Recullo fruits vermells
en un cistell menut.
Assaborir-los sense saciar-me mai.
Les flors, les deixo a l'arbre
una promesa que perfuma el matí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Son el senyal i el gust de la tardor hivern, no hi ha res com menjar-les directament de l'arbre, triar-les....tu si tu no.....a casa ja no són el mateix
ResponEliminaostres Carme, avui les cireres ens les poses amb 3D! encara em venen més ganes de menjar-ne...
ResponEliminaun dibuix fantàstic, cireres i flors molt aconseguides, massa .. que fa venir gana..
Té raó la Lolita, semblen en 3D. Tot i que ,¡agraden aquestes m'han fet venir ganes. En prenc una branca per fer-ne un ram
ResponEliminaSí, Carme, una promesa que perfuma els matins de les tardors de fred, quan l'olor de fum de llenya s'expandeix més enllà de les cases.
ResponEliminaQuina ànima que té el teu dibuix, avui!
Una forta abraçada!
T'ha quedat molt bonic el dibuix. Venen ganes de menjar-ne.
ResponEliminaUs servidor confessa que, per la vistositat dels colors, aquest any, el cirerer d'arboç també pot tenir un ús ornamental: al pessebre.
Ummm, se'm fa la boca aigua!!!
ResponEliminaprecios el dibuix!
ResponEliminasaps que s'ha de tenir cura en la quantitat que s'en menjen? diu que porten un elevat grau de alcohol
molts petons
avui n'he collit un bon grapat!!!! s'acosta el nadal!!!
ResponEliminaEls fruits hivernals són plens de vermell i guarneixen els arbres, com si fossin arbres de Nadal.
ResponEliminaM'agrada el fruit de l'arboç. Em recorden l'adorn d'uns mitjons antics que es bellugava quan caminava. Somric.
un dibuix que semble més real que els de veritat! s'ha anar amb compte amb els fruits poden embriagar ( literalment)
ResponEliminavénen ganes de posar-se'ls a la boca!!
ResponEliminaN'agafaré unes quanes, Carme (amb el teu permís).
ResponEliminaT'has mirat bé el dibuix? Els colors, l'equilibri de tot?
Hi veig l'estampat d'unes estovalles...
garbí, directament de l'arbre, és com són més bones, com les móres, com els gerds ...
ResponEliminalolita, no sé si seran molt gustoses, però ja en pots agafar, ja! :)
Mireia, fan un ram ben bonic, oi?
Gràcies, Galionar!
Gabriel, si poses cireres d'arboç al pessebre, ja ens pots fer una foto de com t'ha quedat! :)
Són bones, Noves Flors!
sargantana... què em dius ara? jo no en tenia ni idea, d'això! :) prometo que 5 o 6 no arriben a fer cap efecte. És el màxim que n'he menjat, la majoria de dies un parell o tres i prou. :)
rits, un grapat per menjar o per decorar? Eren bones?
Pilar, tens raó semblen arbres de Nadal. I ja m'imagino els teus mitjons... apa com devies lluir-los!
Elfri, com he dit a dalt no ho sabia pas... ja vigilaré, tot i que mai m'han fet cap mena d'embriaguesa... clar que tampoc me n'he menjat moltes.
Gràcies, Mireia!
Agafa, agafa, Anna, te les has ben guanyades, amb el teu comentari! Gràcies, guapa!
Preciosos els cirerers d’arboç i aquest dibuix i aquest poema.
ResponEliminaTot i que ja ho saps, volem deixar constància aquí que hem agafat el dibuix i el poema per posar-los també al bloc Amics arbres • Arbres amics: “Arboç, arbocer” “A l'ombra d'un arboç”.
Salut i moltes gràcies!
Moltíssimes gràcies, a tu!!!
ResponElimina