és una mica així)
Jo crec que el fet que quelcom sigui assimètric no és sinònim d'imperfeccio. Es podri dir que aquesta pera és asimètricament perfecta. Segur que el seu gust i les seves vitamines són úniques...Com ella.
ResponEliminaparlant de peres ets la pera! tot just havia comentat l'anterior post teu i ara ui! una pera! la pera és boníssima independentment de la seva asimetria...
ResponEliminaTot depèn del pla amb el que la tallem, si la busques, també trobaràs aquesta simetria.
ResponEliminaLa resposta és NO. A mi ja m'agrada que sigui assimètrica, així té més mèrit dibuixar-la!
ResponElimina*Sànset*
la pera és tota una senyora i no enganya, crida amb força i orgull que ni és rodona ni quadrada viu en un cos asimetric sense complexos de passarela de moda barata.
ResponEliminaper això ser la pera és un elogi,tots volem ser la pera alguna vegada..
Carme, aquesta assimetria d'avui em recorda el complexos de la meva filla quan era adolescent: els seus pits no eren perfectament simètrics i se sentia la més desgraciada del món. Ara que han passat tants anys i que alleta el seu fillet, em sembla que li faré la mateixa pregunta que avui ens regales, a veure si recorda aquells temps i pot fer-se un tip de riure.
ResponEliminaUna forta abraçada!
No!!!
ResponEliminaM'encanta el concepte d'"assimetria perfecta" de la Pilar! Ni menys gust ni menys vitamines: visquen la pera i la imperfecció!
ResponEliminaMira que m'agrada tot, de menjar, fins-i-tot les coses estrafolèries, però no puc amb la pera. Serà per la seva assimetria? No ho crec, segur que, ben mirada en té (i si no, es liqüa i el suc es reparteix en dos gots iguals; o se la posa davant d'un mirall) ;-)
ResponEliminaQuè vaaaaaa!! Les peres són delicioses, magnífiques, sucoses, refrescants... siguin simètriques o asimètriques... ara mateix me'n menjaria una :-))
ResponElimina"Aquesta pera
ResponEliminala pera llimonera,
dos talls de pera"
La simetria és un error de la naturalesa, per falta d'imaginació:)
Bona nit Carme.
Asimètricament perfecta! Pilar, m'encanta!
ResponEliminaBoníssima, Elfri, ami també m'agrada. I m'agrada també que em diguis que sóc la pera!
Xexu, a vegades, saps? mentre he estat buscant la simetria... la vida va continuant ...
sànset, jo també penso que NO!
SÍ, lolita, jo també vull ser la pera alguna vegada! :)
Galionar, m'encanta la teva reflexió i la teva comparació... el teu nét bé que deu créixer sa i preciós. Espero que la teva filla pugui somriure de toty plegat.
Fanalet, :)
Ferran, a mi també m'ha agradat!
Joan, em sap greu, això de la pera... :)
Assumpta, va! seiem a menjar-nos una pera?
M'encanta la teva afirmació sobre la simetria, Pere, m'encanta!
Que tornin a ser ben assimètriques. Perquè està demostrat que a més simètriques més insípides.
ResponElimina( ostres ara que hi penso la vida també és una mica així)