Unes hores de parèntesi
de no ser enlloc,
ocupada encara la ment
en pensaments habituals.
Hores d'il·lusió i de nous camins.
Imatges d'aigua i de verd
com un paràgraf nou per estrenar.
Obrim la porta als dies tranquils.
Naveguem sense vaixell,
només en somnis i ulls ben oberts.
Més enllà del pont,
els arbres a la riba
ens donen la benvinguda.
Unes hores... de no ser enlloc,
ResponEliminade ser només aigua.
Bon diumenge Carme.
Veig que hem compartim hores d'aigua, de rius, de canals, ponts i ribes.
ResponEliminaUn petó i molt bon diumenge, Carme!
A pocs quilòmetres de casa pots navegar amb la il.lusió de compartir paisatges i moments.
ResponEliminaBon diumenge Carme
Un lloc fantàstic, tranquilitat i quietud.
ResponEliminaBon dia Carme.
Quin lloc més fantàstic per navegar amb la imaginació, amb els sentits..i amb els somnis!
ResponEliminaConec el lloc....ideal per desconnectar. Feliços pensaments..
ResponEliminaSovint trobes uns espais ben especials, Carme. Gràcies per portar-nos-els, per fer-nos-els disfrutar també nosaltres :)
ResponEliminaUn paisatge ideal per gaudir d'hores de parèntesi, d'hores d'il·lusions, de navegar per somnis amb els ulls ben oberts... M'encanta!
ResponEliminaQue tinguis un bon diumenge, guapa!
Una preciosíssima, en superlatiu, fotografia,la que et trobes de cara en entrar ara al teu blog.
ResponEliminaAire i més aire per als que vau poder gaudir d'un pont de cinc dies, i especialment per a tu i els teus, Carme, essent enmig de la tranquil·litat de Moissac, que traspua en el teu dibuix.
ResponEliminaBon diumenge per a tu també, d.
I que bé que es van posar aquests dies, oi? Mira que jo no vaig anar enlloc i es van posar bé igual. Però veig que tu els vas aprofitar molt bé.
ResponEliminaGaudeix del Llenguadoc! Com les gavines que entren terra endins durant l'hivern, te n'has anat a buscar l'aigua dolça del canal lateral del Garona. I amb l'ordinador al damunt, sembla.
ResponEliminaUn respir, una pausa per agafar forces, un moment per asserenar-nos. Un bon poema il·lustrat.
ResponEliminaUna abraçada. Fa temps que no passava. ^_^
Preciosa França i, com aquell qui diu, aquí al costat.
ResponEliminaM'has fet recordar de nou el Tarn i, sense tancar els ulls, ja vaig en barca.
Gaudeix, Carme!
No coneixia Moissac i després de la bonica presentació que ens en fas m'han vingut ganes de anar a la seva web oficial per fer-hi un viatge virtual.
ResponEliminaHa valgut la pena, gràcies! :-)
P.S: M'ha fet gràcia veure que hi conreen un raïm anomenat Chasselas que té un gra rodó que s'assembla al xarel·lo, el que no sé és si serà tan enigmàtic... ;-DD
Flueix el passadís dàigua fins els arbres...I més enllà, regant les il-lusions, amb pluja de paraules.
ResponEliminaAquests trams d'aigua que flueixen calms ens fan sentir bé perquè el fluïr de la nostra vida s'hi acompassa i es calma, cosa que, sovint, ens convé. Una bonica foto per conservar la sensació de pau.
ResponEliminacamina amb la rosa al pit
ResponEliminacom fi perfum que divaga.
El treball avui fa vaga,
aigua i pont sense neguit.
................. Anton.
Moisac! Vas poder verue el claustre? és genial!
ResponEliminaFrancesc, no ser ben bé enlloc fins a trobar l'aigua!
ResponEliminaCompartim, fanalet, una abraçada.
Joana, pocs quilòmetres i moltes coses noves i especials.
Fantàstic, de veritat, Pere! Bon capvespre de diumenge!
Elfri, com que no vam navegar, només navegaven els ulls i la ment! :)
Gràies Garbí! És ben bonic, eh? La primera parada del camí.
Ferran, no fem grans viatges, la veritat, però a mi m'agraden molt i molt els petits viatges. I descobrir mil detalls en el territori.
Gràcies, guspira! Bon final de diumenge!
Noves Flors, és la continuació del dibuix, hi havia un pont-canal i en acabar el pont el canal continuava en tota la seva esplendor com a la foto.
Ja en vam agafar d'aire, ja! Aire, energia, somriures i piles noves. Gràcies, deo! :)
XeXu, doncs si molt ben aprofitats, hem passat per llocs molt bonics.
Llaudal, no, no, l'ordinador no el portava pas. Tot això ho he fet en arribar a casa. La desconnexió ha de ser també d'ordinador... Sí és el canal lateral del Garona, és veu que té dos noms. El més antic i el que ara s'utilitza més.
Una abraçada, Perdició, sempre ets benvingut!
Glòria, el Tarn, és espectacular com es fa gran en pocs quilòmetres. Del Tarn de les Gorges, al Tarn de Moissac ... hi ha molts mètres i molt cabal de diferència. :) No sé perquè he imaginat que anaves en barca per les Gorges del Tarn.
Mc, deus haver vist, l'Abadia amb el seu claustre i la seva preciosa portalada... sí que val la pena. Això del raïm no ho sabia... no hi ha com que t'ho expliquin els experts :) gràcies, Mc! Tan enigmàtic com el Xarel-10 impossible!
Pilar, m'agrada la teva metàfora, perquè ho sento realment així, les paraules reguen les il·lusions.
Joan, si poguéssim, si sabéssim compassar-nos sempre amb les coses sàvies de la vida! I en canvi aprofitem només les vacances o les festes per fer-ho! Clar que val més això que res! :)
Anton, realment sense neguit. Han estat uns bons dies! Gràcies per venir!
ResponEliminaMireia, i tant que sí! Una abadia preciosa: la portalada, el porxo d'entrada, el claustre... tot i el poblet i la plaça... i finalment ens vam arribar al Pont d'eau, com li diuen ells. :)
Ostreeees!! Això fa "molt bona pinta"... Unes mini-vacances relaxants en tota la regla! :-))
ResponEliminaOh quina pau!
ResponEliminaSí han estat uns dies molt bonics, Assumpta! Mini-vacances, que quan t'hi trobes, de tantes coses que veus i que fas, sembla que hagin passat més dies. I tot i així passen ràpid. Paradoxes del temps.
ResponEliminakhalina, agafa-te'n una mica :) Bona nit, maca!
Per aquesta benvinguda no hi feia falta ni la lletra!
ResponEliminaMolt maco!
*Sànset*